Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca eosina, n f
ca vermell àcid 87, n m sin. compl.

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Nom donat a dos colorants àcids del grup del trifenilmetà.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca eosina blava, n f

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Sal disòdica de la 4',5-dibromo-2',7'-dinitrofluoresceïna, de fórmula C₂₀H₆Br₂N₂Na₂O₉; colorant (C. I. de 45.000) que es presenta en forma de pólvores de color vermell amb fluorescència verda en solució alcalina. És emprada en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d'altres.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca eosina groga, n f
ca tetrabromofluoresceïna, n f sin. compl.

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Sal disòdica de la tetrabromofluoresceïna, de fórmula C₂₀H₆Br₄Na₂O₅; colorant (C. I. de 45 380) emprat també per a tincions histològiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca escalada en politja, n f
es top rope
fr moulinette
it moulinette
it top rope
en top-rope
en top-roping
de Top-rope

<Esport > Muntanyisme>

Definició

Escalada en què la progressió es fa amb una corda que s'ha passat prèviament per un ancoratge situat al final del recorregut i en què l'escalador és assegurat pel company situat a peu de via o a la reunió de més avall.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca escalada en politja, n f
es top rope
fr moulinette
it moulinette
it top rope
en top-rope
en top-roping
de Top-rope

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició

Modalitat d'escalada segons la manera d'assegurar-se consistent a progressar assegurat mitjançant una corda passada prèviament per un ancoratge al final del recorregut i un company situat a peu de via o a la reunió anterior.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca escopinya gravada, n f
ca copinya, n f sin. compl.
ca escopinya, n f sin. compl.
es escupiña grabada
fr praire
en warty venus
nc Venus verrucosa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca escopinya verrucosa, n f
ca copinya verrucosa, n f sin. compl.
ca ou ratllat, n m sin. compl.
ca ratllat, n m sin. compl.
nc Acanthocardia (Rudicardium) tuberculata

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
es milano
es pastinaca
es raya látigo común
fr pastenague commune
fr raie pastenague
en common stingray
en stingray
nc Dasyatidae
nc Dasyatis pastinaca

Definició

Peix dels condrictis, de l'ordre dels raïformes, que té forma de disc romboidal i posseeix un agulló verinós a la base de la cua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xopina" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició