Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabotetes, n f pl
ca cabotetes de gall, n f pl alt. sin.
ca herba de mamelleta de vaca, n f alt. sin.
ca leòntodon tuberós, n m alt. sin.
ca mamelletes, n f pl alt. sin.
ca mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
ca mamelletes de vaca, n f pl alt. sin.
ca mamelludetes, n f pl alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
nc Leontodon tuberosus L.
nc Thrincia tuberosa (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabotetes, n f pl
ca cabotetes de gall, n f pl alt. sin.
ca herba de mamelleta de vaca, n f alt. sin.
ca leòntodon tuberós, n m alt. sin.
ca mamelletes, n f pl alt. sin.
ca mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
ca mamelletes de vaca, n f pl alt. sin.
ca mamelludetes, n f pl alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
nc Leontodon tuberosus L.
nc Thrincia tuberosa (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolda major, n f
ca consolda, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafoc sempre viu, n m alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca símfit, n m alt. sin.
ca símfit major, n m alt. sin.
ca consolta, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
ca consolva major, n f var. ling.
ca consuelda major, n f var. ling.
ca consulta, n f var. ling.
ca matafoc semperviu, n m var. ling.
ca matafoc semprevia, n m var. ling.
ca nualos, n m var. ling.
ca selavat, n m var. ling.
ca sinfit, n m var. ling.
ca sínfit, n m var. ling.
ca sinfit major, n m var. ling.
nc Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca consolda major, n f
ca consolda, n f alt. sin.
ca herba puntera, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafoc sempre viu, n m alt. sin.
ca nualós, n m alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca símfit, n m alt. sin.
ca símfit major, n m alt. sin.
ca consolta, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
ca consolva major, n f var. ling.
ca consuelda major, n f var. ling.
ca consulta, n f var. ling.
ca matafoc semperviu, n m var. ling.
ca matafoc semprevia, n m var. ling.
ca nualos, n m var. ling.
ca selavat, n m var. ling.
ca sinfit, n m var. ling.
ca sínfit, n m var. ling.
ca sinfit major, n m var. ling.
nc Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de rata, n f
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca cua de lluert, n f alt. sin.
ca cua de vaca, n f alt. sin.
ca flèum, n m alt. sin.
ca flèum de prat, n m alt. sin.
ca gram borrós, n m alt. sin.
ca cuca-cuca, n f var. ling.
ca pegalose, n f var. ling.
nc Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de rata, n f
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca cua de lluert, n f alt. sin.
ca cua de vaca, n f alt. sin.
ca flèum, n m alt. sin.
ca flèum de prat, n m alt. sin.
ca gram borrós, n m alt. sin.
ca cuca-cuca, n f var. ling.
ca pegalose, n f var. ling.
nc Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de vaca, n f
nc Erigeron pratensis Phil.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de vaca, n f
nc Erigeron pratensis Phil.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vaca" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota