Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "variar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

Definició

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

0 CRITERI penjar o pujar?

ca 0 CRITERI penjar o pujar?
es cargar, v tr
es colgar, v tr
es subir, v tr
fr télécharger, v tr
fr télécharger vers l'amont, v tr
fr télécharger vers le serveur, v tr
fr téléverser, v tr
it caricare, v tr
en upload, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició

Tant penjar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com pujar (verbs transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar pujar com a sinònim de la forma normativa penjar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt").
(2) És una forma paral·lela a baixar, que és una forma recollida en el diccionari normatiu.
(3) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(4) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(5) Es documenta la parella anàloga en castellà (colgar i subir, a més de cargar).

El verb penjar, o el verb pujar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d'Internet.

Nota

1. El nom corresponent a l'acció de pujar és pujada (nom femení), mentre que no sol donar-se aquest significat a penjada.
2. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar. (Vegeu la fitxa CRITERI Baixar o descarregar?)
3. Podeu consultar la fitxa completa de penjar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/48/).

abarta

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

acarar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca acarar, v tr
ca confrontar, v tr sin. compl.
ca encarar, v tr sin. compl.
es carear, v tr
es confrontar, v tr
es cotejar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

Vegeu la nota d'acarament.

acarar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acarar, v tr
ca afrontar, v tr sin. compl.
ca confrontar, v tr sin. compl.
ca encarar, v tr sin. compl.
ca posar en confront sin. compl.
es afrontar
es carear
es confrontar

Definició

Posar en presència {dues persones o més que fan afirmacions contradictòries} en el procés penal per treure la veritat d'un fet.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.

Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.

Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.

Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.

Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.

agrupar notes

<Música > Teoria de la música>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agrupar notes, v intr
ca barrar notes, v intr
en beam, to

<Música > Teoria de la música>

Definició

Agrupar les corxeres o notes inferiors en blocs units per una o més línies.

amollar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amollar, v tr
ca arriar, v tr sin. compl.
ca filar, v tr sin. compl.
es amollar
es arriar
es filar
es largar
es lascar
fr filer
fr mollir
en pay out, to
en slacken, to
en veer, to

<Ports > Accions>

Definició

Deixar anar, afluixant, un cap o una corda.

amollar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca amollar, v tr
es amollar
es largar
fr choquer
en slacken, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició

Deixar anar un cap disminuint-hi la pressió.