Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "túria" dins totes les àrees temàtiques

andròsace imbricada andròsace imbricada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  andròsace imbricada, n f
  • ca  cantirets, n m pl alt. sin.
  • ca  androsace imbricada, n f var. ling.
  • nc  Androsace vandellii (Turra) Chiov.
  • nc  Androsace imbricata auct. var. ling.

<Botànica > primulàcies>

andròsace imbricada andròsace imbricada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  andròsace imbricada, n f
  • ca  cantirets, n m pl alt. sin.
  • ca  androsace imbricada, n f var. ling.
  • nc  Androsace vandellii (Turra) Chiov.
  • nc  Androsace imbricata auct. var. ling.

<Botànica > primulàcies>

argelaga argelaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelaga pilosa, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  tiria borda, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link subsp. infesta (C. Presl) Burnat
  • nc  Calicotome infesta (C. Presl) Guss. var. ling.
  • nc  Calicotome villosa (Poir.) Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb la denominació tiria borda, tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelaga pilosa, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  tiria borda, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link subsp. infesta (C. Presl) Burnat
  • nc  Calicotome infesta (C. Presl) Guss. var. ling.
  • nc  Calicotome villosa (Poir.) Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb la denominació tiria borda, tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
argelaga negra argelaga negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
argelaga negra argelaga negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
auri àuria auri àuria

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  auri àuria, adj
  • es  áureo -a
  • fr  d'or
  • it  aureo
  • en  golden
  • de  den Goldenen Schnitt nach

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Que manté les proporcions que corresponen al nombre d'or matemàtic, donat per l'expressió (1+p5) / 2 = 1,618033.

Nota

  • Les edicions presentades en formats d'aquesta proporció entre alçada i amplada (poc més esvelts que els formats DIN) han estat considerades, des de sempre, particularment estètiques, i algun autor ha proposat d'aplicar-les apaïsades als mapes, sobretot als planisferis.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
auri àuria auri àuria

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  auri àuria, adj
  • es  áureo -a
  • fr  d'or
  • it  aureo
  • en  golden
  • de  den Goldenen Schnitt nach

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Que manté les proporcions que corresponen al nombre d'or matemàtic, donat per l'expressió (1+p5) / 2 = 1,618033.

Nota

  • Les edicions presentades en formats d'aquesta proporció entre alçada i amplada (poc més esvelts que els formats DIN) han estat considerades, des de sempre, particularment estètiques, i algun autor ha proposat d'aplicar-les apaïsades als mapes, sobretot als planisferis.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
auri àuria auri àuria

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  auri àuria, adj
  • es  áureo -a
  • fr  d'or
  • it  aureo
  • en  golden
  • de  den Goldenen Schnitt nach

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Que manté les proporcions que corresponen al nombre d'or matemàtic, donat per l'expressió (1+p5) / 2 = 1,618033.

Nota

  • Les edicions presentades en formats d'aquesta proporció entre alçada i amplada (poc més esvelts que els formats DIN) han estat considerades, des de sempre, particularment estètiques, i algun autor ha proposat d'aplicar-les apaïsades als mapes, sobretot als planisferis.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
bacallans bacallans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.