Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "volitiu" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca febre de les trinxeres, n f
- ca febre de Volínia, n f
- ca febre del Mosa, n f
- ca febre dels cinc dies, n f
- ca febre quintana, n f
- ca malaltia de His-Werner, n f
- es fiebre de las trincheras, n f
- es fiebre de los cinco días, n f
- es fiebre de Meuse, n f
- es fiebre de Wolhynia, n f
- es fiebre quintana, n f
- es fiebre tibial, n f
- fr fièvre aiguë tibialgique, n f
- fr fièvre d'Ukraine, n f
- fr fièvre de la Meuse, n f
- fr fièvre de Volhynie, n f
- fr fièvre des cinq jours, n f
- fr fièvre des tranchées, n f
- fr fièvre quintane, n f
- en trench fever, n
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
Definició
Nota
-
Febre observada en els soldats atrinxerats en les guerres del 1914-1918 i 1939-1945.
El bacteri causant de la malaltia és Rochalimae quintana.
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca galeta de sessió, n f
- es cookie de la sesión, n f
- es cookie de sesión, n f
- fr témoin de connexion de session, n m
- fr témoin de session, n m
- fr témoin temporaire, n m
- fr témoin volatil, n m
- en in-memory cookie, n
- en per-session cookie, n
- en session cookie, n
- en transient cookie, n
<Ciberseguretat > Tecnologia>
Definició
Nota
- A diferència de les galetes de rastreig, les galetes de sessió no s'emmagatzemen al disc dur, sinó que es guarden a la memòria temporal i s'esborren quan es tanca el navegador.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca galeta de sessió, n f
- es cookie de la sesión, n f
- es cookie de sesión, n f
- fr témoin de connexion de session, n m
- fr témoin de session, n m
- fr témoin temporaire, n m
- fr témoin volatil, n m
- en in-memory cookie, n
- en per-session cookie, n
- en session cookie, n
- en transient cookie, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
Nota
- A diferència de les galetes de rastreig, les galetes de sessió no s'emmagatzemen al disc dur, sinó que es guarden a la memòria temporal i s'esborren quan es tanca el navegador.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca governador militar i polític, n m
- es gobernador militar y político
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El títol militar era expedit pel rei, per mitjà del Consell de Guerra (des del 1717 per la Secretaria del Despatx de Guerra). En canvi, el de caràcter polític ho era per la Cambra de Castella. Aquesta figura, desconeguda dins la Corona d'Aragó, estava des de finals del segle XVII en franc retrocés a Castella, però amb els decrets de Nova Planta adquirí una dimensió repressiva vital, més acusada a València i a Catalunya que a Aragó.
Sis dels dotze corregiments catalans eren considerats governs militars i polítics, és a dir, units al corregiment: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa i Puigcerdà. El 1802 es configurà el govern militar i polític de Figueres. Els corregiments de Mataró, de Vilafranca del Penedès i de Vic també tingueren governadors militars i polítics, tot i que no es consideraven places fortes. A part hi havia el govern militar i polític de Castella-Lleó i la Vall d'Aran, un districte especial que no era corregiment.
El govern militar i polític era sovint una jubilació digna per a militars del segle XVIII cansats, vells, incapacitats o ferits, que tenien el suport de la Cort, però que ja no podien afrontar la prova física d'una batalla. Malgrat això, era també una carrera administrativa -un cursus honorum- que permetia a molts militars servir al rei, amb manu militare, en governs militars, corregiments, comandàncies i capitanies. Era, per tant, un comandament de guarnició, no pas de campanya. La graduació d'aquests militars a Catalunya era de tinent general, mariscal de camp, brigadier, coronel o tinent coronel.
Dins la concepció plurinacional de la monarquia hispana, molts eren castellans, irlandesos, italians o flamencs. La presència de catalans era escassa. Una part important d'aquests militars estava adscrita a les Reials Guàrdies d'Infanteria espanyola i valona (l'elit de l'exèrcit borbònic) i tenia una condició social pròpia d'una noblesa de servei. El governador estava en contacte estret amb la Capitania, la Intendència, el Consell de Guerra i la Secretaria del Despatx de Guerra. Tenia la responsabilitat de preparar la defensa de la plaça contra qualsevol amenaça exterior o interior. Per això tenia un estat major, amb oficials subordinats com ara el tinent de rei o el sergent major. Segons les ordenances carolines del 22 d'octubre de 1768, havia d'inspeccionar les tropes i vetllar per garantir-ne la disciplina, preparar i assignar allotjaments, hospitals i l'alimentació, però també castigar les faltes dels soldats amb arrest, perseguir desertors i davant un delicte greu sotmetre'ls a consell de guerra, la sentència del qual era només apel·lable al rei per mitjà del Consell de Guerra (tribunal que protegia l'honor i el fur militar). Els delictes comuns eren competència del governador militar, sempre amb dictamen de l'Auditoria de Guerra. Els delictes comesos pels sotsoficials i els oficials quedaven a la discreció dels consells ordinaris dels regiments i del capità general.
El governador havia de supervisar i dirigir les reparacions de les infraestructures estratègiques (quarters, fortificacions, muralles i baluards); custodiar l'artilleria (armes de foc i blanques, dipòsits de munició i polvorins), però també havia de controlar les armes dels paisans i confiscar-les, segons els bans i les reials ordres.
El manteniment de l'ordre públic era fonamental per a evitar disturbis, per això ordenava rondes nocturnes, el toc de queda i la vigilància de portes i vies d'accés a la ciutat. Si calia, podia disposar de l'auxili de milícies i d'esquadres.
Com a autoritat política que era (corregidor) i president de l'ajuntament, gaudia de la complicitat de l'ajuntament per a mantenir la pau interna i per a organitzar el reclutament -per sorteig- dels quints. Igualment, com a justícia reial ordinària, subordinava l'actuació dels seus alcaldes majors o tinents de corregidor i els oficials subalterns de la cúria restants, a tasques de vigilància, i es coordinà, a partir del 1769, amb els alcaldes de quarter i els alcaldes de barri.
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gradient tèrmic vertical positiu, n m
- es gradiente térmico vertical positivo, n m
- fr gradient thermique vertical positif, n m
- en positive vertical temperature gradient, n
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
Definició
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gradient tèrmic vertical positiu, n m
- es gradiente térmico vertical positivo, n m
- fr gradient thermique vertical positif, n m
- en positive vertical temperature gradient, n
<Física > Meteorologia > Atmosfera>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca halur volàtil, n m
- es haluro volátil
- en volatile haloids
<Hidrologia subterrània>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca inotropisme positiu, n m
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca laxant, n m
- ca catàrtic, n m sin. compl.
- ca solutiu, n m sin. compl.
- es catártico
- es laxante
- es solutivo
- fr cathartique
- fr laxatif
- en cathartic
- en laxative
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca laxant, n m
- ca catàrtic, n m sin. compl.
- ca solutiu, n m sin. compl.
- es catártico
- es laxante
- es solutivo
- fr cathartique
- fr laxatif
- en cathartic
- en laxative
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
