Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "val��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
- ca baladre bord, n m sin. compl.
- ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
- ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca mare del bosc, n f alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca matacabra borda, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca pipera, n f alt. sin.
- ca piponera, n f alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca santjoanera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
- ca xuplamel, n m alt. sin.
- ca balanjo, n m var. ling.
- ca balànju, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
- ca lligabosca, n f var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca maniselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca mariselva, n f var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca mataserva, n f var. ling.
- nc Lonicera implexa Aiton
- nc Lonicera valentina Pau var. ling.
<Botànica > caprifoliàcies>
Nota
- Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca disc de llarga duració, n m
- ca elapé, n m sin. compl.
- ca long-play [en], n m sin. compl.
- ca elepé (valencià), n m var. ling.
- ca LP, n m sigla
- es disco de larga duración
- es elepé
- es long play
- es LP sigla
- en album
- en long play
- en long-playing record
- en LP sigla
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dolçaina, n f
- ca xaramita (valencià), n f sin. compl.
- ca xirimita (valencià), n f sin. compl.
- es charamita
- es chirimita
- es dulzaina
- en dolçaina
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dolçainer | dolçainera, n m, f
- ca xaramiter | xaramitera (valencià), n m, f sin. compl.
- ca xirimiter | xirimitera (valencià), n m, f sin. compl.
- es charamitero | charamitera
- es chirimitero | chirimitera
- es dulzainero | dulzainera
- en dolçaina player
<Música>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret valencià, n m
- es derecho valenciano, n m
<Història del dret>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca duetista, n m, f
- ca duetiste | duetista (valencià), n m, f var. ling.
- es duetista
- en duet singer
- en duettist
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca efa, n f
- ca efe (valencià), n f var. ling.
- es efe
- en f-hole
<Música>
Definició
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca electró de valència, n m
- es electrón de valencia
- en valence electron
<Física > Electricitat > Electromagnetisme>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entremès, n m
- ca entremés (valencià), n m var. ling.
- es entremés
- en entremés
<Música>
Definició
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca escalfament estratosfèric sobtat, n m
- ca calfament estratosfèric sobtat (valencià), n m sin. compl.
- ca encalentiment estratosfèric sobtat (balear), n m sin. compl.
- es calentamiento súbito estratosférico, n m
- es CSE, n m sigla
- fr réchauffement explosif, n m
- fr réchauffement soudain, n m
- fr réchauffement stratosphérique, n m
- fr réchauffement stratosphérique soudain, n m
- en explosive warming, n
- en stratospheric warming, n
- en sudden stratospheric warming, n
- en sudden warming, n
- en SSW, n sigla
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
Definició
Nota
- L'escalfament estratosfèric sobtat en alguns casos pot provocar el trencament del vòrtex polar de l'estratosfera.