Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "turment" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca decussació del tegment, n f
- es decusación del tegmento
- en tegmental decussation
- TA decussationes tegmentales
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca decussació del tegment, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definició
<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca desdoblament de tempesta, n m
- es división de tormenta, n f
- es storm splitting, n m
- fr dédoublement cellulaire, n m
- fr dédoublement d'orage, n m
- fr division cellulaire, n f
- fr division d'orage, n f
- en storm splitting, n
<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>
Definició
Nota
- Després del desdoblament de tempesta, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.
<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca desdoblament de tempesta, n m
- es división de tormenta, n f
- es storm splitting, n m
- fr dédoublement cellulaire, n m
- fr dédoublement d'orage, n m
- fr division cellulaire, n f
- fr division d'orage, n f
- en storm splitting, n
<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>
Definició
Nota
- Després del desdoblament de tempesta, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.
<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca dipòsit d'aigua pluvial, n m
- es cuenca de agua de tormenta
- es tanque de tormenta
- es tanque de tormentas
- fr bassin d'eaux pluviales
- fr bassin d'orage
- fr bassin tampon
- en storm water basin
- en storm-water tank
<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dorment, n m
<Navegació tradicional>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dorment, adj
- es durmiente, adj
- fr dormant -ante, adj
- en dormant, adj
- en resting, adj
<Botànica>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca dorment, n m
- es durmiente de un barco, n m
- fr poutre porteuse, n f
- fr semelle, n f
- eu brager (ontzigintza), n
<Fusteria > Construccions>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escorriment, n m
- es escorrentía, n f
- fr écoulement de surface, n m
- fr ruissellement, n m
- en torrent, n
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les escròfules, n f alt. sin.
- ca herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
- ca herba pudent de torrent, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge bord, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- ca herba de les escrofules, n f var. ling.
- ca herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
- ca herba pudenta de torrent, n f var. ling.
- ca setga, n m var. ling.
- ca sétgel, n m var. ling.
- ca setja, n f var. ling.
- ca xetga, n m var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L.
- nc Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
