Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vitalici" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cotó, n m
  • ca  llinària, n f alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • nc  Linaria angustissima (Loisel.) Borbás
  • nc  Linaria vulgaris subsp. italica (Trevir.) Arcang. sin. compl.
  • nc  Linaria italica Trevir. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cotó, n m
  • ca  llinària, n f alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • nc  Linaria angustissima (Loisel.) Borbás
  • nc  Linaria vulgaris subsp. italica (Trevir.) Arcang. sin. compl.
  • nc  Linaria italica Trevir. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

cursiva cursiva

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  bastardilla
  • es  cursiva
  • es  itálica
  • fr  cursive
  • fr  italique
  • en  italic

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

cursiva cursiva

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  bastardilla
  • es  cursiva
  • es  itálica
  • en  italic

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Caràcter inclinat a la dreta imitant l'escriptura manuscrita.
cursiva cursiva

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  cursiva
  • es  letra cursiva
  • fr  cursive
  • fr  italique
  • it  corsivo
  • en  italic
  • de  Kursivschrift
  • de  Schrägschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Lletra d'impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.

Nota

  • En la tradició cartogràfica internacional, la lletra cursiva s'empra en la retolació dels topònims referits als fenòmens físics. De vegades s'utilitza per a descriure la veritable itàlica, en oposició a les lletres romanes obliqües inclinades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cursiva cursiva

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  cursiva
  • es  letra cursiva
  • fr  cursive
  • fr  italique
  • it  corsivo
  • en  italic
  • de  Kursivschrift
  • de  Schrägschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Lletra d'impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.

Nota

  • En la tradició cartogràfica internacional, la lletra cursiva s'empra en la retolació dels topònims referits als fenòmens físics. De vegades s'utilitza per a descriure la veritable itàlica, en oposició a les lletres romanes obliqües inclinades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cursiva cursiva

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  cursiva
  • es  letra cursiva
  • fr  cursive
  • fr  italique
  • it  corsivo
  • en  italic
  • de  Kursivschrift
  • de  Schrägschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Lletra d'impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.

Nota

  • En la tradició cartogràfica internacional, la lletra cursiva s'empra en la retolació dels topònims referits als fenòmens físics. De vegades s'utilitza per a descriure la veritable itàlica, en oposició a les lletres romanes obliqües inclinades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cursiva cursiva

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  lletra cursiva, n f
  • ca  lletra itàlica, n f
  • es  cursiva, n f
  • es  itálica, n f
  • es  letra bastardilla, n f
  • es  letra cursiva, n f
  • es  letra itálica, n f
  • fr  caractère cursif, n m
  • fr  caractère italique, n m
  • fr  italique, n f
  • en  italic type, n
  • en  italic typeface, n
  • en  italics, n

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Lletra d'impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.
cursiva cursiva

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  bastardilla
  • es  cursiva
  • es  itálica
  • en  italic

<Localització > Terminologia>

Definició
Caràcter inclinat a la dreta imitant l'escriptura manuscrita
cursiva cursiva

<Indústria > Indústries gràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 54100-10:2013 Indústries gràfiques. Vocabulari. Part 10, Termes fonamentals de disseny gràfic.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 54 Indústries Gràfiques, la Secretaria del qual és a càrrec de FEIGRAF. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE.

  • ca  cursiva, n f
  • ca  itàlica, n f sin. compl.
  • es  cursiva, n f
  • es  itálica, n f
  • en  italic, n
  • en  slanted type, n

<Indústries gràfiques>

Definició
Caràcter en què l'eix vertical pres com a referència en la construcció de cada grafia mostra una certa inclinació cap a la dreta respecte a la línia de base. En el seu disseny s'intenta imitar el traçat manual, reforçant els aspectes ornamentals i els elements que suggereixen el pas d'una lletra a la següent.

Nota

  • Terme relacionat: rodona inclinada.