Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ve�" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- ca n m sin. compl.
- es n f
- es n m
- fr n f
- fr n f
- en n
- en n
- sbl
<Física > Electromagnetisme>
Definició
Nota
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en n
- sbl
<Física > Mecànica > Mecànica analítica>
Definició
Nota
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dret de vet, n m
- ca dret de veto, n m sin. compl.
- es derecho de veto
- fr droit de veto
- en power of veto
- en right of veto
- en veto power
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret de vet, n m
- es derecho de veto, n m
<Dret internacional>
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca erigmofonia, n f
- ca veu esofàgica, n f sin. compl.
- es erigmofonía
- es voz esofágica
- en esophageal voice
<Otorinolaringologia > Laringologia > Fisiologia>, <Otorinolaringologia > Laringologia > Semiologia>, <Otorinolaringologia > Laringologia > Terapèutica>
Definició
Nota
- L'erigmofonia es produeix en emetre l'aire acumulat a l'esòfag fent vibrar l'esfínter superior esofàgic i es modula dins les cavitats de ressonància oral i nasal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eucaliptus blau, n m
- ca arbre de la salut, n m sin. compl.
- ca eucaliptus comú, n m sin. compl.
- ca febrer, n m sin. compl.
- ca eucaliptus, n m alt. sin.
- ca eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
- ca eucaliptus de llei, n m alt. sin.
- ca eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
- ca eucaliptus ver, n m alt. sin.
- ca caliptu, n m var. ling.
- ca caliptus, n m var. ling.
- ca eucalipte, n m var. ling.
- ca eucalipto, n m var. ling.
- ca eucaliptos, n m var. ling.
- nc Eucalyptus globulus Labill.
<Botànica > mirtàcies>
Nota
- MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.
