Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vernal" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala verbal, n f
- ca escala d'equivalències, n f sin. compl.
- es escala equivalente
- es escala verbal
- en equivalent scale
- en verbal scale
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
1. L'escala verbal és freqüent en els països de parla anglesa.
2. Per exemple, 1 centímetre és igual a 500 metres. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala verbal, n f
- ca escala d'equivalències, n f sin. compl.
- es escala equivalente
- es escala verbal
- en equivalent scale
- en verbal scale
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
1. L'escala verbal és freqüent en els països de parla anglesa.
2. Per exemple, 1 centímetre és igual a 500 metres. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escil·la de primavera, n f
- es escila de primavera
- fr scille printanière
- en spring squill
- nc Scilla verna
<Botànica>
Nota
- És una espècie d'escil·la pròpia de Noruega, que també es pot trobar al Regne Unit i a Irlanda.
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca estereotípia verbal, n f
- ca verbigeració, n f sin. compl.
- es estereotipia verbal, n f
- es verbigeración, n f
- fr stéréotypie verbale, n f
- fr verbigération, n f
- en verbal stereotypy, n
- en verbigeration, n
- de Verbigeration, n f
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca estil, n m
- es estilo
- fr style verbal
- en verbal style
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca estiuar, v prep
- es veranar
- fr estiver
- en summer, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- El verb estiuar regeix habitualment les preposicions a i en.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca estiuar, v prep
- es veranar
- fr estiver
- en summer, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- El verb estiuar regeix habitualment les preposicions a i en.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca forest veïnal de mancomú, n f
- es monte vecinal en mano común
- fr bois communal en propriété collective
- it terreno demaniale per usi civici
- en communal forest
- de Gemeindeland in Gemeinschaftshand
<Dret>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca forest veïnal de mancomú, n f
- es monte vecinal en mano común
<Dret civil>
Definició
Nota
-
Les forests es regeixen per la normativa estatal que recullen la Llei 55/1980, de l'11 de novembre, de forests veïnals de mancomú i la Llei 43/2003, del 21 de novembre, de forests. Així doncs, l'article 2 de la segona llei recull les característiques essencials d'aquestes forests veïnals, que són béns indivisibles, inalienables, imprescriptibles i inembargables, que no estan subjectes a cap contribució de base territorial ni a cap quota empresarial. Se'ls reconeix un règim especial per la seva tradició històrica.
La titularitat dominical d'aquestes forests correspon a tots els veïns que formen part de la població, sense que se'ls assigni cap quota concreta, que es constitueixen com una comunitat germànica. Per mitjà d'uns estatuts, la comunitat ha de regular l'exercici dels drets dels partícips, així com els òrgans de representació, administració i gestió, i les facultats i responsabilitats que han de tenir aquests òrgans. La comunitat propietària té plena capacitat jurídica per al compliment dels seus fins: l'administració, el gaudi i la disposició de les forests veïnals de mancomú li corresponen de manera exclusiva.
Tot i les característiques anteriorment citades, la normativa determina que excepcionalment es pot procedir a la permuta entre terrenys de valor similar de forests que confronten, si les comunitats interessades així ho acorden, sense perjudici dels límits que estableix la mateixa llei. D'altra banda, tot i que són inalienables, la llei recull que poden ser objecte de cessió temporal, en tot o en part, a títol onerós o gratuït, per obres, instal·lacions, serveis i finalitats que impliquin principalment un benefici directe per als veïns. Així com, si s'escau, poden ser objecte d'expropiació forçosa o d'imposició de servituds per causa d'utilitat pública o interès social; o de drets de superfície constituïts pels seus titulars amb caràcter temporal (màxim trenta anys).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca forma verbal composta, n f
- ca forma composta, n f sin. compl.
- ca forma de perfet, n f sin. compl.
- ca temps de perfet, n f sin. compl.
- es forma compuesta
- es forma verbal compuesta
- fr forme composée
- fr forme verbale composée
- en compound form
- en compound verbal form
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, el condicional perfet o l'infinitiu compost. Les formes verbals compostes són formes de perfet i, per això, també reben el nom de formes o temps de perfet.
