Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "verema" dins totes les àrees temàtiques

aerèmia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aerèmia, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició

Presència d'aire a la sang.

aerèmia

ca aerèmia, n f

Definició

Conjunt de trastorns orgànics de determinades persones que després d'estar sotmeses a una pressió elevada, sofreixen una descompressió excessivament ràpida (bussos, obrers de túnels, submarinistes, etc). Són deguts a l'alliberament d'aire dins el torrent sanguini (més exactament i sobretot, nitrogen), que la pressió elevada hi havia fet dissoldre.

amaurosi

ca amaurosi, n f
ca gota serena, n f sin. compl.
es amaurosis
fr amaurose
en amaurosis
la gutta serena

Definició

Disminució greu o pèrdua total de la visió, deguda a una causa orgànica.

Nota

La denominació amaurosi prové del grec amauro 'enfosquir'.

anemòmetre bidireccional

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca anemòmetre bidireccional, n m
es anemómetro bidireccional
es veleta bidireccional
fr anémomètre bidirectionnel
en bi-directional vane
en bivane

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Instrumentació>

Definició

Anemòmetre que mesura les components horitzontals i la component vertical del vector vent.

anemòmetre bidireccional

<Física > Meteorologia>

ca anemòmetre bidireccional, n m
es anemómetro bidireccional
es veleta bidireccional
fr anémomètre bidirectionnel
en bi-directional vane
en bivane

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Instrumentació>

Definició

Anemòmetre que mesura les components horitzontals i la component vertical del vector vent.

aranyoner

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

aranyoner

<Botànica>

ca aranyoner, n m
ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
ca arç negre, n m sin. compl.
ca escanyagats, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca llagranyer, n m sin. compl.
ca prunell (fruit), n m sin. compl.
ca pruneller, n m sin. compl.
ca aranyó, n m alt. sin.
ca aranyons, n m pl alt. sin.
ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços negres, n m pl alt. sin.
ca arçot, n m alt. sin.
ca arn de lledons, n m alt. sin.
ca arn negre, n m alt. sin.
ca babuller negre, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barruler, n m alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinalet, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer negre, n m alt. sin.
ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
ca perera borda, n f alt. sin.
ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
ca pruner bord, n m alt. sin.
ca pruner fals, n m alt. sin.
ca pruner salvatge, n m alt. sin.
ca prunera borda, n f alt. sin.
ca prunera salvatge, n f alt. sin.
ca prunitja, n f alt. sin.
ca prunyó, n m alt. sin.
ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
ca abranyoner, n m var. ling.
ca agargoller, n m var. ling.
ca agranyoner, n m var. ling.
ca andrina (fruit), n f var. ling.
ca andriné, n m var. ling.
ca andriner, n m var. ling.
ca andrino, n m var. ling.
ca andrino (fruit), n m var. ling.
ca aragons (fruit), n m pl var. ling.
ca arangoner, n m var. ling.
ca aranyer, n m var. ling.
ca aranyorer, n m var. ling.
ca areç, n m var. ling.
ca arenyoner, n m var. ling.
ca argargoller, n m var. ling.
ca arinyoner, n m var. ling.
ca arinyons, n m pl var. ling.
ca arn de llerons, n m var. ling.
ca auranyó, n m var. ling.
ca barraler, n m var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca burrunyuler, n m var. ling.
ca ciruelo bord, n m var. ling.
ca endrinera, n f var. ling.
ca endrino, n m var. ling.
ca espinalb, n m var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargoller, n m var. ling.
ca garranyoté, n m var. ling.
ca garranyoter, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer negre, n m var. ling.
ca granyó, n m var. ling.
ca granyó (fruit), n m var. ling.
ca granyoner, n m var. ling.
ca granyuer, n m var. ling.
ca granyús (fruit), n m var. ling.
ca llagraner, n m var. ling.
ca llampurner, n m var. ling.
ca nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
ca oronyer, n m var. ling.
ca prinyó (fruit), n m var. ling.
ca prinyoner, n m var. ling.
ca prunitxa, n f var. ling.
ca prunyell (fruit), n m var. ling.
ca sarganyer, n m var. ling.
ca uranyons (fruit), n m pl var. ling.
ca urinyons (fruit), n m pl var. ling.
nc Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

arvelles

<Ciències de la vida>

ca arvelles, n f
ca tapissots, n m pl alt. sin.
ca veça, n f alt. sin.
ca veça borda, n f alt. sin.
ca veça de fulla estreta, n f alt. sin.
ca vecera borda, n f alt. sin.
nc Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
nc Vicia angustifolia L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

arvelles

<Botànica>

ca arvelles, n f
ca tapissots, n m pl alt. sin.
ca veça, n f alt. sin.
ca veça borda, n f alt. sin.
ca veça de fulla estreta, n f alt. sin.
ca vecera borda, n f alt. sin.
nc Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
nc Vicia angustifolia L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bastó

<Esport > Twirling>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del twirling [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/203/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bastó, n m
ca vareta, n f sin. compl.
es bastón, n m
fr bâton, n m
en baton, n

<Twirling > Conceptes generals>

Definició

Aparell consistent en una vara metàl·lica entre 60 i 80 cm de llargada, 0,3 i 1 cm de diàmetre i aproximadament 220 g de pes, amb un contrapès interior i un tac de cautxú a cada extrem, l'un més gros que l'altre, que s'utilitza en la pràctica del twirling.

Nota

1. En un bastó es distingeixen el cap, la tija i la cua.
2. La denominació vareta s'utilitza especialment a les Terres de l'Ebre.