Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ull��" dins totes les àrees temàtiques

sarja de losange

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca sarja de losange, n f
ca ull de perdiu, n m
es ojo de ganso
es ojo de perdiz
fr oeil-de-perdrix
fr tissu à oeil
en bird's-eye
en birdseye

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Teixit amb lligat de sarja que presenta un efecte òptic originat per l'encreuament d'ordit i trama combinats en dos colors.

sordonaia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sordonaia, n f
ca coronària, n f sin. compl.
ca moixos, n m pl sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
ca bolig, n m alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca margalidera de camp, n f alt. sin.
ca margarides, n f pl alt. sin.
ca meravelles, n f pl alt. sin.
ca mirambell, n m alt. sin.
ca rams de Tots Sants, n m pl alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca bolic, n m var. ling.
ca bolits, n m pl var. ling.
ca bolitx, n m var. ling.
ca bòlitx, n m var. ling.
ca bòlitz, n m var. ling.
ca cagarantxu, n m var. ling.
ca cagaranxo, n m var. ling.
ca embolic, n m var. ling.
nc Chrysanthemum coronarium L.
nc Pinardia coronaria Less. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Cagaranxo és un nom alguerès provinent del gal·lurès cagaranciu.

sordonaia

<Botànica>

ca sordonaia, n f
ca coronària, n f sin. compl.
ca moixos, n m pl sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
ca bolig, n m alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca margalidera de camp, n f alt. sin.
ca margarides, n f pl alt. sin.
ca meravelles, n f pl alt. sin.
ca mirambell, n m alt. sin.
ca rams de Tots Sants, n m pl alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca bolic, n m var. ling.
ca bolits, n m pl var. ling.
ca bolitx, n m var. ling.
ca bòlitx, n m var. ling.
ca bòlitz, n m var. ling.
ca cagarantxu, n m var. ling.
ca cagaranxo, n m var. ling.
ca embolic, n m var. ling.
nc Chrysanthemum coronarium L.
nc Pinardia coronaria Less. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Cagaranxo és un nom alguerès provinent del gal·lurès cagaranciu.

tord massot

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tord massot, n m
ca griva, n f sin. compl.
ca grívia, n f sin. compl.
ca grívia negra, n f sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca massot fosc, n m sin. compl.
ca massotell, n m sin. compl.
ca merla, n f sin. compl.
ca mero de roquer, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord marí, n m sin. compl.
ca tord massotell [petit], n m sin. compl.
ca tord negre, n m sin. compl.
ca tord redó, n m sin. compl.
ca tord roquer, n m sin. compl.
ca tord verd, n m sin. compl.
ca ull de perdiu, n m sin. compl.
ca anfòs, n m var. ling.
ca budion, n m var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca mero de roqué, n m var. ling.
ca raquer, n m var. ling.
ca roquer bavai, n m var. ling.
ca tord masot, n m var. ling.
ca tord-massot, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort massot, n m var. ling.
ca tort negre, n m var. ling.
ca tort vert, n m var. ling.
ca tort-massot, n m var. ling.
ca turmassot, n m var. ling.
ca turmassotell [petit], n m var. ling.
ca turt, n m var. ling.
nc Labrus merula
nc Labrus limbatus var. ling.
nc Labrus saxorum var. ling.
es merlo
fr merle
en brown wrasse
en old woman of the sea
de Brauner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord massot

<Ciències de la vida>

ca tord massot, n m
ca griva, n f sin. compl.
ca grívia, n f sin. compl.
ca grívia negra, n f sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca massot fosc, n m sin. compl.
ca massotell, n m sin. compl.
ca merla, n f sin. compl.
ca mero de roquer, n m sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord marí, n m sin. compl.
ca tord massotell [petit], n m sin. compl.
ca tord negre, n m sin. compl.
ca tord redó, n m sin. compl.
ca tord roquer, n m sin. compl.
ca tord verd, n m sin. compl.
ca ull de perdiu, n m sin. compl.
ca anfòs, n m var. ling.
ca budion, n m var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca mero de roqué, n m var. ling.
ca raquer, n m var. ling.
ca roquer bavai, n m var. ling.
ca tord masot, n m var. ling.
ca tord-massot, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort massot, n m var. ling.
ca tort negre, n m var. ling.
ca tort vert, n m var. ling.
ca tort-massot, n m var. ling.
ca turmassot, n m var. ling.
ca turmassotell [petit], n m var. ling.
ca turt, n m var. ling.
nc Labrus merula
nc Labrus limbatus var. ling.
nc Labrus saxorum var. ling.
es merlo
fr merle
en brown wrasse
en old woman of the sea
de Brauner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord negre

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca tord negre, n m
ca grívia, n f sin. compl.
ca grívia negra, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord marí, n m sin. compl.
ca tord massot, n m sin. compl.
ca tord roquer, n m sin. compl.
ca ull de perdiu, n m sin. compl.
es merlo
fr merle
en brown wrasse
nc Labrus merula

tríbol

<Ciències de la vida>

ca tríbol, n m
ca abriülls, n m sin. compl.
ca cairell, n m sin. compl.
ca obriülls, n m sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
ca abriüll, n m alt. sin.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca boets, n m pl alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cairells, n m pl alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca canets, n m pl alt. sin.
ca caputxina, n f alt. sin.
ca cavallets, n m pl alt. sin.
ca cigronera, n f alt. sin.
ca cigrons imperials, n m pl alt. sin.
ca claus de gos, n m pl alt. sin.
ca coixagossos, n m/f alt. sin.
ca creu de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca creus de Sant Antoni, n f pl alt. sin.
ca espins, n m pl alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gateres, n f pl alt. sin.
ca gatets, n m pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca herba de gatet, n f alt. sin.
ca herba de gatets, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels gatets, n f alt. sin.
ca marietes (fruit), n f pl alt. sin.
ca nuc, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pedra de ronyó, n f alt. sin.
ca picatalons, n m alt. sin.
ca punxa-rabiosa, n f alt. sin.
ca punxa-rodes, n m alt. sin.
ca punxaclaus, n m alt. sin.
ca punxapeus, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca revetó, n m alt. sin.
ca revetons, n m pl alt. sin.
ca rodet, n m alt. sin.
ca rodets, n m pl alt. sin.
ca tríbol terrestre, n m alt. sin.
ca abriojo, n m var. ling.
ca abrujó, n m var. ling.
ca abrull, n m var. ling.
ca abrulls, n m var. ling.
ca asota cristos, n m var. ling.
ca gatarabiosa, n f var. ling.
ca neüc, n m var. ling.
ca obrasuls, n m var. ling.
ca obre-els-ulls, n m var. ling.
ca obrelsulls, n m var. ling.
ca obreull, n m var. ling.
ca obreüll, n m var. ling.
ca obriüills, n m var. ling.
ca pedra de rinyó, n f var. ling.
ca queixals de uela, n m pl var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca trebul terrestre, n m var. ling.
nc Tribulus terrestris L.

<Botànica > zigofil·làcies>

tríbol

<Botànica>

ca tríbol, n m
ca abriülls, n m sin. compl.
ca cairell, n m sin. compl.
ca obriülls, n m sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
ca abriüll, n m alt. sin.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca boets, n m pl alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cairells, n m pl alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca canets, n m pl alt. sin.
ca caputxina, n f alt. sin.
ca cavallets, n m pl alt. sin.
ca cigronera, n f alt. sin.
ca cigrons imperials, n m pl alt. sin.
ca claus de gos, n m pl alt. sin.
ca coixagossos, n m/f alt. sin.
ca creu de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca creus de Sant Antoni, n f pl alt. sin.
ca espins, n m pl alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gateres, n f pl alt. sin.
ca gatets, n m pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca herba de gatet, n f alt. sin.
ca herba de gatets, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels gatets, n f alt. sin.
ca marietes (fruit), n f pl alt. sin.
ca nuc, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pedra de ronyó, n f alt. sin.
ca picatalons, n m alt. sin.
ca punxa-rabiosa, n f alt. sin.
ca punxa-rodes, n m alt. sin.
ca punxaclaus, n m alt. sin.
ca punxapeus, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca revetó, n m alt. sin.
ca revetons, n m pl alt. sin.
ca rodet, n m alt. sin.
ca rodets, n m pl alt. sin.
ca tríbol terrestre, n m alt. sin.
ca abriojo, n m var. ling.
ca abrujó, n m var. ling.
ca abrull, n m var. ling.
ca abrulls, n m var. ling.
ca asota cristos, n m var. ling.
ca gatarabiosa, n f var. ling.
ca neüc, n m var. ling.
ca obrasuls, n m var. ling.
ca obre-els-ulls, n m var. ling.
ca obrelsulls, n m var. ling.
ca obreull, n m var. ling.
ca obreüll, n m var. ling.
ca obriüills, n m var. ling.
ca pedra de rinyó, n f var. ling.
ca queixals de uela, n m pl var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca trebul terrestre, n m var. ling.
nc Tribulus terrestris L.

<Botànica > zigofil·làcies>

tríbol

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca tríbol, n m
ca cairell, n m sin. compl.
ca picatalons, n m sin. compl.
ca punxaclaus, n m sin. compl.
ca queixals de llop, n m pl sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
nc Tribulus terrestris

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, que creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de trens i solars suburbans, arreu dels Països Catalans. La part aèria, en infusió o en decuit, ha estat emprada contra la litiasi renal. Com a ús extern, també ha estat utilitzada contra ferides i erupcions cutànies.

tumefacció de l'ull

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca tumefacció de l'ull
en swelling of eye

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>