Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vitand" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca falzia, n f
- ca falzia de marge, n f alt. sin.
- ca falzia mallorquina, n f alt. sin.
- nc Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. et DC. subsp. majoricum (Litard.) O. Bolòs et Vigo.
- nc Asplenium majoricum Litard. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Alimentació animal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca farina de carn, n f
- es harina de carne
- fr farine de viande
- en meat meal
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Alimentació animal>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farina de carn, n f
- es harina de carne
- fr farine de viande
- en meat meal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farina de carn, n f
- es harina de carne
- fr farine de viande
- en meat meal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca filferro de níquel-titani, n m
- es alambre de níquel-titanio
- fr fil de nickel-titanium
- en nickel-titanium wire
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>
- ca força vital, n f
- ca energia vital, n f sin. compl.
- ca principi vital, n m sin. compl.
- es energía vital
- es fuerza vital
- es principio vital
- fr énergie vitale
- fr force vitale
- fr principe vital
- en dynamics
- en life force
- en vital force
- en vital principle
<Homeopatia > Malaltia > Procés curatiu>
Definició
Nota
-
1. Durant una malaltia, la força vital està alterada i l'acció d'un medicament ben indicat ajuda a restablir-ne l'equilibri i com a conseqüència a millorar la salut.
2. El concepte equivaldria aproximadament al Chi, de la medicina xinesa, o al Prana, de l'aiurveda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca forma biològica, n f
- ca forma vital, n f
- es forma biológica, n f
- es forma vital, n f
- fr forme biologique, n f
- fr forme vitale, n f
- en biological form, n
- en life form, n
<Botànica>
<Esport > Tir > Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca galeria de tir, n f
- ca estand de tir, n m sin. compl.
- es galería de tiro
- es stand de tiro
- fr stand de tir
- en shooting range
<Esport > Tir > Tir olímpic>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca galeria de tir, n f
- ca estand de tir, n m sin. compl.
- es galería de tiro
- es stand de tiro
- fr stand de tir
- en shooting range
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
