Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xams" dins totes les àrees temàtiques

sàlvia sàlvia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sàlvia, n f
  • ca  sàlvia de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia mariolenca, n f alt. sin.
  • nc  Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams var. adenostachys (O. Bolòs et Vigo) O. Bolòs et Vigo subvar. mariolensis (Figuerola) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Salvia blancoana Webb et Heldr. subsp. mariolensis Figuerola sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sàlvia, n f
  • ca  sàlvia de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia mariolenca, n f alt. sin.
  • nc  Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams var. adenostachys (O. Bolòs et Vigo) O. Bolòs et Vigo subvar. mariolensis (Figuerola) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Salvia blancoana Webb et Heldr. subsp. mariolensis Figuerola sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

SAMS SAMS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SAMS, n f
  • ca  Stratospheric and Mesospheric Sounder, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Stratospheric and Mesospheric Sounder, 'sonda estratosfèrica i mesosfèrica'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració de vapor d'aigua, CH4, CO i NO.

Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [2700 nm], l'IRom-IRol [4100,15000 nm] i l'IRl [25000,100000 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical de 5000 m en altituds compreses entre els 15 i els 140 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SAMS, n f
  • ca  Stratospheric and Mesospheric Sounder, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Stratospheric and Mesospheric Sounder, 'sonda estratosfèrica i mesosfèrica'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració de vapor d'aigua, CH4, CO i NO.

Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [2700 nm], l'IRom-IRol [4100,15000 nm] i l'IRl [25000,100000 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical de 5000 m en altituds compreses entre els 15 i els 140 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SAMS SAMS

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SAMS, n f
  • ca  Stratospheric and Mesospheric Sounder, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Stratospheric and Mesospheric Sounder, 'sonda estratosfèrica i mesosfèrica'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració de vapor d'aigua, CH4, CO i NO.

Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [2700 nm], l'IRom-IRol [4100,15000 nm] i l'IRl [25000,100000 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical de 5000 m en altituds compreses entre els 15 i els 140 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serclet, n m
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  joell, n m sin. compl.
  • ca  joell de set espines, n m sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  cesclet, n m var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chuclet, n m var. ling.
  • ca  geclet, n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n f var. ling.
  • ca  maixó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xas-clet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xauclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina hepsetus
  • nc  Atherina (Atherina) hepsetus var. ling.
  • nc  Atherina hepastus var. ling.
  • nc  Atherina hepseto var. ling.
  • es  abichón
  • es  chucleto
  • es  peje rey
  • es  sula
  • fr  sauclet
  • en  Mediterranean sand smelt

<Peixos > Aterínids>

serclet serclet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serclet, n m
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  joell, n m sin. compl.
  • ca  joell de set espines, n m sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  cesclet, n m var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chuclet, n m var. ling.
  • ca  geclet, n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n f var. ling.
  • ca  maixó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xas-clet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xauclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina hepsetus
  • nc  Atherina (Atherina) hepsetus var. ling.
  • nc  Atherina hepastus var. ling.
  • nc  Atherina hepseto var. ling.
  • es  abichón
  • es  chucleto
  • es  peje rey
  • es  sula
  • fr  sauclet
  • en  Mediterranean sand smelt

<Peixos > Aterínids>

sordonaia sordonaia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sordonaia, n f
  • ca  coronària, n f sin. compl.
  • ca  moixos, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  margalidera de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mirambell, n m alt. sin.
  • ca  rams de Tots Sants, n m pl alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolic, n m var. ling.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  bòlitx, n m var. ling.
  • ca  bòlitz, n m var. ling.
  • ca  cagarantxu, n m var. ling.
  • ca  cagaranxo, n m var. ling.
  • ca  embolic, n m var. ling.
  • nc  Chrysanthemum coronarium L.
  • nc  Pinardia coronaria Less. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Cagaranxo és un nom alguerès provinent del gal·lurès cagaranciu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sordonaia, n f
  • ca  coronària, n f sin. compl.
  • ca  moixos, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  margalidera de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mirambell, n m alt. sin.
  • ca  rams de Tots Sants, n m pl alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolic, n m var. ling.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  bòlitx, n m var. ling.
  • ca  bòlitz, n m var. ling.
  • ca  cagarantxu, n m var. ling.
  • ca  cagaranxo, n m var. ling.
  • ca  embolic, n m var. ling.
  • nc  Chrysanthemum coronarium L.
  • nc  Pinardia coronaria Less. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Cagaranxo és un nom alguerès provinent del gal·lurès cagaranciu.
tallahams tallahams

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tallahams, n m
  • ca  emperador, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  lliri, n m sin. compl.
  • ca  llobarra, n f sin. compl.
  • ca  saboga, n f sin. compl.
  • ca  trencahams, n m sin. compl.
  • ca  anjova, n f var. ling.
  • ca  chova, n f var. ling.
  • ca  liri, n m var. ling.
  • ca  talla-hams, n m var. ling.
  • ca  titolero, n m var. ling.
  • ca  trenca-hams, n m var. ling.
  • ca  trencalam, n m var. ling.
  • ca  trencalham, n m var. ling.
  • nc  Pomatomus saltatrix
  • nc  Pomatomus saltator var. ling.
  • nc  Temnodon saltator var. ling.
  • es  anchova de banco
  • es  anjova
  • es  glano
  • fr  tassergal
  • en  blue-fish
  • en  bluefish

<Peixos > Pomatòmids>