Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "voler" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guerxejar, v intr
  • es  alabearse, v intr
  • es  combarse, v intr pron
  • fr  voiler, v intr
  • en  warp, to, v intr
  • de  durchhängen, v intr
  • de  verziehen, sich, v intr pron

<Enginyeria>

herba fetgera herba fetgera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba flatera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Trinitat, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del cor, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol daurat, n m alt. sin.
  • ca  viola blanca, n f alt. sin.
  • ca  viola borda, n f alt. sin.
  • ca  viola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  viola de ca, n f alt. sin.
  • ca  violer bord, n m alt. sin.
  • ca  violes de llei, n f pl alt. sin.
  • ca  violes de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  violeta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba del flato, n f var. ling.
  • ca  perceneiges, n f pl var. ling.
  • ca  plantica, n f var. ling.
  • nc  Anemone hepatica L.
  • nc  Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
  • nc  Hepatica triloba Chaix var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

herba fetgera herba fetgera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba flatera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Trinitat, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del cor, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol daurat, n m alt. sin.
  • ca  viola blanca, n f alt. sin.
  • ca  viola borda, n f alt. sin.
  • ca  viola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  viola de ca, n f alt. sin.
  • ca  violer bord, n m alt. sin.
  • ca  violes de llei, n f pl alt. sin.
  • ca  violes de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  violeta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba del flato, n f var. ling.
  • ca  perceneiges, n f pl var. ling.
  • ca  plantica, n f var. ling.
  • nc  Anemone hepatica L.
  • nc  Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
  • nc  Hepatica triloba Chaix var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

herbacol herbacol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
herbacol herbacol

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
instrument de moldre instrument de moldre

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  instrument de moldre, n m
  • es  instrumento para moler
  • fr  instrument pour meulage
  • en  grinding instrument

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

joc de servei-volea joc de servei-volea

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  joc de servei-volea, n m
  • ca  servei-volea, n m sin. compl.
  • es  servicio-volea, n m
  • fr  enchaînement service-volée, n m
  • fr  service-volée, n m
  • it  serve and volley, n m
  • it  serve & volley, n m var. ling.
  • en  serve-and-volley, n
  • en  serve-and-volley play, n
  • en  service and volley, n
  • en  serve and volley, n var. ling.

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>

Definició
Jugada ofensiva d'un servidor consistent a pujar immediatament a la xarxa després d'haver efectuat el servei per respondre amb una volea la restada de l'adversari, amb la intenció d'acabar el punt o decantar-lo clarament a favor seu.

Nota

  • 1. Tradicionalment el joc de servei-volea s'utilitza bàsicament sobre herba, ja que cal una superfície ràpida i de bot baix perquè la restada de l'adversari permeti al servidor pujar a la xarxa.
  • 2. El joc de servei-volea cada vegada s'utilitza menys en tennis. Les causes més probables d'aquest abandó són l'alentiment de les superfícies i de les pilotes per les modificacions introduïdes, el perfeccionament de les raquetes (que permet als restadors respondre amb un passing-shot més precís) i la millora tècnica general en la restada.
lladre d'informació lladre d'informació

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  lladre d'informació, n m
  • es  ladrón de información, n m
  • fr  voleur d'information, n m
  • en  infostealer, n
  • en  stealer, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Troià dissenyat per a capturar informació d'un sistema.

Nota

  • El lladre d'informació pot capturar per exemple credencials d'accés i números de targetes de pagament.
lutier lutier

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lutier, n m, f
  • ca  violer | violera, n m, f
  • es  luthier
  • es  violero
  • fr  luthier
  • en  luthier
  • en  stringed instrument maker

<Música > Instruments musicals>

Definició
Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

Nota

  • Actualment la denominació més utilitzada és lutier.
  • Per a fer referència a la persona que fabrica, repara i restaura instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -a d'instruments musicals.