Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xar�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa blanca, n f
- ca argentí blanc, n m sin. compl.
- ca rosa de bosc, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
- ca estepa fina, n f alt. sin.
- ca estepa margalida, n f alt. sin.
- ca estepa margalidera, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa rosa, n f alt. sin.
- ca estepa rosada, n f alt. sin.
- ca estepa vera, n f alt. sin.
- ca estepera, n f alt. sin.
- ca estepera blanca, n f alt. sin.
- ca estepera fina, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca rentaplats, n m/f alt. sin.
- ca sumac, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca boja blanca, n f var. ling.
- ca estépara, n f var. ling.
- ca estépara blanca, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estèpera blanca, n f var. ling.
- ca esteva, n f var. ling.
- ca estrepa, n f var. ling.
- ca estrepa blanca, n f var. ling.
- nc Cistus albidus L.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa blanca, n f
- ca argentí blanc, n m sin. compl.
- ca rosa de bosc, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa d'escurar, n f alt. sin.
- ca estepa fina, n f alt. sin.
- ca estepa margalida, n f alt. sin.
- ca estepa margalidera, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa rosa, n f alt. sin.
- ca estepa rosada, n f alt. sin.
- ca estepa vera, n f alt. sin.
- ca estepera, n f alt. sin.
- ca estepera blanca, n f alt. sin.
- ca estepera fina, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca rentaplats, n m/f alt. sin.
- ca sumac, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca boja blanca, n f var. ling.
- ca estépara, n f var. ling.
- ca estépara blanca, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estèpera blanca, n f var. ling.
- ca esteva, n f var. ling.
- ca estrepa, n f var. ling.
- ca estrepa blanca, n f var. ling.
- nc Cistus albidus L.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa ladanífera, n f
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de làdan, n f alt. sin.
- ca estepa negra, n f alt. sin.
- ca làdanum, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca xara apegalosa, n f alt. sin.
- nc Cistus ladanifer L.
- nc Cistus ladaniferus L. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa ladanífera, n f
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de làdan, n f alt. sin.
- ca estepa negra, n f alt. sin.
- ca làdanum, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca xara apegalosa, n f alt. sin.
- nc Cistus ladanifer L.
- nc Cistus ladaniferus L. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gràfic, n m
- ca xart, n m
- es chart
- es gráfico
- en chart
<Economia > Finances > Mercats financers>
Definició
Nota
- En les coordenades del gràfic, l'abscissa es reserva per al temps o bé per al temps i el volum de contractació.
- Com més llarg és el període de temps pres en consideració, més fiable resulta el gràfic.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca gràfic, n m
- ca xart, n m
- es chart
- es gráfico
- fr graphique
- en chart
<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>
Definició
Nota
- 1. En les coordenades del gràfic, l'abscissa es reserva per al temps o bé per al temps i el volum de contractació. 2. Com més llarg és el període de temps pres en consideració, més fiable resulta el gràfic.
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca jugador de xare | jugadora de xare, n m, f
- ca xarista, n m, f sin. compl.
- es jugador de sare
- es sarista
- fr joueur de sharé
- eu xare-jokalari
- eu xarelari
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panissola, n f
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca setària, n f alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca xara, n f var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- nc Setaria sp. pl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panissola, n f
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca setària, n f alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca xara, n f var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- nc Setaria sp. pl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pilota de xare, n f
- es pelota de sare
- fr pelote de sharé
- fr pelote de xaré
- eu xareko pilota
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
