Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vag�ncia" dins totes les àrees temàtiques

armilla armilla

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  armilla, n f
  • ca  guardapits (balear), n m sin. compl.
  • ca  jupetí (valencià), n m sin. compl.
  • es  chaleco, n m

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir sense mànigues que cobreix la part superior del cos fins a la cintura i es porta sobre la camisa i de vegades sota el gec o la jupa.

Nota

  • 1. L'armilla, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, és habitual en un ampli recull de danses dels segles XVIII i XIX.
  • 2. En algunes danses del País Valencià, la part baixa de l'armilla queda tapada sota la faixa.
  • 3. En baleàric i en valencià localment també té ús la forma justet.
armilla armilla

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  armilla, n f
  • ca  guardapits (balear), n m sin. compl.
  • ca  jupetí (valencià), n m sin. compl.
  • es  chaleco, n m

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir sense mànigues que cobreix la part superior del cos fins a la cintura i es porta sobre la camisa i de vegades sota el gec o la jupa.

Nota

  • 1. L'armilla, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, és habitual en un ampli recull de danses dels segles XVIII i XIX.
  • 2. En algunes danses del País Valencià, la part baixa de l'armilla queda tapada sota la faixa.
  • 3. En baleàric i en valencià localment també té ús la forma justet.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arpista, n m, f
  • ca  arpiste | arpista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  arpista
  • en  harpist

<Música>

Definició
Persona que toca l'arpa.
arraià arraià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artista, n m, f
  • ca  artiste | artista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  artista
  • en  artist

<Música>

Definició
Persona que actua professionalment en un espectacle musical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixó, n m, f
  • ca  baixonista, n m, f sin. compl.
  • ca  baixoniste | baixonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bajonista
  • en  bassoonist

<Música>

Definició
Persona que toca el baixó.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixista, n m, f
  • ca  baixiste | baixista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bajista
  • en  bassist

<Música>

Definició
Persona que toca el baix.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Electromagnetisme>, <Física > Física de la matèria condensada>

Definició

Nota

bandoneonista bandoneonista

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandoneonista, n m, f
  • ca  bandoneoniste | bandoneonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bandoneonista
  • en  bandoneón player

<Música>

Definició
Persona que toca el bandoneó.