Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "volander" dins totes les àrees temàtiques

meta volant meta volant

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  meta volant, n f
  • es  meta volante
  • fr  étape volante
  • en  intermediate sprint

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Cadascuna de les arribades situades al final dels diversos trams d'un mateix recorregut, que comporten una bonificació de temps o de punts per als corredors que hi passen en les primeres posicions.
mig mig

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mig, n m, f
  • ca  migcampista, n m, f
  • ca  centrecampista, n m, f sin. compl.
  • ca  mig volant, n m, f sin. compl.
  • es  centrocampista
  • es  medio
  • es  medio volante
  • fr  demi
  • fr  joueur du milieu
  • en  linkman
  • en  midfield player
  • en  midfielder

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Jugador que actua preferentment en la zona compresa entre la línia de defensa i la línia davantera.
mig mig

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  mig, n m, f
  • ca  migcampista, n m, f
  • ca  centrecampista, n m, f sin. compl.
  • ca  mig volant, n m, f sin. compl.
  • ca  volant, n m, f sin. compl.
  • es  centrocampista, n m, f
  • es  medio, n m, f
  • es  medio volante, n m, f
  • es  mediocampista, n m, f
  • es  mediocentro, n m, f
  • es  volante, n m, f
  • fr  demi, n m, f
  • fr  joueur du milieu | joueuse du milieu, n m, f
  • fr  milieu de terrain, n m, f
  • it  centrocampista, n m, f
  • en  linkman [m] | linkwoman [f], n
  • en  midfield player, n
  • en  midfielder, n
  • de  Mittelfeldspieler | Mittelfeldspielerin, n m, f

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Cadascun dels jugadors de camp que formen part de la línia de mitjos.

Nota

  • 1. Els mitjos es classifiquen en interiors, pivots, mitjos centre i, en determinats esquemes de joc en carrilers o carrileres, segons l'espai del camp de joc que ocupen i les tasques que desenvolupen.
  • 2. Les denominacions volant i mig volant s'utilitzen sobretot per a fer referència als mitjos que se situen als extrems en un esquema de quatre jugadors en rombe (anomenats, llavors, volant esquerre | volant esquerra i volant dret | volant dreta
miopatia distal de tipus Welander miopatia distal de tipus Welander

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  miopatia distal de tipus Welander, n f
  • es  miopatía distal tipo Welander, n f
  • es  WDM, n f
  • fr  myopathie distale type Welander, n f
  • fr  WDM, n f sigla
  • en  distal myopathy, Welander type, n
  • en  WDM, n sigla
  • cod  603

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

mola alta mola alta

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mola alta, n f
  • ca  mola corredora, n f
  • ca  mola sobirana, n f
  • ca  mola volandera, n f
  • ca  mola bolandera, n f sin. compl.
  • ca  mola volanta, n f sin. compl.
  • ca  pedra molent, n f sin. compl.
  • ca  pedra volant, n f sin. compl.

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Definició
Mola superior, mòbil, més prima i lleugera, del molí fariner.
mosques volants mosques volants

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mosques volants, n f pl
  • ca  escotoma mòbil, n m sin. compl.
  • ca  escotòpsia, n f sin. compl.
  • es  moscas volantes
  • fr  mouches volantes
  • en  floaters

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Definició
Fenomen subjectiu consistent en l'aparició de punts negres en el camp visual. Aquestes taques són causades per elements del cos vitri, l'ombra dels quals es projecta damunt la retina.
neerlandès neerlandès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  neerlandès
  • ca  flamenc sin. compl.
  • ca  holandès sin. compl.
  • cod  Nederlands
  • ar  الهولندية
  • cy  Isalmaeneg
  • cy  Fflemeg sin. compl.
  • cy  Fflemineg sin. compl.
  • cy  Fflemiseg sin. compl.
  • cy  Iseldireg sin. compl.
  • de  Niederländisch
  • de  Flämisch sin. compl.
  • de  Holländisch sin. compl.
  • en  Dutch
  • en  Flemish sin. compl.
  • es  neerlandés
  • es  flamenco sin. compl.
  • es  holandés sin. compl.
  • eu  nederlandera
  • fr  néerlandais
  • fr  flamand sin. compl.
  • fr  hollandais sin. compl.
  • gl  neerlandés
  • gl  flamengo sin. compl.
  • gl  holandés sin. compl.
  • gn  neerlandes
  • gn  flaménko sin. compl.
  • gn  holande sin. compl.
  • it  neerlandese
  • it  fiammingo sin. compl.
  • it  olandese sin. compl.
  • ja  オランダ語
  • ja  ネーデルランド語、フラメンコ語 sin. compl.
  • nl  Nederlands
  • nl  Hollands sin. compl.
  • nl  Vlaams sin. compl.
  • oc  neerlandés
  • oc  flamenc sin. compl.
  • oc  olandés sin. compl.
  • pt  neerlandês
  • pt  flamengo sin. compl.
  • pt  holandês sin. compl.
  • ru  Нидерландский язык
  • ru  Голландский sin. compl.
  • ru  Фламандский sin. compl.
  • sw  Kidachi
  • sw  Flemish sin. compl.
  • sw  Hollandish sin. compl.
  • tmh  Tanirlandit
  • tmh  taflamant sin. compl.
  • tmh  Tahulandit sin. compl.
  • zh  荷兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Amèrica > Antilles Neerlandeses>, <Amèrica > Aruba>, <Amèrica > Surinam>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > França>, <Europa > Països Baixos>

Definició
La història de la llengua se sol dividir en tres períodes: el del neerlandès antic o baix fràncic antic (fins al segle XII), el del neerlandès mitjà (fins al segle XVI) i el del neerlandès modern.

Al primer període corresponen els testimonis escrits més antics de l'idioma (segle IX). El segon període és l'època de predomini econòmic i cultural del sud (Flandes i Brabant). Durant el tercer període, amb la independència definitiva de la part septentrional del país (1648), els actuals Països Baixos, el centre de gravetat de la llengua es va desplaçar cap a la dinàmica regió d'Holanda, i va ser sobre el dialecte d'aquesta, tot i que amb determinats trets meridionals, que es va construir el neerlandès estàndard actual.

Els dialectes neerlandesos són l'holandès, el flamenc occidental (amb el zelandès), el brabançó (amb el flamenc oriental) i el limburguès.
orenol orenol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenol, n m
  • ca  orenyola, n f sin. compl.
  • ca  peix volador, n m sin. compl.
  • ca  volador, n m sin. compl.
  • ca  oranol, n m var. ling.
  • ca  oranyol, n m var. ling.
  • ca  oranyola, n f var. ling.
  • ca  orañola, n f var. ling.
  • ca  oronol, n m var. ling.
  • ca  oronyol, n m var. ling.
  • ca  oronyola, n f var. ling.
  • ca  uranyola, n f var. ling.
  • ca  urenol, n m var. ling.
  • nc  Cheilopogon exsiliens
  • nc  Cypselus exsiliens var. ling.
  • nc  Exocetus exiliens var. ling.
  • es  pez volador
  • es  urañola
  • fr  exocet rayé
  • en  bandwing flyingfish

<Peixos > Exocètids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenol, n m
  • ca  orenyola, n f sin. compl.
  • ca  peix volador, n m sin. compl.
  • ca  volador, n m sin. compl.
  • ca  oranol, n m var. ling.
  • ca  oranyol, n m var. ling.
  • ca  oranyola, n f var. ling.
  • ca  orañola, n f var. ling.
  • ca  oronol, n m var. ling.
  • ca  oronyol, n m var. ling.
  • ca  oronyola, n f var. ling.
  • ca  uranyola, n f var. ling.
  • ca  urenol, n m var. ling.
  • nc  Cheilopogon exsiliens
  • nc  Cypselus exsiliens var. ling.
  • nc  Exocetus exiliens var. ling.
  • es  pez volador
  • es  urañola
  • fr  exocet rayé
  • en  bandwing flyingfish

<Peixos > Exocètids>

orenyola orenyola

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenyola, n f
  • ca  oreneta, n f sin. compl.
  • ca  orenol, n m sin. compl.
  • ca  peix volador, n m sin. compl.
  • ca  sorell volador, n m sin. compl.
  • ca  verat volador, n m sin. compl.
  • ca  volador, n m sin. compl.
  • ca  oranyola, n f var. ling.
  • ca  uranot, n m var. ling.
  • ca  voladó, n m var. ling.
  • nc  Hirundichthys rondeletii
  • nc  Hirundichthys rondeletti var. ling.
  • es  golondrina de mar
  • es  pez volador
  • es  volador ala negra
  • es  volador aleta negra
  • fr  exocet aile noire
  • fr  hirondelle de Rondelet
  • fr  poisson volant
  • fr  poisson volant à ailes noires
  • en  blackwing flyingfish

<Peixos > Exocètids>