Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "verd" dins totes les àrees temàtiques

gerd gerd

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  gerd, n m
  • es  frambuesa, n f
  • fr  framboise, n f
  • pt  framboesa, n f
  • en  raspberry, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gerd, n m
  • ca  gerdera, n f
  • es  frambuesa
  • fr  framboise
  • en  raspberry
  • nc  Rubus idaeus

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerdera, n f
  • ca  gerd (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdonera, n f sin. compl.
  • ca  gerd, n m alt. sin.
  • ca  gerdó, n m alt. sin.
  • ca  gerdoner, n m alt. sin.
  • ca  gerdons, n m pl alt. sin.
  • ca  gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gerds, n m pl alt. sin.
  • ca  maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mora negra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  planta dels gerds, n f alt. sin.
  • ca  romeguera sense punxes, n f alt. sin.
  • ca  cordonera, n f var. ling.
  • ca  gerc, n m var. ling.
  • ca  gercs, n m pl var. ling.
  • ca  gerdraé, n m var. ling.
  • ca  gergera, n f var. ling.
  • ca  gergeres, n f pl var. ling.
  • ca  gerguer, n m var. ling.
  • ca  gerquera, n f var. ling.
  • ca  gers, n m var. ling.
  • ca  gersera, n f var. ling.
  • ca  gersos, n m pl var. ling.
  • ca  gersos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gerssis, n m pl var. ling.
  • ca  guirsera, n f var. ling.
  • ca  guirsó, n m var. ling.
  • ca  guirsos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  irdús, n m pl var. ling.
  • ca  jordó, n m var. ling.
  • ca  jordonera, n f var. ling.
  • ca  jordons, n m pl var. ling.
  • ca  jurdús, n m pl var. ling.
  • ca  romiguera sense punxes, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  yurdús, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
gerdera gerdera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerdera, n f
  • ca  gerd (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gerdonera, n f sin. compl.
  • ca  gerd, n m alt. sin.
  • ca  gerdó, n m alt. sin.
  • ca  gerdoner, n m alt. sin.
  • ca  gerdons, n m pl alt. sin.
  • ca  gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gerds, n m pl alt. sin.
  • ca  maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mora negra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  planta dels gerds, n f alt. sin.
  • ca  romeguera sense punxes, n f alt. sin.
  • ca  cordonera, n f var. ling.
  • ca  gerc, n m var. ling.
  • ca  gercs, n m pl var. ling.
  • ca  gerdraé, n m var. ling.
  • ca  gergera, n f var. ling.
  • ca  gergeres, n f pl var. ling.
  • ca  gerguer, n m var. ling.
  • ca  gerquera, n f var. ling.
  • ca  gers, n m var. ling.
  • ca  gersera, n f var. ling.
  • ca  gersos, n m pl var. ling.
  • ca  gersos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gerssis, n m pl var. ling.
  • ca  guirsera, n f var. ling.
  • ca  guirsó, n m var. ling.
  • ca  guirsos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  irdús, n m pl var. ling.
  • ca  jordó, n m var. ling.
  • ca  jordonera, n f var. ling.
  • ca  jordons, n m pl var. ling.
  • ca  jurdús, n m pl var. ling.
  • ca  romiguera sense punxes, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  yurdús, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus idaeus L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano, n m
  • es  helminto, n m
  • es  verme, n m
  • fr  helminthe, n m
  • fr  ver, n m
  • en  helminth, n
  • en  worm, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Paràsit pluricel·lular invertebrat no artròpode, visible normalment a ull nu, amb el cos tou, que pot ser cilíndric o aplanat, llarg i prim, generalment contràctil i de vegades segmentat, que pertany a diversos grups taxonòmics.

Nota

  • El grup dels helmints està format pels nematodes (cucs cilíndrics), els cestodes (cucs plans) i els trematodes (cucs plans amb forma de fulla).

    La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
verm verm

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  verm, n m

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Individu del grup dels verms.
verm verm

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  verm, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Veterinària>

Definició
Individu del grups dels verms.