Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xinella" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
- nc Xylella fastidiosa
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.
El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Xylella fastidiosa: què és?, com s'escriu?, com es pronuncia, per què se'n parla?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/300/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
- nc Xylella fastidiosa
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.
El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Xylella fastidiosa: què és?, com s'escriu?, com es pronuncia, per què se'n parla?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/300/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
- nc Xylella fastidiosa
<Botànica>
Definició
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.
El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Xylella fastidiosa: què és?, com s'escriu?, com es pronuncia, per què se'n parla?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/300/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acàcia xinesa, n f
- nc Gleditsia sinensis Lam.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acàcia xinesa, n f
- nc Gleditsia sinensis Lam.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agulla de xenilla, n f
- en chenille needle, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aixella, n f
- ca axil·la, n f sin. compl.
- es axila
- es sobaco
- en armpit
- en axilla
<Ciències de la salut>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aixella
- en axilla
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Tipus i localitzacions de neoplàsies>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca aixella, n f
- es axila
- fr aisselle
- en axilla
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca aixella, n f
- es axila
- fr aisselle
- en axilla
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
