Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba plana, n f
ca herba de papatx, n f alt. sin.
ca herba de patata, n f alt. sin.
ca herba de papaig, n f var. ling.
nc Hypochoeris achyrophorus L.
nc Seriola aethnensis L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heura verinosa, n f
ca sumac metzinós, n m alt. sin.
nc Rhus toxicodendron L.

<Botànica > anacardiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heura verinosa, n f
ca sumac metzinós, n m alt. sin.
nc Rhus toxicodendron L.

<Botànica > anacardiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca hitchiti
ca miccosukee sin. compl.
ca mikasuki sin. compl.
ca mikasuki seminole sin. compl.
cy Hitchiti
cy Miccosukee sin. compl.
cy Mikasuki sin. compl.
cy Mikasuki seminole sin. compl.
de Hitchiti
de Hitchiti-Mikasuki sin. compl.
de Miccosukee sin. compl.
de Mikasuki sin. compl.
en Hitchiti
en Miccosukee sin. compl.
en Mikasuki sin. compl.
en Mikasuki Seminole sin. compl.
es hitchiti
es mikasuki sin. compl.
es miksuki sin. compl.
es seminola mikasuki sin. compl.
fr hitchiti
fr miccosukee sin. compl.
fr mikasuki sin. compl.
fr mikasuki séminole sin. compl.
gl hitchiti
gl miccosukee sin. compl.
gl mikasuki sin. compl.
gl mikasuki seminole sin. compl.
gn hitchiti
gn hitchiti sin. compl.
gn miccosukee sin. compl.
gn mikasuki sin. compl.
gn mikasuki seminole sin. compl.
it hitchiti
it hitchiti sin. compl.
it miccosukee sin. compl.
it mikasuki sin. compl.
it mikasuki seminole sin. compl.
pt hitchiti
pt hitchiti sin. compl.
pt miccosukee sin. compl.
pt mikasuki sin. compl.
pt mikasuki seminole sin. compl.

<Muskogi > Oriental > Central > Hitchiti-mikasuki>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població que parlava llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.

La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.

Segons alguns autors, el hitchiti és una llengua extingida. Altres fonts fan referència a dos possibles parlants dins la Seminole Nation.

El mikasuki i el hitchiti són molt propers lingüísticament, i alguns autors fins i tot consideren que es tracta de dos dialectes d'una mateixa llengua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mikasuki
ca hitchiti sin. compl.
ca miccosukee sin. compl.
ca mikasuki seminole sin. compl.
cy Mikasuki
cy Hitchiti sin. compl.
cy Miccosukee sin. compl.
cy Mikasuki seminole sin. compl.
de Mikasuki
de Hitchiti sin. compl.
de Miccosukee sin. compl.
de Mikasuki Seminole sin. compl.
en Mikasuki
en Hitchiti sin. compl.
en Miccosukee sin. compl.
en Mikasuki Seminole sin. compl.
es mikasuki
es hitchiti sin. compl.
es mikosuki sin. compl.
es seminola mikasuki sin. compl.
fr mikasuki
fr hitchiti sin. compl.
fr miccosukee sin. compl.
fr mikasuki séminole sin. compl.
gl mikasuki
gl hitchiti sin. compl.
gl miccosukee sin. compl.
gl mikasuki seminole sin. compl.
gn mikasuki
gn hitchiti sin. compl.
gn miccosukee sin. compl.
gn mikasuki seminole sin. compl.
it mikasuki
pt mikasuki
pt hitchiti sin. compl.
pt miccosukee sin. compl.
pt mikasuki seminole sin. compl.

<Muskogi > Oriental > Central > Hitchiti-mikasuki>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població que parlava llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.

La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.

El mikasuki és una llengua parlada per 1.000 o 2.000 persones (segons algunes fonts, tan sols 400), incloent-hi infants. El parlen la major part dels seminoles i gairebé tots els membres de la Miccosukee Tribe a Florida.

El mikasuki i el hitchiti són molt propers lingüísticament, i alguns autors fins i tot consideren que es tracta de dos dialectes d'una mateixa llengua.

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca ratpenat groc semínola, n m
es murciélago amarillo semínola
fr lasiure séminole
en Seminole bat
nc Lasiurus seminolus

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serpoll, n m
ca farigoleta, n f sin. compl.
ca salsa de pastor, n f sin. compl.
ca serpol, n m sin. compl.
ca timó de prat, n m sin. compl.
ca timó negre, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca betònica, n f alt. sin.
ca cerfull, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola de muntanya, n f alt. sin.
ca farigola de pastor, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca farigola salsera, n f alt. sin.
ca farigoleta salvatge, n f alt. sin.
ca folcó, n m alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca marduix de bosc, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca pebrerola, n f alt. sin.
ca poncell, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timolina, n f alt. sin.
ca timonet bord, n m alt. sin.
ca timonet negre, n m alt. sin.
ca brotònica, n f var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frigola de muntanya, n f var. ling.
ca sarsa de pastor, n f var. ling.
ca sérbol, n m var. ling.
ca serfull, n m var. ling.
ca serpildo, n m var. ling.
ca sérpol, n m var. ling.
ca sèrpol, n m var. ling.
ca sérpoll, n m var. ling.
ca serpui, n m var. ling.
ca serpull, n m var. ling.
ca timulina, n f var. ling.
ca xarpó, n m var. ling.
ca xarpoll, n m var. ling.
nc Thymus serpyllum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serpoll, n m
ca farigoleta, n f sin. compl.
ca salsa de pastor, n f sin. compl.
ca serpol, n m sin. compl.
ca timó de prat, n m sin. compl.
ca timó negre, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca betònica, n f alt. sin.
ca cerfull, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola de muntanya, n f alt. sin.
ca farigola de pastor, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca farigola salsera, n f alt. sin.
ca farigoleta salvatge, n f alt. sin.
ca folcó, n m alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca marduix de bosc, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca pebrerola, n f alt. sin.
ca poncell, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timolina, n f alt. sin.
ca timonet bord, n m alt. sin.
ca timonet negre, n m alt. sin.
ca brotònica, n f var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frigola de muntanya, n f var. ling.
ca sarsa de pastor, n f var. ling.
ca sérbol, n m var. ling.
ca serfull, n m var. ling.
ca serpildo, n m var. ling.
ca sérpol, n m var. ling.
ca sèrpol, n m var. ling.
ca sérpoll, n m var. ling.
ca serpui, n m var. ling.
ca serpull, n m var. ling.
ca timulina, n f var. ling.
ca xarpó, n m var. ling.
ca xarpoll, n m var. ling.
nc Thymus serpyllum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tora, n f
ca herba tora, n f sin. compl.
ca herba verinosa, n f sin. compl.
nc Aconitum sp. pl.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

Les denominacions tora, herba tora i herba verinosa s'apliquen preferentment a les espècies Aconitum anthora, A. napellus i A. pyrenaicum.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tora, n f
ca herba tora, n f sin. compl.
ca herba verinosa, n f sin. compl.
nc Aconitum sp. pl.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

Les denominacions tora, herba tora i herba verinosa s'apliquen preferentment a les espècies Aconitum anthora, A. napellus i A. pyrenaicum.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xerinola" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota