Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerinola" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca círvia de cua groga, n f
- es jurel de Castilla
- es medregal rabo amarillo
- fr sériole chinchard
- en yellowtail amberjack
- en yellowtail kingfish
- nc Seriola lalandi
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família Carangidae.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca círvia japonesa, n f
- es medregal del Japón
- es pez limón del Japón
- es seriola coreana
- fr sériole du Japon
- en buri
- en Japanese amberjack
- nc Seriola quinqueradiata
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels caràngids.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca círvia rivoliana, n f
- nc Seriola rivoliana
- es blanquilla
- es medregal
- es medregal limón
- fr sériole limon
- en almaco jack
- en European amberjack
<Peixos > Caràngids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca círvia rivoliana, n f
- nc Seriola rivoliana
- es blanquilla
- es medregal
- es medregal limón
- fr sériole limon
- en almaco jack
- en European amberjack
<Peixos > Caràngids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cuca papera, n f
- ca cuca verinosa, n f
- ca cuca vinadera, n f sin. compl.
- es carraleja, n f
- fr méloé, n m
- en oil beetle, n
- nc Meloe sp.
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farigola, n f
- ca tem, n m sin. compl.
- ca timó, n m sin. compl.
- ca timonet, n m sin. compl.
- ca tomell, n m sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estremuncell, n m alt. sin.
- ca farigola borda, n f alt. sin.
- ca farigola vera, n f alt. sin.
- ca farigola vulgar, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frigoleta, n f alt. sin.
- ca sajolida, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca serpoll, n m alt. sin.
- ca timó bast, n m alt. sin.
- ca timó bord, n m alt. sin.
- ca timó femella, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó normal, n m alt. sin.
- ca timonell, n m alt. sin.
- ca timonera, n f alt. sin.
- ca timonet femella, n m alt. sin.
- ca timonet mascle, n m alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca tomello, n m alt. sin.
- ca tomelló, n m alt. sin.
- ca tomello vulgar, n m alt. sin.
- ca boja, n f var. ling.
- ca entremunsell, n m var. ling.
- ca estremucell, n m var. ling.
- ca ferigola, n f var. ling.
- ca forigola, n f var. ling.
- ca frígol, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frígula, n f var. ling.
- ca friula, n f var. ling.
- ca fríula, n f var. ling.
- ca fríula borda, n f var. ling.
- ca timoncillo, n m var. ling.
- ca timonsell, n m var. ling.
- ca tomanil, n m var. ling.
- ca tomillo, n m var. ling.
- ca tremoncell, n m var. ling.
- ca tumillo, n m var. ling.
- nc Thymus vulgaris L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farigola, n f
- ca tem, n m sin. compl.
- ca timó, n m sin. compl.
- ca timonet, n m sin. compl.
- ca tomell, n m sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estremuncell, n m alt. sin.
- ca farigola borda, n f alt. sin.
- ca farigola vera, n f alt. sin.
- ca farigola vulgar, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frigoleta, n f alt. sin.
- ca sajolida, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca serpoll, n m alt. sin.
- ca timó bast, n m alt. sin.
- ca timó bord, n m alt. sin.
- ca timó femella, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó normal, n m alt. sin.
- ca timonell, n m alt. sin.
- ca timonera, n f alt. sin.
- ca timonet femella, n m alt. sin.
- ca timonet mascle, n m alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca tomello, n m alt. sin.
- ca tomelló, n m alt. sin.
- ca tomello vulgar, n m alt. sin.
- ca boja, n f var. ling.
- ca entremunsell, n m var. ling.
- ca estremucell, n m var. ling.
- ca ferigola, n f var. ling.
- ca forigola, n f var. ling.
- ca frígol, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frígula, n f var. ling.
- ca friula, n f var. ling.
- ca fríula, n f var. ling.
- ca fríula borda, n f var. ling.
- ca timoncillo, n m var. ling.
- ca timonsell, n m var. ling.
- ca tomanil, n m var. ling.
- ca tomillo, n m var. ling.
- ca tremoncell, n m var. ling.
- ca tumillo, n m var. ling.
- nc Thymus vulgaris L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba plana, n f
- ca herba de papatx, n f alt. sin.
- ca herba de patata, n f alt. sin.
- ca herba de papaig, n f var. ling.
- nc Hypochoeris achyrophorus L.
- nc Seriola aethnensis L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
