Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "viril" dins totes les àrees temàtiques

antigen víric antigen víric

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antigen víric, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascun dels antígens vírics superficials i profunds. Els antígens superficials són els més importants, els més específics (especificitat de tipus, de subtipus i de soca) i són demostrables per mitjà de reaccions de neutralització i fixació de complement. Els anticossos induïts pels antígens superficials neutralitzen l'acció del virus (anticossos neutralitzants). Es tracta d'antígens de la càpsida (proteïnes estructurals de la càpsida i dels capsòmers) i d'antígens de l'embolcall (proteïnes associades amb glícids o lípids, algunes de les quals són específiques del virus, com és el cas de les contingudes en els peplòmers, mentre que d'altres són específiques de la cèl·lula on ha ocorregut la replicació). Els antígens profunds són proteïnes internes del virió, d'ordinari menys específiques: nucleoproteïnes, proteïnes estructurals (proteïna M dels ortomixovirus) o bé proteïnes no estructurals o alliberar-se durant la lisi cel·lular.
arteritis vírica equina arteritis vírica equina

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arteritis vírica equina, n f
  • es  arteritis viral equina
  • fr  artérite virale équine
  • en  equine viral arteritis

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia vírica contagiosa que afecta els equins, causada per un virus del gènere Arterivirus i caracteritzada per febre, poblemes respiratoris, edema i avortaments.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
arteritis vírica equina arteritis vírica equina

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arteritis vírica equina, n f
  • es  arteritis viral equina
  • fr  artérite virale équine
  • en  equine viral arteritis

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia vírica contagiosa que afecta els equins, causada per un virus del gènere Arterivirus i caracteritzada per febre, poblemes respiratoris, edema i avortaments.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
bacallà de vigília bacallà de vigília

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà de vigília
  • es  bacalao de vigilia
  • fr  morue maigre
  • it  baccalà della vigilia
  • en  vigil cod
  • de  magerer Stockfisch

<Plats a la carta. Peix i marisc>

berruga vírica berruga vírica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  berruga vírica
  • en  viral wart

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

berrugues víriques produïdes per virus del papil·loma humà berrugues víriques produïdes per virus del papil·loma humà

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  berrugues víriques produïdes per virus del papil·loma humà
  • ca  berrugues víriques produïdes per VPH sin. compl.
  • en  viral warts due to human papillomavirus

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

bezhta bezhta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bezhta
  • ca  kaputxa sin. compl.
  • cod  Бежкьалас миц (Bejtłalas mits)
  • ar  البزتية
  • cy  Bezhta
  • cy  Kapucha sin. compl.
  • de  Bezhtinisch
  • de  Kaputschinisch sin. compl.
  • en  Bezhta
  • en  Kapucha sin. compl.
  • es  bezhta
  • eu  bezhtiera
  • fr  bezhta
  • fr  kapoutcha sin. compl.
  • gn  veshta
  • gn  kapucha sin. compl.
  • it  bezhta
  • ja  ベジタ語
  • ja  カプチャ語 sin. compl.
  • nl  Bezhta
  • nl  Kapucha sin. compl.
  • pt  bezhta
  • pt  kapucha sin. compl.
  • ru  Бежтинский язык
  • ru  Бежитинский sin. compl.
  • ru  Капучинский sin. compl.
  • tmh  Bezhta
  • zh  贝兹塔语
  • zh  卡布查语 sin. compl.
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els bezhtas, també coneguts amb el nom de kapuchas, constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, tot i que avui dia molts viuen també a les planes del sud del país. Per raons de veïnatge, el poble bezhta ha tingut relacions històriques estretes amb el kanat de l'Avaristan, el país dels àvars.

El bezhta és una llengua oral. Es divideix en tres dialectes: el bezhta pròpiament dit, el tladal i el khosharkhota, corresponents als tres pobles on es parla (Bezhta, Tladal, Khoshar-Khota).

Per escriure i comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els bezhtas han fet servir habitualment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar el bezhta a causa del seu aïllament en pobles de muntanya, tot i que el seu vocabulari ha estat molt influït per altres llengües i ha incorporat, al llarg del temps, molts manlleus de l'àvar, l'àrab, el georgià i el rus.

Des de final del segle XX hi ha hagut intents de crear unes normes ortogràfiques per poder escriure en bezhta; fins i tot l'Institute for Bible Translation de Moscou va publicar en aquest idioma l'Evangeli de Lluc, l'any 1999. Aquesta obra ha servit per a començar a ensenyar la llengua en alguns centres escolars del territori.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el bezhta presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar i la manca d'un estàndard escrit que en permeti l'ensenyament als centres escolars.

També hi ha grups de bezhtas a Turquia i Geòrgia (prop de la localitat de Qvareli i de la frontera amb el Daguestan), fruit de migracions produïdes a final del segle XIX.
blocatge víric blocatge víric

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  blocatge víric, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Interferència d'un virus per un altre virus.
bronquitis vírica bronquitis vírica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  bronquitis vírica
  • en  viral bronchitis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>

buriat buriat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  buriat
  • ca  buriad sin. compl.
  • ca  buryat sin. compl.
  • ar  بورياتية
  • cy  Bwriat
  • cy  Buriad sin. compl.
  • cy  Buryat sin. compl.
  • de  Burjatisch
  • de  Buryaad sin. compl.
  • de  Buryat sin. compl.
  • en  Buryat
  • en  Buriad sin. compl.
  • en  Buriat sin. compl.
  • es  buriato
  • es  buriad sin. compl.
  • es  buryat sin. compl.
  • eu  buryatera
  • eu  buriad sin. compl.
  • eu  buriat sin. compl.
  • eu  buryat sin. compl.
  • fr  bouriate
  • fr  buriad sin. compl.
  • fr  buryat sin. compl.
  • gl  buriato
  • gl  buriad sin. compl.
  • gl  buryat sin. compl.
  • gn  vuriato
  • it  buriato
  • it  buriad sin. compl.
  • it  buriat sin. compl.
  • it  buryat sin. compl.
  • ja  ブリヤート語
  • ja  ブリヤートモンゴル語 sin. compl.
  • nl  Boerjatisch
  • nl  Buriad sin. compl.
  • nl  Buryat sin. compl.
  • pt  buriat
  • pt  buriad sin. compl.
  • pt  buryat sin. compl.
  • ru  Бурятский
  • zh  布里亚特语
  • scr  Alfabet ciríl·lic
  • num  Sistema aràbic

<Altaica > Mongòlica > Septentrional>, <Àsia > Mongòlia>, <Àsia > Rússia>

Definició
El buriat és una llengua molt propera al mongol. Es distingeixen quatre dialectes buriats força diferenciats. L'estàndard es basa en el dialecte de Khori i s'empra a la premsa local.

La presència de la llengua buriat a la Xina és difícil de quantificar, pel fet que els censos lingüístics a l'abast no distingeixen el buriat del mongol.

A més d'una tradició oral rica, els buriats han desenvolupat una literatura escrita conreada en diferents gèneres.