Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• L'article 13.1 de la Constitució espanyola (CE) estableix que els estrangers han de gaudir a l'Estat espanyol de les llibertats públiques que garanteix el títol i («Dels drets i deures fonamentals») en els termes que estableixen els tractats i la llei. Quant als drets d'àmbit privat, l'article 27 del Codi civil espanyol estableix que «els estrangers tenen a l'Estat espanyol els mateixos drets civils que els espanyols, llevat del que disposen les lleis especials i els tractats». D'acord amb la Llei orgànica 4/2000, de l'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, es consideren estrangers «els que no tinguin la nacionalitat espanyola».
  La legislació sobre el treball d'estrangers a l'Estat espanyol estava configurada per la Llei orgànica 7/1985, de l'1 de juliol, reguladora dels drets i llibertats dels estrangers a Espanya, i el posterior Reglament d'execució, aprovat pel Reial decret 155/1996, del 2 de febrer. En alguns casos, calia completar aquesta normativa amb la Llei 5/1984, del 26 de març, reguladora del dret d'asil i de la condició de refugiat, modificada per la Llei 9/1994, del 19 de maig, i amb el Reial decret 203/1995, del 10 de febrer, que aprova el Reglament d'aplicació de la Llei 5/1984 i la vigent Llei 12/ 2009, del 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil. Per la llei orgànica 4/2000, de l'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, i el reglament aprovat pel Reial decret 557/2011, del 20 d'abril, es regulen en profunditat els drets i deures dels estrangers, inclosos el dret al treball i a la Seguretat Social.
  Els treballadors estrangers poden contractar la prestació de llur treball, és a dir, tenen reconeguda la capacitat per a contractar i la poden exercir d'acord amb el que disposa la legislació específica sobre la matèria regulada a què remet l'article 7.c del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de l'Estatut dels treballadors. Per a accedir a una ocupació cal disposar de permís de treball i de residència, bé sigui temporal o indefinida.
  Cal distingir entre els treballadors estrangers comunitaris i els no comunitaris. Els treballadors nacionals dels estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Econòmic Europeu tenen una legislació específica a conseqüència del dret de lliure circulació, reconegut inicialment a l'article 39 del Tractat de Roma i a l'article 45 del Tractat de Maastricht del 1992, i per tant, tenen assegurat el dret del treball i a la Seguretat Social, el dret a la sindicació, el dret de vaga i a l'assistència sanitària en igualtat de condicions que els nacionals de qualsevol estat comunitari. També cal tenir en compte el Reial decret 766/1992, del 26 de juny, sobre entrada i permanència a Espanya de nacionals d'estats membres de la Unió Europea i altres estats que siguin part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, modificat pel Reial decret 737/1995, del 5 de maig, com és el cas dels treballadors d'Islàndia, Noruega, Liechtenstein i Suïssa.
  Els estrangers no comunitaris que vulguin exercir qualsevol activitat lucrativa professional o laboral han d'haver obtingut: permís de residència (si la durada és superior a tres mesos) o permís d'estada legal (si la durada és inferior a tres mesos) i permís de treball o autorització per a treballar.
  Una vegada obtingut el permís i complerts els requisits fixats per la llei en l'àmbit laboral, els treballadors estrangers no comunitaris tenen els mateixos drets i deures que els nacionals espanyols d'acord amb la Llei 4/2000 i amb els principis d'igualtat i de no-discriminació establerts en els articles 4 i 17 de l'Estatut dels treballadors (ET). El dret a sindicació està reconegut a l'article 28 de la CE. Pel que fa a l'exercici de drets de representació col·lectiva en l'àmbit de l'empresa, els treballadors estrangers no comunitaris poden ser electors i elegibles si compleixen les mateixes condicions que els treballadors espanyols, segons l'article 62 de l'ET.
  El Govern de l'Estat ha d'establir anualment un contingent de mà d'obra en què ha de fixar el nombre i les característiques de les ofertes d'ocupació que s'ofereixen als treballadors estrangers no residents a Espanya, amb indicació dels sectors i les activitats professionals. Hi ha diverses excepcions al contingent quan es tracti de cobrir llocs de confiança, també quan es tracti del cònjuge o el fill d'estranger resident a Espanya, quan es tracti del titular d'una autorització prèvia de treball que pretengui la renovació o el dels treballadors necessaris per al muntatge o la reparació d'una instal·lació o d'equips productius i, finalment, els que hagin gaudit de la condició de refugiats durant l'any següent a la data de la pèrdua d'aquesta condició.
  L'article 39 de la Llei orgànica 4/2000, de l'11 de gener, estableix la contractació en origen, tenint en compte la situació d'ocupació i la xifra de llocs de treball que es poden cobrir a través de la gestió col·lectiva de contractacions en origen en el període d'un any.
  Hi ha una multiplicitat de situacions de residència i de treball. Estan en situació de residència de llarga durada els estrangers que hagin estat autoritzats a residir i treballar a Espanya indefinidament en les mateixes condicions que els espanyols. Tenen dret a obtenir una autorització de residència de llarga durada els estrangers que hagin residit legalment i de manera continuada al territori espanyol durant cinc anys. Igualment, tenen dret a obtenir l'autorització esmentada els estrangers que acreditin que han residit durant aquest període de manera continuada a la Unió Europea, en qualitat de titulars d'una targeta blava de la UE, sempre que els dos anys immediatament anteriors a la sol·licitud la residència esmentada s'hagi produït al territori espanyol. Igualment estan en situació de residència de llarga durada els estrangers que hagin estat autoritzats a residir i treballar a Espanya indefinidament en les mateixes condicions que els espanyols i que es beneficien del que disposa la Directiva 2003/109/CE del Consell, del 25 de novembre, relativa a l'estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada.
  Es qualifiquen en situació de treball transfronterer els treballadors que han estat autoritzats per dur a terme activitats lucratives, laborals o professionals per compte propi o d'altri a les zones frontereres del territori espanyol, i que resideixin a la zona fronterera d'un Estat limítrof al qual retornin diàriament.
  Es troben en situació de residència temporal i treball per compte d'altri els estrangers més grans de setze anys autoritzats a romandre a Espanya per a un període superior a noranta dies i inferior a cinc anys, i a exercir una activitat laboral per compte d'altri. Així mateix, estan en situació de residència temporal i treball per a la recerca els investigadors estrangers que resideixin a l'Estat espanyol com a fi únic o principal de realitzar projectes d'investigació. També estan en situació de residència temporal i treball els professionals altament qualificats estrangers autoritzats a exercir una activitat laboral per a la qual es requereixi disposar de qualificació d'ensenyament superior o, excepcionalment, que acreditin un mínim de cinc anys d'experiència professional que es pugui considerar equiparable a la qualificació esmentada, relacionada amb l'activitat per al desenvolupament de la qual es concedeixi l'autorització, així com els més grans de setze anys autoritzats a romandre a Espanya i a exercir activitats laborals per compte d'altri en activitats de campanya o temporada, obres o serveis, o formació i pràctiques professionals. També els més grans de divuit anys autoritzats a romandre a Espanya per un per període superior a noranta dies i inferior a cinc anys, i a exercir una activitat lucrativa per compte propi.
  No estan obligats a obtenir autorització de treball per a l'exercici d'una activitat lucrativa, laboral o professional, els estrangers dels col·lectius següents: a) tècnics, investigadors i científics convidats o contractats per l'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes, les universitats, els ens locals o els organismes que tinguin per objecte la promoció i el desenvolupament de la recerca promoguts o participats majoritàriament per les anteriors; b) professors, tècnics, investigadors i científics convidats o contractats per una universitat espanyola. Es consideren com a tals els docents que siguin convidats o contractats per una universitat espanyola per exercir tasques docents, de recerca o acadèmiques, i c) personal directiu o professorat d'institucions culturals o docents dependents d'altres estats, o privades, de prestigi acreditat, oficialment reconegudes per Espanya, que desenvolupin a l'estat espanyol programes culturals i docents dels seus països respectius, mentre limitin la seva activitat a l'execució d'aquests programes.
  Com a criteri general es produeix l'extinció de l'autorització de residència temporal per haver transcorregut el termini per al qual s'havia expedit, llevat de supòsits de sanció per falta molt greu. L'incompliment de la normativa pot donar lloc a sancions lleus i greus amb multes, i en cas que siguin molt greus, o reiteració de faltes greus, poden arribar a l'expulsió del territori espanyol.
• V. t.: permís de treball n m