Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "violentar" dins totes les àrees temàtiques
<Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca ametista, n f
- ca quars violeta, n m sin. compl.
- es amatista
- es cuarzo violeta
- fr améthyste
- fr quartz violet
- en amethyst
- en violet quartz
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ametista, n f
- ca quars violeta, n m sin. compl.
- es amatista
- es cuarzo violeta
- fr améthyste
- fr quartz violet
- it ametista
- it quarzo violetto
- en amethyst
- en violet quartz
- de Amethyst
- de violetter Quarz
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- Pot presentar la coloració formant bandes. S'utilitza sovint com a gemma. El nom prové del mot grec améthystos, 'no embriagat' (antigament es creia que protegia contra l'embriaguesa).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aponentar-se, v intr pron
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aponentar-se
- es agostarse
- fr se sécher
- en wilt temporarly (to), n
<Enginyeria forestal>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança voluntària, n f
- es seguro voluntario
- en voluntary insurance
<Assegurances > Assegurança privada>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca auditoria voluntària, n f
- es auditoría voluntaria
- fr audit volontaire
- en voluntary audit
<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Tipus>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bescuit gelat de xocolata blanca, iogurt, violetes i gerds
- es biscuit glacé de chocolate blanco, yogur, violetas y frambuesas
- fr biscuit glacé de chocolat blanc, yaourt, violettes et framboises
- it semifreddo di cioccolato bianco, yogurt, violette e lamponi
- en white chocolate, yogurt, violets and raspberry ice cream cake
- de Eisbiskuit mit weißer Schokolade, Joghurt, Veilchen und Himbeeren
<Plats a la carta. Postres>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig lila, n m
- ca blanqueig violeta, n m
- es lavado de imagen morado, n m
- es lavado de imagen púrpura, n m
- es lavado lila, n m
- es lavado morado, n m
- es purplewashing, n m
- fr lavage de l'image violette, n m
- fr lavage violet, n m
- fr purplewashing, n m
- it lavaggio di faccia violetta, n m
- it lavaggio lilla, n m
- it purplewashing, n m
- pt lavagem de imagem púrpura, n m
- pt lavagem lilás, n m
- pt purplewashing, n m
- en purplewashing, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
Definició
Nota
- Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
<Política>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig lila, n m
- ca blanqueig violeta, n m
- es lavado de imagen morado, n m
- es lavado de imagen púrpura, n m
- es lavado lila, n m
- es lavado morado, n m
- es purplewashing, n m
- fr lavage de l'image violette, n m
- fr lavage violet, n m
- fr purplewashing, n m
- it lavaggio di faccia violetta, n m
- it lavaggio lilla, n m
- it purplewashing, n m
- pt lavagem de imagem púrpura, n m
- pt lavagem lilás, n m
- pt purplewashing, n m
- en purplewashing, n
<Política>
Definició
Nota
- Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
