Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xoll" dins totes les àrees temàtiques

balanceig balanceig

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  balanceo
  • es  aleteo sin. compl.
  • en  roll
  • sbl  ω

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>

Definició
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors que porta, respecte de l'eix de vol i respecte del pla horitzontal.

L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω.

La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a l'orientació d'imatges, com ara fotografies aèries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
barra barra

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barra, n f
  • ca  alfac, n m sin. compl.
  • ca  banc de sorra, n m sin. compl.
  • ca  coll, n m sin. compl.
  • es  alfaque
  • es  banco de arena
  • es  barra
  • es  cordón de arena
  • fr  barre
  • fr  barre de sable
  • en  bar
  • en  sandbar

<Costes > Litoral > D'acumulació>

Definició
Dipòsit submergit o emergit, format per sorra, grava, còdols o d'altres materials detrítics no consolidats originats per l'erosió de la costa o el desguàs d'un riu, que s'acumulen a les desembocadures, les badies, els estrets o les platges, per efecte de la deriva litoral, dels corrents marins, les marees i l'onatge.
bobina bobina

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bobina, n f
  • es  bobina
  • fr  bobine
  • en  bobbin
  • en  reel
  • en  roll

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  boig boja, adj
  • ca  foll -a, adj sin. compl.
  • es  loco
  • fr  fou
  • en  crazy
  • en  mad

<Salut mental>

Definició
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
brandada brandada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brandada, n f
  • es  balance
  • fr  roulis
  • en  roll
  • en  rolling

<Ports > Accions>

Definició
Acció i efecte de brandar.
brandar brandar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brandar, v intr
  • es  balancear
  • fr  rouler
  • en  roll, to

<Ports > Accions>

Definició
Moure's, un vaixell lliure o amarrat, transversalment de manera que giri al voltant de l'eix horitzontal principal paral·lel al pla horitzontal del vaixell.
cèl·lula de Boll cèl·lula de Boll

<Anatomia > Citologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cèl·lula de Boll, n f

<Anatomia > Citologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Oftalmologia>

Definició
Cadascuna de les cèl·lules glandulars que entapissen la membrana basal de les glàndules lacrimals, que s'assemblen a les del tipus salival serós.
cèrvia cèrvia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cabota cabota

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cabota, n f
  • ca  cap, n m
  • es  cabeza, n f
  • fr  frappe, n f
  • en  bell, n
  • en  poll, n
  • eu  mailu-buru, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>