Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vitand" dins totes les àrees temàtiques

estand de cantonada estand de cantonada

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand de cantonada, n m
  • es  stand de esquina, n m
  • es  stand en esquina, n m
  • fr  stand d'angle, n m
  • pt  stand de esquina, n m
  • en  corner stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand situat al final d'una filera, en una cantonada, obert per dos costats, i que limita amb dos altres estands.
estand de cap d'illa estand de cap d'illa

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand de cap d'illa, n m
  • es  stand península, n m
  • fr  stand de tête, n m
  • fr  stand en tête, n m
  • fr  stand péninsule, n m
  • pt  stand em península, n m
  • en  end cap, n
  • en  end stand, n
  • en  peninsula stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand situat a l'extrem d'una illa, obert per tres costats.
estand de disseny estand de disseny

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand de disseny, n m
  • es  stand de diseño, n m
  • fr  stand traditionnel, n m
  • pt  stand de desenho, n m
  • en  custom designed stand, n
  • en  specially designed stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand personalitzat especialment creat i construït a mida per a un expositor determinat.
estand en filera estand en filera

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand en filera, n m
  • es  stand en línea, n m
  • fr  stand en ligne, n m
  • pt  stand em fila, n m
  • pt  stand em linha, n m
  • en  in-row stand, n
  • en  linear stand, n
  • en  row stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand situat enmig d'una filera amb altres estands, amb un sol costat obert i que limita com a mínim amb dos estands més.
estand exterior estand exterior

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand exterior, n m
  • es  stand exterior, n m
  • fr  stand extérieur, n m
  • pt  stand exterior, n m
  • en  outdoor stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand situat a la zona exterior del recinte firal, en lloc de dins d'un pavelló cobert.

Nota

  • Un estand exterior s'utilitza per a productes molt grans o màquines de les quals es fan demostracions simulant condicions reals de treball.
estand modular estand modular

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand modular, n m
  • es  stand modular, n m
  • fr  stand modulable, n m
  • pt  stand modular, n m
  • en  modular exhibit, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand construït amb mòduls prefabricats intercanviables que es poden muntar segons diversos arranjaments i mides.
estand portàtil estand portàtil

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand portàtil, n m
  • es  stand portátil, n m
  • fr  stand portable, n m
  • en  portable stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand l'estructura del qual està concebuda per a facilitar el muntatge i desmuntatge i el transport.
falguera falguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera, n f
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • nc  Dryopteris villarii (Bellardi) Woyn. ex Schinz et Thell. subsp. balearica (Litard.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Dryopteris balearica (Litard.) Nardi. sin. compl.
  • nc  Dryopteris pallida (Bory) C. Chr. subsp. balearica (Litard.) Fraser-Jenk. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera, n f
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • nc  Dryopteris villarii (Bellardi) Woyn. ex Schinz et Thell. subsp. balearica (Litard.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Dryopteris balearica (Litard.) Nardi. sin. compl.
  • nc  Dryopteris pallida (Bory) C. Chr. subsp. balearica (Litard.) Fraser-Jenk. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia falzia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia, n f
  • ca  falzia de marge, n f alt. sin.
  • ca  falzia mallorquina, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. et DC. subsp. majoricum (Litard.) O. Bolòs et Vigo.
  • nc  Asplenium majoricum Litard. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>