Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enciam de cavaller, n m
ca herba de queixal, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca pimpinella, n f alt. sin.
ca pimpinella polígama, n f alt. sin.
ca pampinella, n f var. ling.
ca pampinelles, n f pl var. ling.
ca pantinella, n f var. ling.
ca pentinella, n f var. ling.
ca pintarella, n f var. ling.
nc Sanguisorba minor Scop. subsp. balearica (Nyman) Muñoz Garm. et C. Navarro
nc Poterium polygamum Waldst. et Kit. sin. compl.
nc Sanguisorba minor Scop. subsp. muricata (Bonnier et Layens) Briq. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esperó, n m
ca caparrassa, n f alt. sin.
ca esperó de cavaller, n m alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca espuela caballar, n f var. ling.
ca espuela de caballe, n f var. ling.
nc Delphinium L.
nc Consolida Gray sin. compl.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esperó, n m
ca caparrassa, n f alt. sin.
ca esperó de cavaller, n m alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca espuela caballar, n f var. ling.
ca espuela de caballe, n f var. ling.
nc Delphinium L.
nc Consolida Gray sin. compl.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca espina cervina petita, n f
es chaparro mesto, n m
es espino de tinte, n m
fr nerprun des rochers, n m
en Avignon berry, n
en rock buckthorn, n
nc Rhamnus saxatilis ssp. saxatilis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca febre de la paparra africana, n f

Definició

Febre recurrent produïda per Borrelia duttonii.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca frígola borda, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
nc Teucrium capitatum subsp. majoricum (Rouy) T. Navarro et Rosua
nc Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang. var. majoricum (Rouy) Knoche sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xaparro" dins totes les àrees temàtiques

Definició