Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "virtualitat" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mortalitat operatòria, n f
- es mortalidad operatoria, n f
- fr mortalité opératoire, n f
- en operative mortality, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
Nota
- Es pot classificar en tres períodes de temps: si és immediata, durant les primeres 48 hores després de la intervenció, si és mediata, entre les 48 hores i els 30 dies o fins a l'alta hospitalària del pacient, o si és tardana, més enllà dels 30 dies o de l'alta hospitalària.
<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca mortalitat perinatal, n f
- es mortalidad perinatal
- fr mortalité périnatale
- en perinatal mortality
<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca mortalitat perinatal, n f
- es mortalidad perinatal
- fr mortalité périnatale
- en perinatal mortality
<Veterinària i ramaderia > Epidemiologia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mortalitat perinatal, n f
- es mortalidad perinatal, n f
- fr mortalité périnatale, n f
- en perinatal mortality, n
<Infermeria>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Embriologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mortalitat perinatal, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Embriologia>, <Pediatria>
Definició
<Geografia > Demografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mortalitat postinfantil, n f
- es mortalidad postinfantil
- fr mortalité post-infantile
- en child mortality
<Geografia > Demografia>
Definició
Nota
- Comprèn el segon, el tercer i el quart any, tots inclosos.
<Anatomia > Embriologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mortalitat prenatal, n f
<Anatomia > Embriologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mutualitat, n f
- es mutualidad
- fr mutualité
<Dret mercantil>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mutualitat, n f
- es mutualidad
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La constitució d'una mútua és una de les formes jurídiques que pot adoptar una entitat privada per a dur a terme una activitat d'assegurances. La legislació preveu diversos tipus de mútues d'assegurances, bàsicament segons l'objecte social; un exemple són les societats mútues d'assegurances, dedicades a la pràctica exclusiva d'operacions d'assegurament dels socis, i, en particular, a la cobertura del grup d'assegurances corresponents a la vida humana, o les mutualitats de previsió social, que protegeixen les persones davant de determinats riscos, bàsicament mitjançant l'abonament de prestacions complementàries a les atorgades pel sistema de seguretat social obligatòria.
Cap a la fi de l'edat mitjana ja existien tècniques jurídiques que pretenien fer front a les necessitats derivades de l'actualització de tota mena de riscos en la vida de les persones. La primera d'aquestes fórmules era la mutualitat, en la qual un grup social homogeni (amb la possibilitat de patir uns mateixos danys) decidia posar en comú una part del capital per a cobrir la situació de necessitat experimentada per qualsevol dels components. Els principis fonamentals en què es basava la mutualitat eren la solidaritat entre els membres del grup social afectat pels riscos coberts i la pertinença obligatòria de tots ells a la mutualitat, precisament a conseqüència de la inclusió en un col·lectiu amb interessos comuns.
Com a figura d'ampliació de l'àmbit restringit de la mutualitat, va sorgir l'assegurança privada, basada en el pagament d'una prima a una companyia privada segons l'abast dels riscos coberts. En aquest sentit, a fi d'evitar la repercussió en el pagament de la prima del benefici lucratiu de la companyia d'assegurances, van sorgir unes entitats que es caracteritzaven per combinar en llur actuació els principis de les mutualitats (principalment, la carència d'ànim de lucre) amb les tècniques de l'assegurança privada; aquestes entitats representen el germen de les mútues d'assegurances actuals. A partir d'aquestes experiències, durant el segle XIX, algunes de les entitats descrites, que es van començar a anomenar societats de socors mutus, es van començar a especialitzar en activitats de previsió social específiques. Tots els tipus d'entitats estan regulats conjuntament amb les cooperatives, a pesar del fet que les exigències pròpies de les tècniques de l'assegurança van fer que es comencessin a sotmetre a la legislació d'assegurances, tal com succeeix ara.
Actualment s'ha de fer la distinció entre les societats mútues d'assegurances i les mutualitats de previsió social, que poden ser en ambdós casos de prima fixa o de prima variable. Les mútues d'assegurances de prima fixa són entitats asseguradores privades que tenen per objecte la cobertura a llurs socis (persones físiques o jurídiques) dels riscos assegurats mitjançant una prima que es paga al començament de cada període de risc. Les mútues de prima variable són entitats que fixen les aportacions dels socis al final de l'exercici, un cop conegut el total de sinistres i les despeses globals del període de risc. Els caràcters comuns a les dues modalitats són, principalment, l'absència d'ànim de lucre, el principi d'inseparabilitat de la condició de persona sòcia i la de persona assegurada, la necessitat que hi hagi cinquanta socis per a constituir la mútua, la possibilitat que al final de cada període hi hagi un repartiment entre els socis a conseqüència de primes no consumides i, finalment, que en cas de dissolució de les mútues els socis participin en la distribució del patrimoni resultant. La principal diferència entre les societats mútues d'assegurances a prima fixa i a prima variable és que les primeres poden operar en qualsevol branca de les assegurances, mentre que les mútues a prima variable no poden operar en les assegurances de vida; a més, en aquest segon tipus s'estableix una classe de responsabilitat mancomunada dels socis, proporcional a l'import dels capitals respectius assegurats en l'entitat i limitada a aquesta quota, i, per regla general, han de desenvolupar la seva activitat en un espai territorial menor a una província o amb una població de menys de dos milions d'habitants.
Les mutualitats de previsió social són entitats privades que exerceixen una modalitat d'assegurances de caràcter voluntari, sens perjudici que pugui ser obligatòria la pertinença a una mutualitat d'acord amb la negociació col·lectiva, una disposició legal o determinats actes de l'autonomia corporativa de grups professionals, i complementària al sistema de seguretat social obligatòria, mitjançant aportacions de primes fixes o variables dels mutualistes (persones físiques o jurídiques) o d'altres entitats o persones protectores. Per a poder constituir aquestes mutualitats, hi ha d'haver un mínim de cinquanta mutualistes (d'acord amb la normativa catalana), no hi pot haver ànim de lucre i l'objecte de protecció ha d'estar determinat per l'atorgament d'unes prestacions determinades, relacionades principalment amb els riscos que poden actuar directament sobre l'entorn vital de la persona (per exemple, la mort, la viduïtat, l'orfandat i la jubilació). La legislació permet que les mutualitats de previsió social tinguin persones físiques o jurídiques protectores, és a dir, persones que formin part de la mutualitat i aportin al fons comú les quantitats pactades sense obtenir a canvi cap mena de prestació de l'entitat. En el seu règim de funcionament, és d'aplicació el principi d'igualtat entre els mutualistes en els drets polítics i altres de naturalesa semblant; la remuneració dels administradors per la seva gestió ha de formar part de les despeses d'administració de la mutualitat, i cap d'aquestes partides no pot superar un límit marcat pel Ministeri d'Economia i Hisenda; s'han d'assumir tots els riscos garantits pels mutualistes sense que es pugui transferir a una altra entitat una part o la totalitat dels riscos; s'ha de limitar la responsabilitat dels mutualistes pels deutes socials a una quantitat fixada legalment, i, finalment, la possibilitat de recórrer a mediadors d'assegurances està limitada.
S'ha de fer constar que, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979, la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, de conformitat amb la legislació mercantil (art. 9.21). A més, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria d'ordenació de les assegurances (art. 10.4). El marc jurídic general de les societats mútues d'assegurances i de les mutualitats de previsió social està regulat per un seguit de disposicions estatals que contenen les normes bàsiques en matèria d'ordenació de les assegurances. La principal és la Llei 30/1995, del 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, de l'Estat, però, mentre que el règim legal de les mútues està desenvolupat pel Reglament d'ordenació de l'assegurança privada, aprovat pel Reial decret 1348/1985, de l'1 d'agost (en vigor provisionalment), les mutualitats de previsió social tenen un règim especial, contingut en el Reial decret 2615/1985, del 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'entitats de pensió social, que efectua moltes remissions, tant al reglament general com a la normativa específica de les comunitats autònomes. A Catalunya, s'ha de destacar la Llei 28/1991, del 13 de desembre, de les mutualitats de previsió social, i també el Decret 347/1995, del 28 de desembre, d'assumpció de competències sobre mediació en l'assegurança privada.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mutualitat, n f
- ca mútua, n f sin. compl.
- es mutua
- es mutualidad
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
