Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "universalitat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI transversalització de gènere, transversalitat de gènere o perspectiva de gènere? 0 CRITERI transversalització de gènere, transversalitat de gènere o perspectiva de gènere?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI transversalització de gènere, transversalitat de gènere o perspectiva de gènere?
  • es  (perspectiva de gènere) perspectiva de género, n f
  • es  (transversalització de gènere) incorporación de la perspectiva de género, n f
  • es  (transversalització de gènere) incorporación transversal de la perspectiva de género, n f
  • es  (transversalització de gènere) integración de la perspectiva de género, n f
  • es  (transversalització de gènere) transversalización de género, n f
  • es  (transversalització de gènere) transversalización de la perspectiva de género, n f
  • fr  (perspectiva de gènere) perspective de genre, n f
  • fr  (perspectiva de gènere) point de vue tenant compte des différences entre les sexes, n m
  • fr  (perspectiva de gènere) point de vue tenant compte des sexospécificités, n m
  • fr  (transversalització de gènere) généralisation d'une perspective antisexiste, n f
  • fr  (transversalització de gènere) intégration des questions d'égalité entre les hommes et les femmes, n f
  • fr  (transversalització de gènere) intégration des questions d'égalité entre les sexes, n f
  • it  (perspectiva de gènere) prospettiva di genere, n f
  • it  (transversalització de gènere) gender mainstreaming, n m
  • it  (transversalització de gènere) integrazione di genere, n f
  • it  (transversalització de gènere) mainstreaming di genere, n m
  • en  (perspectiva de gènere) gender perspective, n
  • en  (transversalització de gènere) gender mainstreaming, n

<Ciències socials > Sociologia>, <Ciències socials > Política>

Definició
Tant transversalització de gènere i transversalitat de gènere, com perspectiva de gènere (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i usos una mica diferents:

- La transversalització de gènere (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions d'un govern, una entitat o una institució, i no només d'un departament específic; l'objectiu és aconseguir una igualtat efectiva entre els gèneres.
. En determinats contextos es pot fer servir la forma transversalitat de gènere, més simple que transversalització de gènere. Tot i això, cal tenir en compte que transversalitat fa referència a una qualitat, mentre que transversalització fa referència a una acció (igual que l'original anglès mainstreaming).
Ex. 1: La transversalitat de gènere és poc present encara en les polítiques públiques.
Ex. 2: Aposten per aconseguir la transversalització de gènere en l'actuació de tots els departaments.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són formes lingüísticament adequades, que ajunten el nucli transversalització (amb el significat 'Acció de fer transversal', és a dir, 'Acció de fer que abasti tots els elements') o bé el nucli transversalitat (amb el significat 'Fet d'afectar tots els elements') i el complement gènere, com a reducció de la forma perspectiva de gènere.
(2) Són alternatives al manlleu anglès gender mainstreaming i a la forma híbrida mainstreaming de gènere, molt esteses entre els especialistes, que els poden substituir per complet (en el cas de transversalització de gènere) o bé parcialment (en el cas de transversalitat de gènere).
(3) Es documenten en molts textos especialitzats i institucionals, sobretot relacionats amb l'àmbit polític i els serveis socials.
(4) Són les alternatives amb més suport entre els especialistes.
. Els equivalents castellans són incorporación de la perspectiva de género, incorporación transversal de la perspectiva de género, integración de la perspectiva de género, transversalización de género i transversalización de la perspectiva de género; els francesos, généralisation d'une perspective antisexiste, intégration des questions d'égalité entre les hommes et les femmes i intégration des questions d'égalité entre les sexes; els italians, gender mainstreaming, integrazione di genere i mainstreaming di genere, i l'anglès, gender mainstreaming.

- La perspectiva de gènere (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l'objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d'acció que permetin resoldre les desigualtats.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva i el complement gènere, calc semàntic de l'anglès ja recollit amb aquest significat en el diccionari normatiu.
(2) És una forma molt documentada en textos d'especialitat.
(3) Està avalada pels especialistes consultats.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en les llengües veïnes.
. L'equivalent castellà és perspectiva de género; els francesos, perspective de genre, point de vue tenant compte des différences entre les sexes i point de vue tenant compte des sexospécificités; l'italià, prospettiva di genere, i l'anglès gender perspective.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de transversalització de gènere, transversalitat i perspectiva de gènere al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La veu de les dones a la societat, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/242/).
actio de universitate [la] actio de universitate [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actio de universitate [la], n f

<Dret romà>

Definició
Petició de l'herència.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('acció [de reivindicació] del conjunt [d'una herència]')
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, n f
  • ca  AQU Catalunya, n f
  • es  Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña, n f
  • es  AQU Catalunya, n f
  • en  AQU Catalunya, n
  • en  Catalan University Quality Assurance Agency, n

<Gestió universitària > Departaments, serveis i altres institucions / Departments, services and other institutions>

biblioteca de centre d'ensenyament no universitari biblioteca de centre d'ensenyament no universitari

<Sistemes d'informació>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  biblioteca de centre d'ensenyament no universitari, n f
  • ca  biblioteca escolar, n f
  • es  biblioteca de centro educativo no universitario
  • es  biblioteca escolar

<Sistemes d'informació>

calcinosi metabòlica universal calcinosi metabòlica universal

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  calcinosi metabòlica universal, n f
  • ca  calcinosi lipogranulomatosa progrediens, n f sin. compl.
  • ca  lipocalcigranulomatosi, n f sin. compl.
  • ca  lipocalcinosi progrediens, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Teutschländer, n f sin. compl.
  • fr  calcinose cutanée universel, n f
  • en  calcinosis cutis universalis, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició
Malaltia molt rara caracteritzada pel dipòsit massiu de sals de calci a la pell i als teixits subjacents, de distribució sovint simètrica, principalment en les extremitats.

Nota

  • S'han descrit casos de calcinosi metabòlica universal associada a esclerodèrmia, distròfies musculars, panniculitis i hiperlipèmia.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  campus, n m
  • ca  ciutat universitària, n f
  • es  campus
  • es  ciudad universitaria
  • fr  campus
  • fr  cité universitaire
  • fr  ville universitaire
  • en  campus
  • en  universitary town
  • en  university district

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Equipament docent i de recerca integrat pels espais destinats a una universitat, generalment en els entorns o fora d'una ciutat, que comprenen els edificis universitaris i les instal·lacions esportives, educacionals, de serveis i residencials.
catedràtic d'universitat | catedràtica d'universitat catedràtic d'universitat | catedràtica d'universitat

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  catedràtic d'universitat | catedràtica d'universitat, n m, f
  • es  catedrático de universidad | catedrática de universidad, n m, f
  • en  full professor, n
  • en  professor, n

<Gestió universitària > Personal / Personnel>

Nota

  • Les denominacions que designen les figures, els càrrecs i els nivells de professorat tenen gran variació segons els sistemes legislatius i educatius de cada país. Les propostes d'equivalència d'aquesta fitxa no tenen, doncs, validesa legal oficial als efectes de l'establiment de la categoria professional d'un docent universitari.
CEU UCH CEU UCH

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  CEU UCH, n f
  • ca  Universitat CEU Cardenal Herrera, n f
  • es  CEU UCH, n f
  • es  Universidad CEU Cardenal Herrera, n f
  • en  CEU Cardenal Herrera University, n
  • en  CEU UCH, n

<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>

cicle universitari cicle universitari

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  cicle universitari, n m
  • es  ciclo universitario
  • fr  cycle universitaire
  • en  university cycle

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Cadascun dels períodes, superiors a un any acadèmic, en què es divideixen els ensenyaments universitaris.

Nota

  • Els ensenyaments universitaris poden ser de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle o de tercer cicle.
claustre universitari claustre universitari

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  claustre universitari, n m
  • ca  claustre, n m sin. compl.
  • es  claustro
  • es  claustro universitario
  • fr  conseil d'université
  • en  university senate

<Educació > Organització i gestió educatives > Direcció d'institucions educatives>

Definició
Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d'administració i serveis, i regit per uns estatuts que n'estableixen la composició, l'organització i les normes de funcionament.