Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xantatge" dins totes les àrees temàtiques

herba pucera herba pucera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
herba pucera herba pucera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
herba pucera herba pucera

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

herbafam herbafam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

línia d'avantatge línia d'avantatge

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>

  • ca  línia d'avantatge, n f
  • es  línea de ventaja
  • fr  ligne d'avantage
  • en  advantage line
  • en  gain line

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Definició
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada paral·lelament a les línies d'assaig que separa en un moment determinat els dos equips passant pel punt on és la pilota.
línia d'avantatge línia d'avantatge

<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia d'avantatge, n f
  • es  línea de ventaja
  • fr  ligne d'avantage
  • it  linea del vantaggio
  • en  advantage line
  • en  gain line

<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada paral·lelament a les línies d'assaig que separa en un moment determinat els dos equips passant pel punt on és la pilota.
línia de muntatge línia de muntatge

<Esport > Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del triatló [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/251/>

  • ca  línia de muntatge, n f
  • es  línea de montaje, n f
  • fr  ligne d'embarquement, n f
  • en  mount line, n

<Triatló>

Definició
Línia recta transversal a la sortida de l'àrea de transició, delimitada per banderoles o per la presència d'un oficial a cada extrem, a partir de la qual el triatleta pot pujar a la bicicleta i començar el segment de ciclisme.
línia de muntatge línia de muntatge

<26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia de muntatge, n f
  • es  línea de montaje, n f
  • fr  ligne d'embarquement, n f
  • en  mount line, n

<Esport > 26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Definició
Línia recta transversal traçada a la sortida de l'àrea de transició i delimitada per banderoles o per un àrbitre a cada extrem, que indica l'espai a partir del qual el triatleta ha de pujar a la bicicleta per a començar el segment de ciclisme.
línia de rentatge línia de rentatge

<Procediments i processos dels aliments sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  línia de rentatge, n f
  • ca  línia de rentat, n f sin. compl.
  • es  línea de lavado
  • fr  ligne de lavage
  • en  washing line

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>