Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca bombolles, n f pl
ca efervescències, n f pl
ca rosari, n m
es burbujas
es burbujeo
es efervescencias
es rosario
fr bulles
fr yeux de crapaud
en effervescences
en fizzness

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>

Definició

Conjunt de bombolles menudes produïdes per la presència de diòxid de carbonia que es desprenen continuadament d'un vi escumós, pujant a la supercfície.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botges, n f pl
ca espernallac de fulles de romaní, n m alt. sin.
ca espernallac rosmarinifoli, n m alt. sin.
nc Santolina rosmarinifolia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botges, n f pl
ca espernallac de fulles de romaní, n m alt. sin.
ca espernallac rosmarinifoli, n m alt. sin.
nc Santolina rosmarinifolia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botonets de gos, n m pl
ca botons de ca, n m pl alt. sin.
ca botons de gos, n m pl alt. sin.
ca platantera, n f alt. sin.
ca platantera bifòlia, n f alt. sin.
ca platantera de dues fulles, n f alt. sin.
nc Platanthera bifolia (L.) Rich.
nc Orchis bifolia L. sin. compl.

<Botànica > orquidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botonets de gos, n m pl
ca botons de ca, n m pl alt. sin.
ca botons de gos, n m pl alt. sin.
ca platantera, n f alt. sin.
ca platantera bifòlia, n f alt. sin.
ca platantera de dues fulles, n f alt. sin.
nc Platanthera bifolia (L.) Rich.
nc Orchis bifolia L. sin. compl.

<Botànica > orquidàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bufadora de fulles, n f
es soplador de hojas

Definició

Màquina amb motor per a netejar la gespa, els camins, els carrers, etc., de fulles per mitjà d'un flux d'aire molt potent.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca Butlletí Oficial de les Illes Balears, n m
ca BOIB, n m sigla
es Boletín Oficial de las IIles Balears, n m
es BOIB, n m sigla
en Official Gazette of the Balearic Islands, n

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cagamuja, n f
ca catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
ca herba de cuca, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba ratera, n f alt. sin.
ca herba sopera, n f alt. sin.
ca herba talpera, n f alt. sin.
ca herba vomitòria, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca tàrrec, n m alt. sin.
ca cagamoix, n m var. ling.
ca cagamoixa, n f var. ling.
ca cagamuix, n m var. ling.
ca cagamuixa, n f var. ling.
ca cagamutja, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca cataprúcia, n f var. ling.
ca cataprusa, n f var. ling.
ca catapussia, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletreresa, n f var. ling.
ca tàrtago, n m var. ling.
nc Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cagamuja, n f
ca catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
ca herba de cuca, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba ratera, n f alt. sin.
ca herba sopera, n f alt. sin.
ca herba talpera, n f alt. sin.
ca herba vomitòria, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca tàrrec, n m alt. sin.
ca cagamoix, n m var. ling.
ca cagamoixa, n f var. ling.
ca cagamuix, n m var. ling.
ca cagamuixa, n f var. ling.
ca cagamutja, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca cataprúcia, n f var. ling.
ca cataprusa, n f var. ling.
ca catapussia, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletreresa, n f var. ling.
ca tàrtago, n m var. ling.
nc Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ullés" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Definició

Nota

Nota