Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "visarma" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vicaria, n f
  • ca  vicariat, n m sin. compl.
  • es  vicaría
  • es  vicariato

<Dret canònic>

Definició
Oficina o despatx on el vicari desenvolupa les seves funcions.

Nota

  • El terme vicaria, a banda de fer referència a l'oficina on despatxa el vicari, també pot fer referència, com passa amb la forma sinònima vicariat, al temps que dura l'ofici de vicari i al territori de la jurisdicció d'un vicari. Antigament aquesta designació també feia referència a un tribunal de justícia eclesiàstic, del qual era titular un vicari.
    Es poden distingir diverses classes de vicaries, entre les quals podem destacar la vicaria general, quan al capdavant hi trobem un vicari general, i la vicaria episcopal, quan és dirigida per un vicari episcopal.
    El Codi de dret canònic també recull el cas específic de la vicaria apostòlica o prefectura apostòlica, com a determinada porció del poble de Déu que, per circumstàncies peculiars, encara no s'ha constituït com a diòcesi i se n'encomana l'atenció pastoral a un vicari apostòlic o prefecte apostòlic, perquè les regeixin en nom del summe pontífex.
  • V. t.: vicari n m
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidalba vidalba

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  vihara

<Religions > Budisme>

Definició
Residència dels monjos i monges, en la qual viuen o es poden retirar per meditar.

Nota

  • La denominació vihara significa, en sànscrit i pali, 'lloc de residència'.
violència viària violència viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  violència viària, n f
  • es  violencia vial
  • fr  rage au volant
  • fr  rage routière
  • en  road rage

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Definició
Comportament agressiu i violent d'un conductor motivat per disputes amb altres conductors o vianants o per problemes de trànsit.
violència vicària violència vicària

<Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  violència vicària, n f
  • es  violencia vicaria, n f
  • en  vicarious violence, n

<Psicologia>

Definició
Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l'acció, sovint l'exparella.
visaia visaia

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  visaia, n m, f
  • ca  bisaia, n m, f sin. compl.
  • es  bisaya
  • es  visaya
  • en  Bisaya
  • en  Bisayan
  • en  Visayan

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Individu d'un poble malai que dona nom a les illes Visayas, estès també a les illes veïnes i que constitueix la població més nombrosa de les Filipines.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  visera, n f
  • es  visera

<Construcció>

visera visera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  visera, n f

<Pesca>

Definició
Part alta de la xarxa de moruna, allà on està el parany on van a parar els peixos, per impedir que puguin sortir.
visera visera

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  visera, n f
  • es  visera
  • fr  visière
  • en  peak
  • en  visor
  • en  vizor

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Peça anàloga a la visera d'una gorra, però independent, que se subjecta al cap per mitjà d'una cinta o d'una goma.