Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "val��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca esclop, n m
- ca soc (valencià), n m
- es almadreña, n f
- es madreña, n f
- es zueco, n m
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els esclops, utilitzats sobre un altre calçat, eren un calçat de treball molt comú a Europa, sobretot en zones de muntanya o en contrades on el clima i la meteorologia condicionaven el treball. En l'àmbit de les danses d'arrel tradicional, els esclops apareixen en danses de la Vall d'Aran i el Pallars.
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca esclop, n m
- ca soc (valencià), n m
- es almadreña, n f
- es madreña, n f
- es zueco, n m
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els esclops, utilitzats sobre un altre calçat, eren un calçat de treball molt comú a Europa, sobretot en zones de muntanya o en contrades on el clima i la meteorologia condicionaven el treball. En l'àmbit de les danses d'arrel tradicional, els esclops apareixen en danses de la Vall d'Aran i el Pallars.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estèreo, n m
- ca estéreo (valencià), n m var. ling.
- es estéreo
- en stereo
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fagotista, n m, f
- ca fagot, n m, f sin. compl.
- ca fagotiste | fagotista (valencià), n m, f var. ling.
- es fagot
- es fagotista
- en bassoonist
<Música>
Definició
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca faldilla de treball, n f
- ca faldilles de treball, n f pl
- ca vions (valencià), n m pl sin. compl.
<Indumentària>
Definició
Nota
- 1. La faldilla de treball és la que quedava al descobert per a treballar, mentre la vora de baix de la faldilla exterior podia estar agafada a la cintura per a protegir la part de fora d'aquesta faldilla.
- 2. La denominació vions, pròpia del valencià, sol fer referència més específicament a la faldilla de treball feta amb un teixit de llistes longitudinals molt estretes.
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca faldilla de treball, n f
- ca faldilles de treball, n f pl
- ca vions (valencià), n m pl sin. compl.
<Indumentària>
Definició
Nota
- 1. La faldilla de treball és la que quedava al descobert per a treballar, mentre la vora de baix de la faldilla exterior podia estar agafada a la cintura per a protegir la part de fora d'aquesta faldilla.
- 2. La denominació vions, pròpia del valencià, sol fer referència més específicament a la faldilla de treball feta amb un teixit de llistes longitudinals molt estretes.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca falsetista, n m, f
- ca falsetiste | falsetista (valencià), n m, f var. ling.
- es falsetista
- en male soprano
- en sopranist
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca flautista, n m, f
- ca flauta, n m, f sin. compl.
- ca flautiste | flautista (valencià), n m, f var. ling.
- es flauta
- es flautista
- en flautist
- en flute player
<Música>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca freixe de flor, n m
- ca freixe, n m alt. sin.
- ca freixe d'olor, n m alt. sin.
- ca freixe de mont, n m alt. sin.
- ca freixe femella, n m alt. sin.
- ca freixe florit, n m alt. sin.
- ca freixe orn, n m alt. sin.
- ca freixe valencià, n m alt. sin.
- ca fleitx, n m var. ling.
- ca fleix, n m var. ling.
- ca fleix de flor, n m var. ling.
- ca fleix de mont, n m var. ling.
- ca fleix florit, n m var. ling.
- ca fleix valencià, n m var. ling.
- ca fleixener, n m var. ling.
- ca fleixer, n m var. ling.
- ca fleixera, n f var. ling.
- ca fletx, n m var. ling.
- ca fletxera, n f var. ling.
- ca fràssino, n m var. ling.
- ca freix, n m var. ling.
- ca freix de flor, n m var. ling.
- nc Fraxinus ornus L.
<Botànica > oleàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca freixe de flor, n m
- ca freixe, n m alt. sin.
- ca freixe d'olor, n m alt. sin.
- ca freixe de mont, n m alt. sin.
- ca freixe femella, n m alt. sin.
- ca freixe florit, n m alt. sin.
- ca freixe orn, n m alt. sin.
- ca freixe valencià, n m alt. sin.
- ca fleitx, n m var. ling.
- ca fleix, n m var. ling.
- ca fleix de flor, n m var. ling.
- ca fleix de mont, n m var. ling.
- ca fleix florit, n m var. ling.
- ca fleix valencià, n m var. ling.
- ca fleixener, n m var. ling.
- ca fleixer, n m var. ling.
- ca fleixera, n f var. ling.
- ca fletx, n m var. ling.
- ca fletxera, n f var. ling.
- ca fràssino, n m var. ling.
- ca freix, n m var. ling.
- ca freix de flor, n m var. ling.
- nc Fraxinus ornus L.
<Botànica > oleàcies>
