Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aclucar els ulls, v intr
es entornar la vista

<Arts > Dibuix artístic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó blanc, n m
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
ca herba d'abelles, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot blanc, n m alt. sin.
ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
nc Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó blanc, n m
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
ca herba d'abelles, n f alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melilot blanc, n m alt. sin.
ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
nc Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca avaluació audiològica per prova dels ulls embenats
en audiological evaluation by blindfold test

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bis, n m
ca bísol, n m sin. compl.
ca cavalla, n f sin. compl.
ca cavalla vera, n f sin. compl.
ca cogujol, n m sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [jove], n m sin. compl.
ca peix d'abril, n m sin. compl.
ca verat, n m sin. compl.
ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barat d'ull gros, n m var. ling.
ca bisa, n f var. ling.
ca biso, n m var. ling.
ca bisol, n m var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca bissu, n m var. ling.
ca biza, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca estornino, n m var. ling.
ca peix de abril, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca viso, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
ca vísol, n m var. ling.
nc Scomber colias
nc Pneumatophorus colias var. ling.
nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
nc Scomber japonicus var. ling.
nc Scomber pneumatophorus var. ling.
es caballa
es estornino
fr marquereau espagnol
en chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bis, n m
ca bísol, n m sin. compl.
ca cavalla, n f sin. compl.
ca cavalla vera, n f sin. compl.
ca cogujol, n m sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [jove], n m sin. compl.
ca peix d'abril, n m sin. compl.
ca verat, n m sin. compl.
ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barat d'ull gros, n m var. ling.
ca bisa, n f var. ling.
ca biso, n m var. ling.
ca bisol, n m var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca bissu, n m var. ling.
ca biza, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca estornino, n m var. ling.
ca peix de abril, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca viso, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
ca vísol, n m var. ling.
nc Scomber colias
nc Pneumatophorus colias var. ling.
nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
nc Scomber japonicus var. ling.
nc Scomber pneumatophorus var. ling.
es caballa
es estornino
fr marquereau espagnol
en chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ull�s" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota