Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "violentar" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca foie-gras semicuit casolà amb confitura de violetes i tòfona
- es foie gras micuit casero con confitura de violetas y trufa
- fr foie gras micuit maison à la confiture de violettes et de truffe
- it foie gras micuit casereccio con confettura di violette e tartufo
- en home-made foie gras micuit with violets and truffle jam
- de hausgemachtes halb durchgebratenes Foie Gras mit Veilchen-Trüffel-Konfitüre
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca frenada brusca, n f
- es frenazo
- fr freinage brusque
- en abrupt braking
- en violent braking
<Trànsit > Vehicle > Conducció>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca garota violeta, n f
- es erizo violáceo
- fr alisson violet
- fr oursin violet
- it riccio di prateria violetto
- en purple sea-urchin
- en violet sea-urchin
- de Violeter Seeigel
- nc Sphaerechinus granularis
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca garrí amb patates violeta i cítrics
- es cochinillo con patatas violeta y cítricos
- fr cochon de lait aux pommes de terre violettes et aux agrumes
- it lattone con patate viola e agrumi
- en suckling pig with violet potatoes and citrus fruits
- de Spanferkel mit Vitelotte-Kartoffeln und Zitrusfrüchten
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca gelat de violetes
- es helado de violetas
- fr glace aux violettes
- it gelato alle violette
- en violets ice cream
- de Veilcheneis
<Plats a la carta. Gelats i sorbets>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba donzella, n f
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca pruenga forastera, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca ciliada, n f alt. sin.
- ca vinca gran, n f alt. sin.
- ca vinca grossa, n f alt. sin.
- ca vinca major, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca proenga forastera, n f var. ling.
- ca vinca pervinca, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca major L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba donzella, n f
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca pruenga forastera, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca ciliada, n f alt. sin.
- ca vinca gran, n f alt. sin.
- ca vinca grossa, n f alt. sin.
- ca vinca major, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca proenga forastera, n f var. ling.
- ca vinca pervinca, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca major L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca hospitalització voluntària, n f
- ca ingrés voluntari, n m
- es hospitalización voluntaria, n f
- es ingreso voluntario, n m
- fr admission volontaire, n f
- fr hospitalisation volontaire, n f
- fr institutionnalisation volontaire, n f
- fr placement libre, n m
- fr placement volontaire, n m
- en voluntary admission, n
- en voluntary hospitalization, n
- en voluntary psychiatric hospitalization, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Aspectes ètics>
Definició
Nota
- 1. L'hospitalització voluntària implica el dret de la persona a l'alta voluntària, encara que sigui en contra del criteri mèdic, excepte en els casos en què suposaria un risc greu per a la seva vida o per a terceres persones.
- 2. L'hospitalització voluntària també pot ser el producte d'un canvi pactat amb la persona atesa, un cop iniciada la recuperació, després que, en origen, es dugués a terme una hospitalització involuntària.
