Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "viri" dins totes les àrees temàtiques

arpella ventre-ratllada

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca arpella ventre-ratllada, n f
es aguilucho vari
fr busard bariolé
en cinereous harrier
de Grauweihe
nc Circus cinereus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arpella ventre-ratllada

<Zoologia > Ocells>

ca arpella ventre-ratllada, n f
es aguilucho vari
fr busard bariolé
en cinereous harrier
de Grauweihe
nc Circus cinereus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

bacallans

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

bacallans

<Ciències de la vida>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

barí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barí
ca bari sin. compl.
ca motilón sin. compl.
ca motilone sin. compl.
cod baria
ar بارية
cy Barí
cy Bari sin. compl.
cy Motilón sin. compl.
cy Motilone sin. compl.
de Bari
de Barí sin. compl.
de Motilón sin. compl.
de Motilone sin. compl.
en Barí
en Bari sin. compl.
en Motilón sin. compl.
en Motilone sin. compl.
es barí
es bari sin. compl.
es motilón sin. compl.
es motilone sin. compl.
eu bariairera
eu bari sin. compl.
eu motilón sin. compl.
eu motilone sin. compl.
fr barí
fr bari sin. compl.
fr motilón sin. compl.
fr motilone sin. compl.
gn vari
gn bari sin. compl.
gn motilón sin. compl.
gn motilone sin. compl.
it barí
it bari sin. compl.
it motilón sin. compl.
it motilone sin. compl.
ja バリ語
ja モティロネ語 sin. compl.
ja モティロン語 sin. compl.
nl Barí
nl Bari sin. compl.
nl Motilón sin. compl.
nl Motilone sin. compl.
pt bari
pt motilón sin. compl.
pt motilone sin. compl.
ru Бари
ru Мотилон sin. compl.
zh 巴利语
zh 巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició

El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.

Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.

Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.

bari

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca bari
ca kuku sin. compl.
ar بارية
cy Bari
cy Kuku sin. compl.
de Bari
de Beri sin. compl.
de Kuku sin. compl.
en Bari
en Beri sin. compl.
en Kuku sin. compl.
es bari
es kuku sin. compl.
eu bariera
eu kuku sin. compl.
fr bari
fr kuku sin. compl.
gl bari
gl kuku sin. compl.
gn vari
gn kuku sin. compl.
it bari
it kuku sin. compl.
ja バリ語
ja クク語 sin. compl.
nl Bari
nl Kuku sin. compl.
pt bari
pt kuku sin. compl.
ru Бари
ru Бери sin. compl.
ru Куку sin. compl.
zh 巴利语
zh 库库 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Uganda>

Definició

El grup central de la branca nilòtica de la família nilosahariana comprèn unes trenta llengües escampades per Etiòpia, Uganda, Kenya, Tanzània, República Democràtica del Congo i Sudan.

Els diversos grups humans que parlen bari tenen economies diverses: ramaders, agricultors, ferrers, pescadors, etc., de manera que les diferències culturals entre ells són grans.

A la República Democràtica del Congo hi ha grups que s'identifiquen ètnicament com a baris, però que parlen la llengua logo.

El bari és una llengua ben coneguda de fa temps per la comunitat científica gràcies a la gramàtica escrita el 1933 per Lorenzo M. Spagnolo.

barrot

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca barrot, n m
ca brèndola, n f sin. compl.
es balaustre, n m
es balaústre, n m
es barrote, n m sin. compl.
fr barreau, n m
en rail post, n
eu balaustre, n
eu barkalun, n
eu kalostra-ziri, n

<Fusteria > Construccions>

beril·le

<Religió > Cristianisme>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca beril·le, n m
ca vericle, n m
ca viril, n m sin. compl.
es viril

<Religió > Cristianisme>

Definició

Recipient format de dos cercles de vidre voltats d'un marc d'or dins el qual es posa l'hòstia per exposar-la a l'adoració dels fidels.

Nota

El DCVB documenta aquest terme com a castellanisme.

bitxera borda

<Botànica>

ca bitxera borda, n f
ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
ca herba del bagul, n f alt. sin.
ca herba del bri, n f alt. sin.
ca herba del verí, n f alt. sin.
ca masera, n f alt. sin.
ca masera groga, n f alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca pebrotera borda, n f alt. sin.
ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca vincetoxi, n m alt. sin.
ca herba del vri, n f var. ling.
ca vincetocsi, n m var. ling.
nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>

bitxera borda

<Ciències de la vida>

ca bitxera borda, n f
ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
ca herba del bagul, n f alt. sin.
ca herba del bri, n f alt. sin.
ca herba del verí, n f alt. sin.
ca masera, n f alt. sin.
ca masera groga, n f alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca pebrotera borda, n f alt. sin.
ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca vincetoxi, n m alt. sin.
ca herba del vri, n f var. ling.
ca vincetocsi, n m var. ling.
nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>