Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de viduïtat, n f
es pensión de viudedad, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de viduïtat, n f
es pensión de viudedad

Definició

Pensió del sistema de la Seguretat Social destinada a subvenir a la situació de necessitat del cònjuge o la cònjuge, o la parella de fet o l'antic cònjuge, en cas de nul·litat matrimonial, en aquests dos darrers casos sempre que depenguin econòmicament de la persona finada.

Nota

Àmbit: Espanya
En cas de mort, sigui quina sigui la causa, quan concorrin els requisits exigibles s'han de reconèixer, segons els supòsits, alguna o algunes de les prestacions següents: a) un auxili per defunció; b) una pensió vitalícia de viduïtat; c) una prestació temporal de viduïtat; d) una pensió d'orfandat; e) una pensió vitalícia o, si s'escau, un subsidi temporal a favor de familiars; f) en cas de mort causada per accident de treball o malaltia professional s'ha de reconèixer, a més, una indemnització a preu fet.
Els antecedents d'aquesta prestació se situen en el Decret llei del 2 de setembre de 1955, que reconeix el dret a la pensió de viduïtat a les dones supervivents sempre que hi hagi matrimoni previ, període de convivència, cotització al règim de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa, i ser major de seixanta-cinc anys.
La pensió de viduïtat forma part de les prestacions derivades de la mort de la persona causant i la conseqüent supervivència dels seus beneficiaris. Aquests prestacions estan previstes als articles 216 a 234 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).
1. Accident de treball i malaltia professional. Tenen la consideració de morts a conseqüència d'accident de treball o de malaltia professional els qui tinguin reconeguda per aquestes contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid. Si no es dona aquesta circumstància, s'ha de provar que la mort s'ha degut a l'accident de treball o a la malaltia professional. En cas d'accident de treball, aquesta prova només s'admet si la mort ha ocorregut dins dels cinc anys següents a la data de l'accident. En cas de malaltia professional, la prova s'admet sigui quin sigui el temps transcorregut. Les persones treballadores que hagin desaparegut en ocasió d'un accident, sigui o no de treball, en circumstàncies que facin presumible la seva mort i sense que s'hagin tingut notícies seves durant els noranta dies naturals següents al de l'accident, poden causar les prestacions per mort i supervivència, llevat de l'auxili per defunció. Els efectes econòmics de les prestacions es retrotreuen a la data de l'accident, en les condicions que es determinin reglamentàriament.
L'article 164 de la LGSS estableix que totes les prestacions econòmiques de la Seguretat Social que tinguin la seva causa en un accident de treball o malaltia professional, s'incrementaran, segons la gravetat de la falta, d'un 30 a un 50 %, quan la lesió del treballador es produeixi per equips de treball o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no disposin dels mitjans de protecció reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions o, també, quan no s'hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i salut en el treball, o les d'adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i l'edat, el sexe i altres condicions de la persona treballadora. Hi han de concórrer, per tant, dos elements perquè es declari el recàrrec de prestacions: a) la lesió produïda al treballador en l'accident de treball o malaltia professional ha d'anar precedida per l'incompliment d'alguna obligació en matèria de seguretat i salut en el treball; b) ha d'existir una relació de causalitat entre la infracció comesa i la lesió soferta per la persona treballadora.
2. Subjectes causants. Les persones causants de la pensió de viduïtat han d'estar afiliades i en alta, o en situació assimilada a la d'alta, en esdevenir-se la contingència o situació protegida. Cal que reuneixin el període de cotització establert en cas de defunció per malaltia comuna, requisit que no s'exigeix en cas d'accident, sigui laboral o no, i tampoc s'exigeix en cas de malaltia professional. Són computables les cotitzacions fetes efectivament o les assimilades. Computen les quotes corresponents a la situació d'incapacitat temporal, de maternitat, de paternitat, de risc durant l'embaràs o de risc durant la lactància natural, així com les cotitzacions anteriors a aquestes contingències. També es té en consideració el període de suspensió amb reserva del lloc de treball, que estableix l'article 48.10 del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors per a supòsits de violència de gènere. En el mateix sentit, el període per maternitat o paternitat que subsisteixi en la data d'extinció del contracte de treball, o que s'iniciï durant la percepció de la prestació per desocupació, es considera període de cotització efectiva. També poden causar dret a la pensió de viduïtat els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització que estigui establert i els titulars de pensions contributives de jubilació i incapacitat permanent.
3. Beneficiaris. Té dret a la pensió de viduïtat, amb caràcter vitalici, el cònjuge supervivent sempre que la persona causant estigui en situació d'alta o assimilada i hagi completat un període de cotització de cinc-cents dies, dins dels cinc anys immediatament anteriors a la data del fet causant de la pensió. Si la persona causant es troba en situació d'assimilada a l'alta els cinc-cents dies de cotització s'han d'acreditar en els darrers cinc anys. També té dret a la pensió de viduïtat el cònjuge supervivent encara que el causant, en la data de la mort, no estigués en situació d'alta o en una situació assimilada a la d'alta, sempre que aquest hagi completat un període mínim de cotització de quinze anys. En els supòsits excepcionals en què la mort del causant derivi de malaltia comuna, no sobrevinguda després del vincle conjugal, cal, a més, que el matrimoni s'hagi celebrat amb un any d'antelació com a mínim a la data de la mort o, alternativament, que hi hagi fills comuns. No s'exigeix aquesta durada del vincle matrimonial quan en la data de celebració d'aquest s'acrediti un període de convivència amb el causant, en els termes que estableix l'article 221.2 de la LGSS que, sumat al de durada del matrimoni, hagi superat els dos anys.
4. Separació, divorci i nul·litat matrimonial. En els casos de separació o divorci, el dret a la pensió de viduïtat correspon si compleix els requisits establerts per aquesta prestació sigui o hagi estat cònjuge legítim, en aquest últim cas sempre que no hagi contret noves núpcies o hagi constituït una parella de fet. Així mateix, cal que les persones divorciades o separades judicialment siguin creditores de la pensió compensatòria a què es refereix l'article 97 del Codi civil i que aquesta s'hagi extingit en morir el causant. En el supòsit que la quantia de la pensió de viduïtat sigui superior a la pensió compensatòria, s'ha de reduir la primera fins que arribi a la quantia de la segona. En tot cas, tenen dret a la pensió de viduïtat les dones que, fins i tot sense ser creditores de pensió compensatòria, puguin acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci mitjançant sentència ferma, o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per mort; en defecte de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o d'un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis de ser víctima de violència de gènere, així com per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret. Si hi ha hagut divorci i es produeix una concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, aquesta s'ha de reconèixer en una quantia proporcional al temps viscut per cadascun d'ells amb el causant, i s'ha de garantir, en tot cas, el 40 % a favor del cònjuge supervivent o, si s'escau, de qui, sense ser cònjuge, convisqués amb el causant en el moment de la mort. En cas de nul·litat matrimonial, el dret a la pensió de viduïtat correspon al supervivent al qual s'hagi reconegut el dret a la indemnització a què es refereix l'article 98 del Codi civil, sempre que no hagi contret noves núpcies o hagi constituït una parella de fet. Aquesta pensió s'ha de reconèixer en una quantia proporcional al temps viscut amb el causant.
5. Parelles de fet. També té dret a la pensió de viduïtat, si compleix els requisits esmentats, qui estigui unit o unida a la persona causant en el moment de la seva mort, com a parella de fet, i acrediti que els seus ingressos durant l'any natural anterior no van arribar al 50 % de la suma dels propis i dels del causant obtinguts en el mateix període. Aquest percentatge és del 25 % en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat. No obstant això, també es reconeix el dret a pensió de viduïtat quan els ingressos del supervivent siguin inferiors a 1,5 vegades l'import del salari mínim interprofessional vigent en el moment del fet causant, requisit que ha de concórrer tant en el moment del fet causant de la prestació com durant el període de la percepció. El límit indicat s'ha d'incrementar en 0,5 vegades la quantia del salari mínim interprofessional vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el supervivent. Es consideren ingressos els rendiments de treball i de capital, així com els de caràcter patrimonial. Es considera parella de fet la constituïda, amb relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, pels qui, sense estar impedits per contreure matrimoni, no tinguin vincle matrimonial amb una altra persona i acreditin, mitjançant el certificat d'empadronament corresponent, una convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la mort del causant i amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys. L'existència de parella de fet s'ha d'acreditar mitjançant una certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència, o mitjançant un document públic en què consti la constitució de la parella esmentada. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la mort del causant.
6. Prestació temporal de viduïtat. Quan el cònjuge supervivent no pugui accedir al dret a la pensió de viduïtat perquè no pot acreditar que el seu matrimoni amb el causant ha tingut una durada d'un any o, alternativament, per la inexistència de fills comuns, té dret a una prestació temporal en quantia igual a la de la pensió de viduïtat que li hagués correspost i amb una durada de dos anys.
7. Indemnització especial a preu fet. En el cas de mort per accident de treball o malaltia professional, el cònjuge supervivent, el supervivent d'una parella de fet en els termes que regula l'article 221 i els orfes tenen dret a una indemnització a preu fet, la quantia uniforme de la qual es determina a les normes que despleguen aquesta llei. En els supòsits de separació, divorci o nul·litat és aplicable, si s'escau, el que fixa l'article 220.2. Quan no hi hagi altres familiars amb dret a pensió per mort i supervivència, el pare o la mare que visquessin a costa del treballador mort, sempre que no tinguin, amb motiu de la mort d'aquest, dret a les prestacions a què es refereix l'article anterior, han de percebre la indemnització que estableix l'apartat 1 d'aquest article.
8. Compatibilitat i extinció de les prestacions de viduïtat. La pensió vitalícia o temporal de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball. En el cas de parelles de fet, els ingressos de la persona pensionista han de ser inferiors a 1,5 vegades l'import del salari mínim interprofessional vigent en el moment del fet causant. El límit indicat s'incrementa en 0,5 vegades la quantia del salari mínim interprofessional vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el supervivent. La pensió de viduïtat és incompatible amb el reconeixement d'una altra pensió de viduïtat, en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, llevat que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant quinze anys. El dret a pensió de viduïtat s'extingeix, per mort del beneficiari, quan contregui matrimoni o constitueixi una parella de fet.
9. Base reguladora de les prestacions per mort i supervivència. La base reguladora varia segons la causa de la defunció de la persona causant, llevat que en el moment del decés fos pensionista. En aquest cas, la base reguladora és la mateixa que la utilitzada per a determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent de la persona difunta.
En cas de defunció per malaltia comuna i accident no laboral, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització del causant durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. Aquest termini l'escolliran els beneficiaris dins dels quinze anys immediatament anteriors al mes previ al del fet causant de la pensió.
La base reguladora per accident de treball o malaltia professional de la pensió de viduïtat quan la persona causant, en el moment de la seva defunció, es trobi en situació d'alta es determina de la següent forma: cal dividir entre dotze les sumes dels tres conceptes següents: a) Salari diari i antiguitat del treballador en la data d'accident o baixa per malaltia multiplicat per 365 dies. b) Retribucions extraordinàries, prestacions o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident o a la baixa mèdica. c) El quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en aquest període. El resultat es multiplicarà per 273, llevat que el nombre de dies hàbils efectivament treballats sigui menor, en aquest cas s'aplicarà pel nombre de dies efectivament treballats.
10. Quantia de la pensió. D'acord amb el que estableix el Reial decret 900/2018, del 20 de juliol, sobre actualització adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, a partir de l'1 de gener de 2019 la pensió que es percep és del 60 % de la base reguladora, si hi concorren les següents circumstàncies: a) ser major de seixanta-cinc anys; b) no tenir dret a cap altra pensió espanyola o estrangera; c) no percebre ingressos per la realització de treballs per compte propi o aliena, i d) no disposar de rendes de capital mobiliari o immobiliari, guanys patrimonials, o rendes per activitats econòmiques superiors a la quantitat que es fixa a la Llei de pressupostos. L'import de la pensió és del 70 % de la base reguladora quan la persona pensionista tingui: a) càrregues familiars; b) que els rendiments econòmics de la unitat familiar, inclòs el o la pensionista, dividits pel nombre de membres que la componen, no superin en còmput anual el 75 % del salari mínim interprofessional vigent en cada moment, excloent-ne les pagues extraordinàries; c) que la pensió de viduïtat constitueixi la principal o única font d'ingressos, entenent-se satisfet aquest requisit quan l'import anual de la pensió superi el 50 % dels ingressos totals del pensionista, i d) que els rendiments anuals de la persona pensionista, per tots conceptes, no superin la quantia de la pensió mínima de viduïtat amb càrregues familiars, fixada per cada exercici econòmic. La pensió de viduïtat, en còmput anual, més els rendiments de la persona pensionista no poden excedir l'esmentat límit d'ingressos. Si els supera, la quantia de la pensió serà reduïda per tal que no superi la referida quantitat. El no compliment dels quatre requisits comporta que el percentatge sobre la base reguladora passi a ser del 52 %. La suma de les quanties de les pensions per mort i supervivència no pot excedir l'import de la base reguladora de la pensió. Aquesta limitació s'aplica a la determinació inicial de les quanties expressades, però no afecta les revaloracions periòdiques de les pensions que siguin procedents.
11. Imprescriptibilitat. El dret al reconeixement de les prestacions per mort i supervivència, a excepció de l'auxili per defunció, és imprescriptible, sense perjudici que els efectes d'aquest reconeixement es produeixin a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presenti la sol·licitud corresponent.
12. Impediment per ser beneficiari de les prestacions per mort i supervivència. No pot tenir la condició de beneficiari de les prestacions de mort i supervivència que li hagin pogut correspondre qui hagi estat condemnat mitjançant sentència ferma per la comissió d'un delicte dolós d'homicidi en qualsevol de les seves formes, quan la víctima sigui el subjecte causant de la prestació.
13. Bretxa de gènere. El Reial decret llei 3/2021, del 2 de febrer, pel qual s'adopten mesures per a la reducció de la bretxa de gènere en l'àmbit de la Seguretat Social, s'estableix que les dones que hagin tingut un o més fills o filles i que siguin beneficiàries d'una pensió contributiva de viduïtat tenen dret a un complement per cada fill o filla, a causa de la incidència que, amb caràcter general, té la bretxa de gènere en l'import de les pensions contributives de la Seguretat Social de les dones. El dret al complement per cada fill o filla s'ha de reconèixer o mantenir a la dona sempre que no hi hagi una sol·licitud i un reconeixement del complement a favor de l'altre progenitor, i si aquest altre també és dona, s'ha de reconèixer a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui d'una quantia inferior. Perquè els homes puguin tenir dret al reconeixement del complement s'ha de donar algun dels requisits següents: a) causar una pensió de viduïtat per la defunció de l'altre progenitor pels fills o filles en comú, sempre que algun d'ells tingui dret a percebre una pensió d'orfandat; b) causar una pensió contributiva de jubilació o d'incapacitat permanent i haver interromput, o haver vist afectada la seva carrera professional amb ocasió del naixement d'un fill o adopció d'un menor en els termes previstos en aquesta norma.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca potestat de recuperació possessòria, n f
ca facultat de recuperació possessòria, n f sin. compl.
ca recuperació possessòria, n f sin. compl.
es facultad de recuperación posesoria
es potestad de recuperación posesoria
es recuperación posesoria

Definició

Potestat d'una administració pública de recuperar per si mateixa la possessió indegudament perduda de béns i drets del seu patrimoni.

Nota

L'article 55 de la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP) recull que les administracions poden recuperar per si mateixes la possessió de béns i drets que hagin perdut indegudament. En el cas que els béns siguin demanials, la potestat es pot exercir quan sigui; en canvi, si són béns patrimonials, la recuperació de la possessió per via administrativa requereix que l'inici del procediment s'hagi notificat abans que transcorri un any, des de l'endemà de la usurpació. Transcorregut aquest temps, per a recuperar la possessió s'han d'exercir les accions corresponents davant dels òrgans de la jurisdicció civil.
Així doncs, l'Administració pot establir una situació possessòria preexistent, i evitar, d'aquesta manera, la pertorbació de terceres persones; es configura com una potestat d'autotutela únicament reconeguda a les administracions públiques d'àmbit territorial.
En el cas de béns i drets de l'Administració general de l'Estat, l'inici del procés de recuperació comença amb un acord del delegat d'Economia i Hisenda del lloc on radiquin, que ha d'informar el director general del Patrimoni de l'Estat, o directament pot començar per aquest. Si aquests béns i drets estan adscrits a un organisme públic o afecten un departament ministerial, la competència és del president o director d'aquests i del ministre titular, i s'ha d'informar de les mesures adoptades a la Direcció General. Si els béns i drets són d'organismes públics vinculats a l'Administració general de l'Estat o en depenen, la competència correspon als directors o presidents d'aquests organismes.
El procediment que es desenvolupi ha d'establir una audiència prèvia amb la persona interessada i un requeriment a l'ocupant perquè cessi la seva actuació en un termini màxim de vuit dies; en cas de resistència es procedeix al desallotjament (fins i tot de manera coercitiva, mitjançant l'auxili de les forces i cossos de seguretat o la imposició de multes coercitives de fins a un cinc per cent del valor dels béns ocupats, reiterades per períodes de vuit dies fins que s'aconsegueixi el fi) i, en aquest cas, és l'usurpador qui ha d'assumir les despeses derivades de la tramitació del procediment de recuperació, juntament amb l'import dels danys i perjudicis ocasionats, també per mitjà d'un procediment de constrenyiment.
El desnonament administratiu és una modalitat de la potestat de recuperació que la LPAP també recull i que permet que l'Administració pública recuperi per via administrativa la possessió dels béns demanials quan decaiguin o desapareguin el títol, les condicions o les circumstàncies que legitimaven que terceres persones les ocupessin.
També la regulació sobre els ens locals fixa aquesta potestat. L'article 82 de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local recull la prerrogativa de les entitats locals referent a la recuperació per si mateixes de la seva possessió en qualsevol moment, en cas de béns de domini públic, i en el termini d'un any si es tracta de béns patrimonials.
D'altra banda, l'article 71 del Reial decret 1372/1986, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de béns de les entitats locals recull el procediment de recuperació per via administrativa, previ acord de la corporació corresponent, que s'ha d'acompanyar dels documents acreditatius de la possessió, excepte si es tracta de repel·lir usurpacions recents. El precepte recorda que es tracta d'un privilegi de què disposen també les corporacions locals, que els permet utilitzar tots els mitjans compulsoris legalment admesos per a poder recuperar la possessió dels seus béns, sense que això sigui obstacle que els fets d'usurpació que tinguin aparença de delicte es posin en coneixement de l'autoritat judicial.
V. t.: desnonament administratiu n m
V. t.: interdictum proprium n m
V. t.: potestat d'investigació n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca usdefruit amb facultat de disposició, n m
es usufructo con facultad de disposición

Definició

Usdefruit que faculta els titulars a disposar dels béns usufructuats d'acord amb el títol de constitució.

Nota

Àmbit: Catalunya
En el dret català, l'usdefruit amb facultat de disposició és regulat pels articles del 561-21 al 561-24 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu als drets reals.
La facultat de disposar s'ha d'exercir a títol onerós (art. 561-21.2 CCCat). En cas que s'atorgui la facultat de disposar a títol gratuït, s'ha d'expressar amb claredat (art. 561-21.3 CCCat). Per regla general, la contraprestació que obté l'usufructuari o usufructuària ha de ser de disposició lliure, sense que hi hagi cap mena d'efecte de subrogació si no consumeix la contraprestació rebuda.
L'exercici de la facultat de disposar queda sotmès a una sèrie de restriccions. Si l'exercici de la facultat s'ha subordinat a l'obtenció del consentiment de diverses persones, n'hi ha prou amb el consentiment de la majoria de quotes o drets, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa (art. 561-22.2 CCCat). Aquesta previsió està pensada per als casos en què el consentiment l'han de prestar persones que són cotitulars per quotes d'alguna posició jurídica (generalment, els nus propietaris), però no resol el cas en què les persones que han de consentir no tenen aquesta condició; si té lloc aquest cas, sembla que n'hi ha d'haver prou amb el consentiment de la majoria de persones.
Si l'exercici de la facultat de disposar s'ha subordinat al cas de necessitat, l'usufructuari o usufructuària només pot disposar dels béns per a satisfer necessitats pròpies i de la seva família o parella, sempre que abans hagi disposat dels béns propis que no siguin necessaris per a la vida o per a l'exercici de la seva professió i els hagi consumit (art. 561-23.1 i 2 CCCat). Per a exercir la facultat de disposició no cal, en principi, el consentiment del nu propietari o nua propietària, però l'usufructuari o usufructuària respon dels perjudicis causats per la seva extralimitació (art. 561-23.4 CCCat). Per tal de controlar si la facultat s'ha emprat correctament, l'usufructuari usufructuària ha de notificar l'acte dispositiu als nus propietaris (art. 561-23.3 CCCat). La part de la contraprestació no consumida en la satisfacció de les necessitats queda subrogada en l'usdefruit (art. 561-24.2 CCCat).
En cas que s'acumulin les dues restriccions anteriors, l'usufructuari o usufructuària pot recórrer als jutges per a obtenir l'autorització si no la hi donen la persona o les persones legitimades per a fer-ho (art. 561-22.3 CCCat).
V. t.: usdefruit n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca vacunat, n m
es vacunao

<Arts > Dansa>

Definició

Acció típica del guaguancó que consisteix en un moviment de pelvis de clares connotacions sexuals.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca vaguetat, n f
es vaguedad
en vagueness
de Vagheit

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca vaguetat, n f
es vaguedad
en vagueness

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades>

Definició

Incertesa que sorgeix en una definició de dades a causa de l'ús de conceptes no especificats completament, indeterminats o de concreció difícil pel que fa al mesurament.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca vaguetat, n f
es vaguedad
en vagueness

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades>

Definició

Incertesa que sorgeix en una definició de dades a causa de l'ús de conceptes no especificats completament, indeterminats o de concreció difícil pel que fa al mesurament.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca vaguetat, n f
es vaguedad
en vagueness

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades>

Definició

Incertesa que sorgeix en una definició de dades a causa de l'ús de conceptes no especificats completament, indeterminats o de concreció difícil pel que fa al mesurament.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca vaguetat, n f
es vaguedad, n f

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vacuïtat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota