Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "viril" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àvar
- ca daguestànic sin. compl.
- cod Авар мацIцI (Awar mats'ts')
- cod МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
- ar الأوارية
- cy Avar
- cy Dagestanig sin. compl.
- de Awarisch
- de Avarisch sin. compl.
- de Dagestanisch sin. compl.
- en Avar
- en Dagestani sin. compl.
- es avar
- eu avarera
- eu dagestanera sin. compl.
- fr avar
- fr daguestanien sin. compl.
- gn avar
- it avaro
- ja アヴァル語
- nl Avaars
- nl Dagestaans sin. compl.
- pt avar
- ru Аварский язык
- ru Дагестанский (устар) sin. compl.
- tmh tavaract
- zh 阿瓦尔语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>
Definició
En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.
La llengua es divideix en tres blocs dialectals:
- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.
Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.
L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.
Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.
Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca aïllat víric, n m
- ca aïllat, n m sin. compl.
- oc aislat viric, n m
- es aislado, n m
- es aislado vírico, n m
- es cepa vírica aislada, n f
- fr isolat, n m
- fr isolat de virus, n m
- fr isolat viral, n m
- gl illado, n m
- gl illado vírico, n m
- pt isolado, n m
- ptPT isolado de vírus, n m
- ptBR isolado viral, n m
- en isolate, n
- en virus isolate, n
- nl geïsoleerd virus, n
- nl virusisolaat, n
- eu birus-andui isolatu, n
- eu isolatu biral, n
- eu isolatu biriko, n
- ar معزول
- ar عزل الفيروس
- ar سلالة فيروسية معزولة
<Etiopatogènia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abazí
- cod Абаза бызшва (Abaza bizshwa)
- ar الأباظية
- cy Abaseg
- de Abasinisch
- en Abaza
- es abasio
- eu abazera
- fr abaze
- gn avasio
- it abaza
- ja アバザ語
- nl Abazi
- pt abaza
- ru Абазинский
- tmh Tabazat
- zh 阿巴兹语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina>, <Àsia > Rússia>
Definició
Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.
La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.
L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.
La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.
L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.
Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abkhaz
- cod aŋcya бызшәа (Aphshwa bizswa)
- ar الأبخازية
- cy Abchaseg
- de Abchasisch
- en Abkhaz
- es abkhaz
- eu abkhazera
- fr abkhaze
- gn avkas
- it abcaso
- ja アブハズ語
- nl Abchazisch
- pt abcaz
- ru Абхазский язык
- tmh Tabkhazt
- zh 阿布哈兹语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definició
L'abkhaz té dos blocs dialectals principals: el bzib al nord i l'abjiua al sud. La llengua estàndard es basa en el dialecte abjiua. Tot i que alguns lingüistes consideren que l'abkhaz i l'abazí són una mateixa llengua per les seves similituds gramaticals, està generalment acceptat que es tracta de dues llengües d'una mateixa família lingüística.
Els primers llibres en abkhaz es van publicar el 1865 i la primera novel·la, el 1912. A principi del segle XX, l'abkhaz va rebre estatus de llengua literària a l'URSS. Aquest estatus va implicar una explosió cultural: es van publicar diaris, revistes i llibres; se'n va introduir l'aprenentatge a l'escola i es va utilitzar com a vehicle de l'ensenyament en els primers cursos; es van iniciar emissions de radio, etc.
El 1931, però, Abkhàzia va passar a formar part de la República Soviètica de Geòrgia. Aquest canvi va implicar una georgització del país i la marginació de la llengua en la vida social. Els abkhazos es van convertir en una minoria en el seu propi territori. Els intents de georgitzar Abkhàzia i la repressió dels anys quaranta i cinquanta, conjuntament amb els nombrosos canvis d'alfabet, van provocar un caos molt perjudicial per a la llengua literària. El primer diccionari abkhaz - georgià, per exemple, es va elaborar el 1938 en alfabet georgià i no es va poder publicar fins al 1954, quan l'alfabet en ús era el ciríl·lic.
Després de la guerra d'Abkhàzia (1992-1993), al territori es van formar dos governs. A la part controlada per la república independent d'Abkhàzia (un 80% del territori) hi ha una política lingüística favorable a l'abkhaz, tot i que el rus és una llengua molt utilitzada. A la part del territori controlada per les autoritats georgianes, la llengua de l'educació és el georgià, tot i que també s'utilitza l'abkhaz a l'escola primària.
Hi ha parlants d'abkhaz en diàspora a Turquia i Síria des de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra del Caucas.
<Productes químics>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acetat de vinil, n m
- es acetato de vinilo
- fr acétate de vinyle
- en vinyl acetate
<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acetat de vinil, n m
<Disciplines de suport > Química>
Definició
<Indústria > Indústria química > Plàstics. Cautxús>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca adhesiu de vinil, n m
- es adhesivo de vinilo
- en vinyl decal sticker
- en vinyl sticker
<Indústria > Indústria química > Plàstics. Cautxús>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adigué
- ca circassià occidental sin. compl.
- ca txerkès inferior sin. compl.
- cod Адыгэбзэ (Adigebze)
- ar الأديغية
- cy Adyge
- de Adygeisch
- en Adyghe
- en Lower Circassian sin. compl.
- en West Circassian sin. compl.
- es adigués
- es cherkés inferior sin. compl.
- es circasiano occidental sin. compl.
- eu adigera
- eu adyghera sin. compl.
- eu behe txerkesera sin. compl.
- eu mendebaldeko txerkesera sin. compl.
- fr adygué
- fr circassien de l'ouest sin. compl.
- fr tcherkesse inférieur sin. compl.
- gn adigues
- gn cherkes iguypeguave sin. compl.
- gn sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
- it adighé
- ja アディゲ語
- ja 下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
- nl Adygisch (of Adyghe)
- nl Beneden Tsjerkessië sin. compl.
- nl Westelijk Circassië sin. compl.
- pt adigue
- pt adyguei sin. compl.
- pt cherkes sin. compl.
- pt circasiano ocidental sin. compl.
- ru Адыгейский язык
- ru Кяхский sin. compl.
- ru Черкесский sin. compl.
- ru Нижнечеркесский sin. compl.
- ru Западночеркесский sin. compl.
- tmh Tadigit
- zh 阿迪盖语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.
Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.
La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agul
- cod Агъул чIал (agul txhal)
- cod Хьe чIал (khe txhal)
- ar الأجولية
- ar الأغولية
- cy Agul
- de Agulisch
- en Agul
- es agul
- eu agulera
- eu aghulera sin. compl.
- fr aghoul
- gn agul
- it agul
- ja アグール語
- nl Agul
- pt agul
- ru Агульский язык
- tmh Tagult
- zh 阿古尔语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua agul té dos blocs dialectals: l'agul pròpiament dit i el koshan; cadascun d'aquests blocs inclou diversos dialectes. La forta fragmentació dialectal ha estat fruit, sobretot, de l'aïllament geogràfic, ja que el territori habitat pels aguls dificulta la comunicació entre els diferents pobles i poblats durant gran part de l'any.
L'agul té un estàndard escrit des de l'any 1992. La llengua és objecte d'estudi a l'educació primària en algunes escoles del territori on es parla. Abans de la creació de l'estàndard, els aguls havien fet servir el lesguià com a llengua escrita i per a l'ensenyament (juntament amb el rus, a partir dels anys 1950, introduït a l'educació secundària).
Com la resta de llengües del Daguestan, l'agul pateix dificultats de transmissió i supervivència a causa de la manca de professorat qualificat, de llibres de text actualitzats i de mitjans de comunicació. Ara bé, la llengua s'ha preservat millor que altres per la menor penetració del rus i del lesguià a les zones rurals, en comparació amb el que ha passat amb les llengües d'altres pobles petits del Daguestan.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca amigdalitis vírica
- en viral tonsillitis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>
