Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "verd" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca gerd, n m
- es frambuesa, n f
- fr framboise, n f
- pt framboesa, n f
- en raspberry, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gerd, n m
- ca gerdera, n f
- es frambuesa
- fr framboise
- en raspberry
- nc Rubus idaeus
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdera, n f
- ca gerd (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdonera, n f sin. compl.
- ca gerd, n m alt. sin.
- ca gerdó, n m alt. sin.
- ca gerdoner, n m alt. sin.
- ca gerdons, n m pl alt. sin.
- ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gerds, n m pl alt. sin.
- ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
- ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
- ca planta dels gerds, n f alt. sin.
- ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
- ca cordonera, n f var. ling.
- ca gerc, n m var. ling.
- ca gercs, n m pl var. ling.
- ca gerdraé, n m var. ling.
- ca gergera, n f var. ling.
- ca gergeres, n f pl var. ling.
- ca gerguer, n m var. ling.
- ca gerquera, n f var. ling.
- ca gers, n m var. ling.
- ca gersera, n f var. ling.
- ca gersos, n m pl var. ling.
- ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
- ca gerssis, n m pl var. ling.
- ca guirsera, n f var. ling.
- ca guirsó, n m var. ling.
- ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
- ca irdús, n m pl var. ling.
- ca jordó, n m var. ling.
- ca jordonera, n f var. ling.
- ca jordons, n m pl var. ling.
- ca jurdús, n m pl var. ling.
- ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca yurdús, n m pl var. ling.
- nc Rubus idaeus L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdera, n f
- ca gerd (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdó (fruit), n m sin. compl.
- ca gerdonera, n f sin. compl.
- ca gerd, n m alt. sin.
- ca gerdó, n m alt. sin.
- ca gerdoner, n m alt. sin.
- ca gerdons, n m pl alt. sin.
- ca gerdons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gerds, n m pl alt. sin.
- ca maduixa de gerd (fruit), n f alt. sin.
- ca mora negra (fruit), n f alt. sin.
- ca planta dels gerds, n f alt. sin.
- ca romeguera sense punxes, n f alt. sin.
- ca cordonera, n f var. ling.
- ca gerc, n m var. ling.
- ca gercs, n m pl var. ling.
- ca gerdraé, n m var. ling.
- ca gergera, n f var. ling.
- ca gergeres, n f pl var. ling.
- ca gerguer, n m var. ling.
- ca gerquera, n f var. ling.
- ca gers, n m var. ling.
- ca gersera, n f var. ling.
- ca gersos, n m pl var. ling.
- ca gersos (fruit), n m pl var. ling.
- ca gerssis, n m pl var. ling.
- ca guirsera, n f var. ling.
- ca guirsó, n m var. ling.
- ca guirsos (fruit), n m pl var. ling.
- ca irdús, n m pl var. ling.
- ca jordó, n m var. ling.
- ca jordonera, n f var. ling.
- ca jordons, n m pl var. ling.
- ca jurdús, n m pl var. ling.
- ca romiguera sense punxes, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca yurdús, n m pl var. ling.
- nc Rubus idaeus L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano, n m
- es helminto, n m
- es verme, n m
- fr helminthe, n m
- fr ver, n m
- en helminth, n
- en worm, n
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
Definició
Nota
-
El grup dels helmints està format pels nematodes (cucs cilíndrics), els cestodes (cucs plans) i els trematodes (cucs plans amb forma de fulla).
La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca verm, n m
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca verm, n m
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Veterinària>