Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vicenç" dins totes les àrees temàtiques

estàtua vivent estàtua vivent

<Arts > Teatre>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  estàtua vivent, n f
  • es  estatua viviente
  • fr  femme statue
  • fr  homme statue
  • it  statua vivente
  • pt  estátua viva
  • en  living statue

<Arts > Teatre>

Definició
Artista de mim que posa caracteritzat com una estàtua o un maniquí, habitualment durant un temps llarg.
estomatitis de Vincent estomatitis de Vincent

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estomatitis de Vincent, n f
  • es  estomatitis de Vincent
  • fr  stomatite de Vincent
  • en  Vincent's stomatitis

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • ca  herba de butifarra, n f var. ling.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

fainó fainó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • ca  herba de butifarra, n f var. ling.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

fusobacteri de Plaut-Vincent fusobacteri de Plaut-Vincent

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fusobacteri de Plaut-Vincent, n m
  • ca  Bacteroides fusiformis, n m sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Organisme que es troba juntament amb espirils Borrelia vincenti en gingivitis i amigdalitis necròtiques.
gingivitis de Vincent gingivitis de Vincent

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  gingivitis de Vincent
  • en  Vincent's gingivitis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

grau grau

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  grau, n m
  • ca  bàtxelor, n m sin. compl.
  • ca  estudis de grau, n m pl sin. compl.
  • es  estudios de grado
  • es  grado
  • fr  licence
  • en  bachelor
  • en  bachelor's degree
  • en  first degree

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Estudis que tenen la finalitat que l'alumne obtingui una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota

  • 1. La denominació catalana bàtxelor és pròpia d'Andorra. 2. Els plans d'estudis de grau tenen una durada d'entre 180 i 240 crèdits ECTS i estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.
herba botifarrera herba botifarrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba botifarrera herba botifarrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de les berrugues herba de les berrugues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les berrugues, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de Niça, n f alt. sin.
  • ca  lletera groga, n f alt. sin.
  • ca  lletera llerca, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa llerca, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa nicenca, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  lleterot, n m alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletresa, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lleterolga de bosc, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis

<Botànica > euforbiàcies>