Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xap" dins totes les àrees temàtiques
<10 Esports aquàtics > 01 Natació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca llarg, n m
- es largo
- fr longueur
- en lap
- en length
<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Incoterms [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/294>
- ca lliurat a lloc, n m
- ca DAP, n m sigla
- es entregada en lugar, n m
- es DAP, n m sigla
- fr rendu au lieu de destination, n m
- fr DAP, n m sigla
- fr RLD, n m sigla
- en delivered at place, n
- en DAP, n sigla
<Incoterms > Incoterms 2020>, <Incoterms > Incoterms 2020 > Mode de transport > Qualsevol mode o modes de transport>
Definició
Nota
- 1. L'incoterm DAP (lliurat a lloc) determina que el venedor s'ha de fer càrrec dels riscos i costos de situar la mercaderia en el lloc de destinació convingut, sense descarregar-la del darrer mitjà de transport utilitzat, excloent-ne les taxes, els impostos i qualsevol altra despesa oficial i obligació derivada de la importació al país de destinació.
- 2. L'incoterm DAP (lliurat a lloc) determina que el comprador s'ha de fer càrrec de qualsevol cost addicional i assumir els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia derivats de la manca de despatx per a la importació.
- 3. En els Incoterms® 2010, el terme DAP (lliurat a lloc) substitueix els termes DAF (lliurat a frontera), DES (lliurat a vaixell) i DDU (lliurat amb drets no pagats).
- 4. La sigla DAP correspon a l'equivalent anglès delivered at place.
<Economia > Comerç > Comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lliurat a lloc, n m
- ca DAP, n m sigla
- es entregado en lugar, n m
- es DAP, n m sigla
- fr rendu au lieu de destination, n m
- fr DAP, n m sigla
- fr RLD, n m sigla
- en delivered at place, n
- en delivered-at-place, n var. ling.
- en DAP, n sigla
<Economia > Comerç > Comerç internacional>
Definició
Nota
- 1. La sigla DAP correspon a la denominació anglesa delivered at place.
- 2. En els Incoterms® 2010, l'incoterm lliurat a lloc (DAP) substitueix els incoterms lliurat a frontera (DAF), lliurat a vaixell (DES) i lliurat amb drets no pagats (DDU).
- 3. La forma incoterm, present a la definició, és una denominació procedent de Incoterms® (mot creuat format a partir de international commerce terms), marca comercial registrada per la Cambra de Comerç Internacional (ICC) per a designar el conjunt regles que regulen les obligacions de les parts en les operacions comercials internacionals.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca nap, n m
- es nabo, n m
- fr navet, n m
- pt nabo, n m
- en turnip, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nap, n m
- ca nabera, n f sin. compl.
- ca nap (arrel), n m sin. compl.
- ca colza, n f alt. sin.
- ca nap blanc, n m alt. sin.
- ca nap de bestiar, n m alt. sin.
- ca nap de bou, n m alt. sin.
- ca napera, n f alt. sin.
- ca raves, n m pl alt. sin.
- ca ràvecs, n m pl var. ling.
- nc Brassica napus L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nap, n m
- ca nabera, n f sin. compl.
- ca nap (arrel), n m sin. compl.
- ca colza, n f alt. sin.
- ca nap blanc, n m alt. sin.
- ca nap de bestiar, n m alt. sin.
- ca nap de bou, n m alt. sin.
- ca napera, n f alt. sin.
- ca raves, n m pl alt. sin.
- ca ràvecs, n m pl var. ling.
- nc Brassica napus L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nap rodó, n m
- ca nap rodó (arrel), n m sin. compl.
- ca napicol, n m sin. compl.
- ca napís, n m sin. compl.
- ca colza, n f alt. sin.
- ca nap, n m alt. sin.
- ca nap de bou, n m alt. sin.
- ca nap redó, n m alt. sin.
- ca nap salvatge, n m alt. sin.
- ca naps, n m pl alt. sin.
- ca naps boals, n m pl alt. sin.
- ca raves grossos, n m pl alt. sin.
- ca nap-i-col, n m var. ling.
- nc Brassica rapa L.
- nc Brassica asperifolia Lam. var. ling.
- nc Brassica campestris L. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nap rodó, n m
- ca nap rodó (arrel), n m sin. compl.
- ca napicol, n m sin. compl.
- ca napís, n m sin. compl.
- ca colza, n f alt. sin.
- ca nap, n m alt. sin.
- ca nap de bou, n m alt. sin.
- ca nap redó, n m alt. sin.
- ca nap salvatge, n m alt. sin.
- ca naps, n m pl alt. sin.
- ca naps boals, n m pl alt. sin.
- ca raves grossos, n m pl alt. sin.
- ca nap-i-col, n m var. ling.
- nc Brassica rapa L.
- nc Brassica asperifolia Lam. var. ling.
- nc Brassica campestris L. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Teixits>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca napa, n f
- ca tela de batan, n f
- es napa
- es tela de batán
- fr nappe
- en lap
- de Vlies
- de Wickelung
- de Wickelwatte
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>
<Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca napar, v tr
- es napar
- fr napper
- en coat, to
- en nap, to
- en top, to
<Procediments culinaris>
Definició
Nota
- Convé no confondre napar amb altres termes afins, com ara regar o banyar.
