Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "valentí" dins totes les àrees temàtiques

anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents

<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents, n f

<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definició
Anèmia hemolítica autoimmunitària caracteritzada per la presència d'autoanticossos generalment del tipus immunoglobulina G i, menys sovint, immunoglobulina M o A, que actuen a la temperatura normal de l'organisme.

Nota

  • L'indret on es produeix l'hemòlisi és principalment esplènic. Pot ésser idiopàtica o secundària a hemopaties (leucèmia limfàtica crònica, limfoma, limfoadenopatia angioimmunoblàstica), tumors sòlids (adenocarcinoma gastrointestinal, seminoma, sarcoma de Kaposi, càncer de pulmó, adenocarcinoma renal, tumor ovàric) i lupus eritematós sistèmic.
ansa calenta ansa calenta

<Cirurgia > Cirurgia oncològica>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ansa calenta, n f
  • ca  nansa calenta, n f
  • ca  ansa galvanocàustica, n f sin. compl.
  • ca  nansa galvanocàustica, n f sin. compl.

<Cirurgia > Cirurgia oncològica>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Nansa metàl·lica escalfada amb corrent galvànic que hom empra en l'acte quirúrgic per a coagular i extirpar, simultàniament, formacions tumorals.
aperitius calents aperitius calents

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  aperitius calents
  • es  aperitivos calientes
  • fr  amuse-gueules chauds
  • it  aperitivi caldi
  • en  warm appetisers
  • de  warme Vorspeisen

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

armilla armilla

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  armilla, n f
  • ca  guardapits (balear), n m sin. compl.
  • ca  jupetí (valencià), n m sin. compl.
  • es  chaleco, n m

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir sense mànigues que cobreix la part superior del cos fins a la cintura i es porta sobre la camisa i de vegades sota el gec o la jupa.

Nota

  • 1. L'armilla, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, és habitual en un ampli recull de danses dels segles XVIII i XIX.
  • 2. En algunes danses del País Valencià, la part baixa de l'armilla queda tapada sota la faixa.
  • 3. En baleàric i en valencià localment també té ús la forma justet.
armilla armilla

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  armilla, n f
  • ca  guardapits (balear), n m sin. compl.
  • ca  jupetí (valencià), n m sin. compl.
  • es  chaleco, n m

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir sense mànigues que cobreix la part superior del cos fins a la cintura i es porta sobre la camisa i de vegades sota el gec o la jupa.

Nota

  • 1. L'armilla, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, és habitual en un ampli recull de danses dels segles XVIII i XIX.
  • 2. En algunes danses del País Valencià, la part baixa de l'armilla queda tapada sota la faixa.
  • 3. En baleàric i en valencià localment també té ús la forma justet.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

arraià arraià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

aturada calenta aturada calenta

<Energia > Energia nuclear>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aturada calenta, n f
  • es  parada caliente
  • fr  arrêt chaud
  • en  hot shutdown
  • de  heisse Stilllegung

<Energia > Energia nuclear>

Definició
Aturada d'un reactor en la qual es manté alta la temperatura del refrigerant.
balante balante

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balante
  • ca  balanda sin. compl.
  • ca  balant sin. compl.
  • ca  balanta sin. compl.
  • ca  ballante sin. compl.
  • ca  belante sin. compl.
  • ca  blante sin. compl.
  • ca  brase sin. compl.
  • ca  brassa sin. compl.
  • ca  bulanda sin. compl.
  • ar  بالانتي
  • cy  Balante
  • cy  Balanda sin. compl.
  • cy  Balant sin. compl.
  • cy  Balanta sin. compl.
  • cy  Ballante sin. compl.
  • cy  Belante sin. compl.
  • cy  Blante sin. compl.
  • cy  Brase sin. compl.
  • cy  Brassa sin. compl.
  • cy  Bulanda sin. compl.
  • de  Balante
  • de  Balanda sin. compl.
  • de  Balant sin. compl.
  • de  Balanta sin. compl.
  • de  Ballante sin. compl.
  • de  Belante sin. compl.
  • de  Blante sin. compl.
  • de  Brase sin. compl.
  • de  Brassa sin. compl.
  • de  Bulanda sin. compl.
  • en  Balanta
  • en  Alante sin. compl.
  • en  Balanda sin. compl.
  • en  Balant sin. compl.
  • en  Balante sin. compl.
  • en  Ballante sin. compl.
  • en  Belante sin. compl.
  • en  Brassa sin. compl.
  • en  Bulanda sin. compl.
  • en  Frase sin. compl.
  • es  balanta
  • es  balanda sin. compl.
  • es  balant sin. compl.
  • es  balante sin. compl.
  • es  ballante sin. compl.
  • es  belante sin. compl.
  • es  blante sin. compl.
  • es  brase sin. compl.
  • es  brassa sin. compl.
  • es  bulanda sin. compl.
  • eu  balantera
  • eu  balanda sin. compl.
  • eu  balant sin. compl.
  • eu  balanta sin. compl.
  • eu  ballante sin. compl.
  • eu  belante sin. compl.
  • eu  blante sin. compl.
  • eu  brase sin. compl.
  • eu  brassa sin. compl.
  • eu  bulanda sin. compl.
  • fr  balante
  • fr  balanda sin. compl.
  • fr  balant sin. compl.
  • fr  balanta sin. compl.
  • fr  ballante sin. compl.
  • fr  belante sin. compl.
  • fr  blante sin. compl.
  • fr  brase sin. compl.
  • fr  brassa sin. compl.
  • fr  bulanda sin. compl.
  • gl  balanta
  • gl  balanda sin. compl.
  • gl  balant sin. compl.
  • gl  ballante sin. compl.
  • gl  belante sin. compl.
  • gl  brante sin. compl.
  • gl  brase sin. compl.
  • gl  brassa sin. compl.
  • gl  bulanda sin. compl.
  • gn  valánta
  • gn  balánta sin. compl.
  • gn  valánda sin. compl.
  • gn  valánt sin. compl.
  • gn  vallánte sin. compl.
  • gn  velánte sin. compl.
  • gn  vlante sin. compl.
  • gn  vrase sin. compl.
  • gn  vrassa sin. compl.
  • gn  vulánda sin. compl.
  • it  balante
  • it  balanda sin. compl.
  • it  balant sin. compl.
  • it  balanta sin. compl.
  • it  ballante sin. compl.
  • it  belante sin. compl.
  • it  blante sin. compl.
  • it  brase sin. compl.
  • it  brassa sin. compl.
  • it  bulanda sin. compl.
  • ja  バランタ語
  • nl  Balante
  • nl  Balanda sin. compl.
  • nl  Balant sin. compl.
  • nl  Balanta sin. compl.
  • nl  Balante sin. compl.
  • nl  Ballante sin. compl.
  • nl  Blante sin. compl.
  • nl  Brase sin. compl.
  • nl  Brassa sin. compl.
  • nl  Bulanda sin. compl.
  • pt  balanta
  • pt  balanda sin. compl.
  • pt  balant sin. compl.
  • pt  balante sin. compl.
  • pt  ballante sin. compl.
  • pt  belante sin. compl.
  • pt  blante sin. compl.
  • pt  brase sin. compl.
  • pt  brassa sin. compl.
  • pt  bulanda sin. compl.
  • ru  Баланте
  • ru  Брасе sin. compl.
  • ru  Балант sin. compl.
  • ru  Бланте sin. compl.
  • ru  Брасса sin. compl.
  • ru  Баланта sin. compl.
  • ru  Баланда sin. compl.
  • ru  Беланте sin. compl.
  • ru  Буланда sin. compl.
  • ru  Балланте sin. compl.
  • zh  巴兰特语
  • zh  巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Senegal>

Definició
També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
banda de valència banda de valència

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda de valència, n f
  • es  banda de valencia
  • en  valence band

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Definició
Banda d'energia immediatament inferior a la banda de conducció.