Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "voliac" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca malaltia celíaca, n f
- es enfermedad celíaca, n f
- fr maladie cliaque, n f
- en celiac disease, n
<Infermeria>
<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca malaltia celíaca, n f
- ca celiaquia, n f sin. compl.
- ca enteropatia del gluten, n f sin. compl.
- es enfermedad celíaca, n f
- es enteropatía por gluten, n f
- fr maladie coeliaque, n f
- en celiac disease, n
- en gluten sensitive enteropathy, n
<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Immunologia>
Definició
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca malaltia celíaca (trastorn)
- en Celiac disease (disorder)
- cod 396331005
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Ciències de la Terra > Geologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mantell eòlic, n m
- es manto eólico, n m
- fr dépôt éolien, n m
- en aeolian deposit, n
- en aeolian sheet, n
- en eolian deposit, n
- en wind deposit, n
- en wind-borne deposit, n
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa eòlic, n m
- es mapa eólico
- fr carte éolienne
- it carta eolica
- en eolian map
- en wind map
- de wind Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa eòlic, n m
- es mapa eólico
- fr carte éolienne
- it carta eolica
- en eolian map
- en wind map
- de wind Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa eòlic, n m
- es mapa eólico
- fr carte éolienne
- it carta eolica
- en eolian map
- en wind map
- de wind Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca migale, n f
- es tarántula gigante
- es tarántula Goliat
- es tarántula pajarera
- fr araignée Goliath
- fr mygale de Leblond
- en Brazilian bird-eater
- en Goliath bird-eater
- en Goliath bird-eater spider
- nc Theraphosa blondi
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.