Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "virós" dins totes les àrees temàtiques

malaltia vírica malaltia vírica

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  malaltia vírica, n f
  • ca  virosi, n f sin. compl.
  • es  enfermedad vírica
  • es  virosis
  • fr  maladie virale
  • fr  virose
  • en  virosis
  • en  virus disease

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia causada per virus.
mosaic groc mosaic groc

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mosaic groc, n m
  • ca  GCMV, n m sigla
  • es  clorosis infecciosa
  • es  urticado
  • fr  panachure infectieuse
  • en  grapevine chrome mosaic virus
  • en  yellow mosaic

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara l'aparició de taques cloròtiques grogues en forma d'empedrat en les fulles.
negoci entre vius negoci entre vius

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  negoci entre vius, n m
  • ca  negoci inter vivos [inter vivos: la], n m sin. compl.
  • es  negocio entre vivos
  • es  negocio inter vivos

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Negoci jurídic que produeix efectes en vida de les persones que hi intervenen.
negoci inter vivos negoci inter vivos

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  negoci inter vivos, n m

<Dret civil>

Definició
V.: negoci jurídic n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
netejavidres netejavidres

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  netejavidres, n m
  • es  limpiacristales, n m
  • fr  lave vitres, n m
  • pt  limpa-vidros, n m
  • en  window cleaning liquid, n

<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>

nevera de vins nevera de vins

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  nevera de vins, n f
  • es  nevera de vinos, n f
  • es  nevera para vinos, n f
  • fr  cave à vin, n f
  • fr  cave à vin réfrigérée, n f
  • fr  frigo vin, n m
  • fr  réfrigérateur pour vins, n m
  • en  wine cooler, n
  • en  wine fridge, n
  • en  wine refrigerator, n
  • de  Weinkühlschrank, n m

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Aparell refrigerador específic per a la conservació de vins.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pàmpol, n m
  • ca  dot, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol feixat, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol ratllat, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol vairó, n m sin. compl.
  • ca  peix pilot, n m sin. compl.
  • ca  pilot, n m sin. compl.
  • ca  vairó, n m sin. compl.
  • ca  bairó, n m var. ling.
  • ca  bairons, n m pl var. ling.
  • ca  biró, n m var. ling.
  • ca  pàmpano, n m var. ling.
  • ca  pampol, n m var. ling.
  • ca  pámpol, n m var. ling.
  • ca  pampol rascat, n m var. ling.
  • ca  pàmpol veiró, n m var. ling.
  • ca  pámpul, n m var. ling.
  • ca  pex pilot, n m var. ling.
  • ca  veiró, n m var. ling.
  • ca  viró, n m var. ling.
  • nc  Naucrates ductor
  • nc  Scomber ductor var. ling.
  • es  pez piloto
  • es  piloto
  • es  romerillo
  • fr  poisson pilote
  • fr  poisson-pilote
  • en  pilot fish
  • en  pilotfish

<Peixos > Caràngids>

pàmpol pàmpol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pàmpol, n m
  • ca  dot, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol feixat, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol ratllat, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol vairó, n m sin. compl.
  • ca  peix pilot, n m sin. compl.
  • ca  pilot, n m sin. compl.
  • ca  vairó, n m sin. compl.
  • ca  bairó, n m var. ling.
  • ca  bairons, n m pl var. ling.
  • ca  biró, n m var. ling.
  • ca  pàmpano, n m var. ling.
  • ca  pampol, n m var. ling.
  • ca  pámpol, n m var. ling.
  • ca  pampol rascat, n m var. ling.
  • ca  pàmpol veiró, n m var. ling.
  • ca  pámpul, n m var. ling.
  • ca  pex pilot, n m var. ling.
  • ca  veiró, n m var. ling.
  • ca  viró, n m var. ling.
  • nc  Naucrates ductor
  • nc  Scomber ductor var. ling.
  • es  pez piloto
  • es  piloto
  • es  romerillo
  • fr  poisson pilote
  • fr  poisson-pilote
  • en  pilot fish
  • en  pilotfish

<Peixos > Caràngids>

partícula similivírica partícula similivírica

<Ciències de la vida > Microbiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  partícula similivírica, n f
  • es  partícula pseudovírica
  • es  partícula semejante a virus
  • es  partícula similar a virus
  • fr  particule de type viral
  • fr  particule pseudo-virale
  • fr  pseudo-particule virale
  • fr  VLP sigla
  • it  particella simile al virus
  • it  particella virus-simile
  • it  particola pseudo-virus
  • en  virus-like particle
  • en  VLP sigla
  • de  Virus-artige Partikel

<Ciències de la vida > Microbiologia>

Definició
Partícula amb una estructura similar a la d'un virus, que pot induir a la producció d'anticossos en l'organisme receptor però que no pot reproduir-se.

Nota

  • Atès que no poden reproduir-se, les partícules similivíriques no són infeccioses.
passadís de tirs lliures passadís de tirs lliures

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  passadís de tirs lliures, n m
  • es  pasillo de tiro libre, n m
  • es  pasillo de tiros libres, n m
  • fr  couloir de lancer-franc, n m
  • fr  couloir des lancers-francs, n m
  • en  free-throw lane, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Conjunt d'ampolla i cercle de tirs lliures defensats per un mateix equip, al llarg del qual se situen els jugadors que volen agafar el rebot durant un llançament de tirs lliures.

Nota

  • Segons si es fan des de dintre del passadís de tirs lliures o des de fora, es distingeix entre tirs interiors i tirs exteriors.