Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "usdefruit" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca usdefruit amb facultat de disposició, n m
- es usufructo con facultad de disposición
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En el dret català, l'usdefruit amb facultat de disposició és regulat pels articles del 561-21 al 561-24 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu als drets reals.
La facultat de disposar s'ha d'exercir a títol onerós (art. 561-21.2 CCCat). En cas que s'atorgui la facultat de disposar a títol gratuït, s'ha d'expressar amb claredat (art. 561-21.3 CCCat). Per regla general, la contraprestació que obté l'usufructuari o usufructuària ha de ser de disposició lliure, sense que hi hagi cap mena d'efecte de subrogació si no consumeix la contraprestació rebuda.
L'exercici de la facultat de disposar queda sotmès a una sèrie de restriccions. Si l'exercici de la facultat s'ha subordinat a l'obtenció del consentiment de diverses persones, n'hi ha prou amb el consentiment de la majoria de quotes o drets, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa (art. 561-22.2 CCCat). Aquesta previsió està pensada per als casos en què el consentiment l'han de prestar persones que són cotitulars per quotes d'alguna posició jurídica (generalment, els nus propietaris), però no resol el cas en què les persones que han de consentir no tenen aquesta condició; si té lloc aquest cas, sembla que n'hi ha d'haver prou amb el consentiment de la majoria de persones.
Si l'exercici de la facultat de disposar s'ha subordinat al cas de necessitat, l'usufructuari o usufructuària només pot disposar dels béns per a satisfer necessitats pròpies i de la seva família o parella, sempre que abans hagi disposat dels béns propis que no siguin necessaris per a la vida o per a l'exercici de la seva professió i els hagi consumit (art. 561-23.1 i 2 CCCat). Per a exercir la facultat de disposició no cal, en principi, el consentiment del nu propietari o nua propietària, però l'usufructuari o usufructuària respon dels perjudicis causats per la seva extralimitació (art. 561-23.4 CCCat). Per tal de controlar si la facultat s'ha emprat correctament, l'usufructuari usufructuària ha de notificar l'acte dispositiu als nus propietaris (art. 561-23.3 CCCat). La part de la contraprestació no consumida en la satisfacció de les necessitats queda subrogada en l'usdefruit (art. 561-24.2 CCCat).
En cas que s'acumulin les dues restriccions anteriors, l'usufructuari o usufructuària pot recórrer als jutges per a obtenir l'autorització si no la hi donen la persona o les persones legitimades per a fer-ho (art. 561-22.3 CCCat). - V. t.: usdefruit n m
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca usdefruit de regència, n m
- es usufructo de regencia
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca usdefruit universal, n m
- es usufructo universal
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca usdefruit vidual, n m
- es usufructo viudal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En l'usdefruit vidual, un cònjuge atorgava a l'altre sobretot el seu patrimoni per a després de la seva mort. El més freqüent era el que es concedia a l'esposa, però també el podia disposar la muller a favor del marit (en alguns casos ja s'atorgava en capítols matrimonials). De fet, els Usatges de Barcelona (cap. 147) recullen l'usdefruit vitalici a favor de la vídua sobre el patrimoni del marit mentre visqués honestament i tingués cura dels fills.
És una institució consuetudinària, però amb precedents en el dret romà postclàssic. El més habitual era, doncs, instituir la vídua com a «senyora majora (o manadora), poderosa y usufructuaria» sobre els béns de l'espòs, tots o una part (i, en aquest cas, el mateix marit els determinava o ho deixava a l'arbitri de «bon varo»). D'aquesta manera, es pretenia cobrir les necessitats econòmiques de l'esposa després de la mort del marit.
L'usdefruit comportava el «ple e integro usdefruit de gosar y fruir», normalment, de tota l'herència universal. Però, a més, es podien atorgar altres facultats, com, per exemple, obtenir i disposar lliurement dels «auments resultants»; «millorar» o «llevar» llegats i dots disposats pel testador a favor dels fills no casats, «segons los tindran mereixcut», i poder vendre o empenyorar béns usufructuats en cas de necessitat, amb el consentiment i l'autorització dels marmessors testamentaris.
En tot cas, l'usdefruit obligava la persona beneficiària a prestar una caució determinada, d'acord amb el dret romà, com a garantia de les seves responsabilitats per la gestió i l'administració del patrimoni usufructuat; ara bé, si el beneficiari era el cònjuge vidu, el premort acostumava a alliberar l'altre d'aquesta obligació (segons el costum d'aquí). Tanmateix, l'usdefruit es concedia amb les condicions que l'usufructuari havia de «mantenir el nom» del causant (no es tornés a casar) i havia de continuar treballant per a la casa i tenir cura dels fills del matrimoni (si esqueia). L'usdefruit comportava, doncs, el lliure gaudi i l'administració dels béns afectats, però l'usufructuari només en podia disposar a favor de tercers amb la concurrència i l'autorització de l'hereu del causant.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca usdefruit vidual intestat, n m
- es usufructo viudal intestado
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca usdefruit vidual intestat, n m
- es usufructo viudal intestado
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'ordre de la successió intestada en la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a les successions estableix, en primer lloc, els fills i descendents del causant, i, si no n'hi ha, succeeix el cònjuge supervivent (art. 442-1 CCCat). Si el cònjuge supervivent no és hereu perquè existeixen fills i descendents, aleshores la Llei li atorga un usdefruit sobre tota l'herència, de manera que aquells reben només la nua propietat (art. 442-3 CCCat). Es tracta d'un usdefruit legal, atès que s'adquireix ope legis i amb independència de la voluntat del causant, que ja no pot impedir l'adquisició atorgant cap disposició mortis causa a favor del cònjuge, i de la voluntat de llurs hereus. S'adquireix sense fiança i s'ha d'atribuir expressament en les declaracions d'hereus abintestats (art. 442-3.1 i 442-7 CCCat).
El precedent remot es troba en l'usatge 147, Vidua. La necessitat de protegir el cònjuge supervivent en un dret que, a més de desconèixer amb caràcter general els règims econòmics de comunitat, no li reconeix la condició de legitimari, es va recollir en distintes propostes, la més destacada de les quals és de Lluís de Duran i Ventosa el 1917 a la Revista jurídica de Catalunya. El precedent immediat es troba en l'article 250 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya.
Es tracta d'un usdefruit universal, ja que representa una vocació indeterminada a la totalitat dels béns que componen l'herència, per bé que no s'estén a tots els béns del causant, perquè les llegítimes, les donacions per causa de mort i els llegats fets en codicil queden exempts de la càrrega que significa l'usdefruit. Així, només els béns que adquireixen els hereus en aquesta qualitat resulten afectats per l'usdefruit i, amb tot, l'òrgan legislador ordena que la part corresponent a llegítima, o sigui, una quarta part, quedi lliure a favor dels hereus.
És, a més, un usdefruit vidual o, més exactament, doblement vidual. La viduïtat esdevé requisit d'adquisició de l'usdefruit: el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d'aquests, es beneficien d'aquest dret. Aquest dret no es perd encara que es contregui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona (art. 442-4.3 CCCat). El cònjuge vidu no té dret a succeir abintestat al causant si en el moment de l'obertura de la successió n'estava separat judicialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s'haguessin reconciliat; tanmateix, el convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d'aquest (art. 442-6 CCCat).
Pel que fa a la naturalesa jurídica de l'usdefruit vidual, no es tracta d'un títol hereditari, ja que el cònjuge supervivent no se subroga en la posició jurídica del causant, sinó que adquireix un dret de nova creació, com és l'usdefruit; per aquest motiu, no ha de respondre de les obligacions del causant. Tampoc no es pot afirmar que constitueixi un dret de caràcter legitimari, atès que no coincideix amb els caràcters de la llegítima en el dret català: l'usdefruit és un dret real, mentre que la llegítima és el dret d'obtenir un determinat valor en l'herència del causant per qualsevol títol (art. 451-1 CCCat), que no dona lloc a cap assentament per si mateix en el Registre de la Propietat, mentre que l'usdefruit, com que es tracta d'un dret real, és inscriptible.
Tampoc no poden resultar aplicables a l'usdefruit ni les normes de pagament de la llegítima ni de desheretament. Per això, és preferible entendre que es tracta d'un títol particular i acudir anàlogament, si és necessari, a les normes que regulen el llegat d'usdefruit universal. Aquesta aplicació anàloga permet afirmar que el cònjuge usufructuari intestat està legitimat per a prendre per si mateix possessió de l'herència (art. 427-22.4 CCCat).
En efecte, tot i que l'òrgan legislador té present només la successió intestada, per identitat de raó, cal concedir que el cònjuge vidu imputi a la quarta el que ha adquirit en la successió del causant encara que hi hagi renunciat (art. 452-3 CCCat), de manera que, llevat de casos patològics d'exhauriment del cabal hereditari per via de llegats en codicil o de donacions mortis causa, difícilment es poden complir els requisits econòmics necessaris per a beneficiar-se de la quarta vidual. - V. t.: llegítima n f
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca vindicació d'usdefruit, n f
- es vindicación de usufructo, n f
<Dret romà>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la vindicatio ususfructus, n f
- ca reivindicació de l'usdefruit, n f
- ca vindicació de l'usdefruit, n f
- es reivindicación de usufructo, n f
- fr revendication d'usufruit, n f
- it rivendica dell'usufrutto, n f
<Dret romà>
