Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xuclament" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cantagallets, n m pl
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca galletera, n f alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc etrusc, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca reina i mare, n f alt. sin.
- ca salvamà, n f alt. sin.
- ca salvamare, n f alt. sin.
- ca santjoaner, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel etrusc, n m alt. sin.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca salvemare, n f var. ling.
- ca xuclameldu, n m var. ling.
- nc Lonicera etrusca Santi
<Botànica > caprifoliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cantagallets, n m pl
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca galletera, n f alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc etrusc, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca reina i mare, n f alt. sin.
- ca salvamà, n f alt. sin.
- ca salvamare, n f alt. sin.
- ca santjoaner, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel etrusc, n m alt. sin.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca salvemare, n f var. ling.
- ca xuclameldu, n m var. ling.
- nc Lonicera etrusca Santi
<Botànica > caprifoliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba gafanonera, n f sin. compl.
- ca herba gafarronera, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca herba terrera, n f sin. compl.
- ca xuclamel, n m sin. compl.
- nc Alyssum maritimum
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- ca carta de població, n f sin. compl.
- es carta de población, n f
- es carta de poblamiento, n f sin. compl.
- es carta puebla, n f sin. compl.
<Història del dret>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- es carta puebla
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les cartes de poblament i les cartes de franqueses, que tenien per finalitat el repoblament de la terra, s'inscriuen bàsicament en el context històric de l'empresa medieval per a la progressiva reconquesta del país després de la invasió sarraïna.
Quant a la dimensió jurídica, cal precisar que en l'esquema de la producció i el desenvolupament del dret de Catalunya, al costat de les fonts amb vocació de vigència general a tot el territori o de gran part, en floriren unes altres de caire local o comarcal amb vigència espacial més reduïda, però que en un principi assoliren, fins i tot, una aplicació preferent a les generals o territorials.
En termes generals, les cartes de poblament i de franqueses -i aquí el vocable té el sentit diplomàtic i jurídic de 'document o títol de dret'- constituïen uns privilegis o concessions de l'autoritat sobirana -comtes, reis- també els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals, destinats a estimular el poblament d'un lloc, d'un terme propi. A tal fi s'encaminava l'oferiment als habitants -actuals o futurs- de condicions favorables per a l'assentament en tal lloc, en ordre a la tinença del sòl i, més genèricament, a l'habitació en un àmbit rural o urbà. En definitiva, constituïen instruments jurídics amb vista a l'establiment d'una col·lectivitat humana en un lloc determinat i assegurament de llur estabilitat i convivència com a comunitat veïnal. A la base d'aquests atorgaments hi ha motivacions d'índole diversa, especialment polítiques, econòmiques i socials.
Les motivacions politicomilitars que predominaren en diverses etapes del procés expansiu eren la seguretat i la defensa de sectors recentment conquerits o en posició estratègica de l'interior; en tot cas, freturosos d'unes condicions avantatjoses de vida perquè la gent s'aventurés a habitar-hi. També hi ha motivacions econòmiques, en certa manera, complementàries a les anteriors: colonització i desenvolupament agrícola i artesanal de la població, estímul a la productivitat agrària, assegurament de comunicacions, etc.
Igualment, cal tenir presents les motivacions politicosocials, com ara l'enfortiment del poder reial en la lluita antifeudal que decidia en certs casos d'aglutinament de nuclis de població en situació favorable davant dominis senyorials veïns, etc. Totes aquestes actuacions, i altres de semblants, instrumentades per les cartes de poblament o de franqueses, generaven una relació de dependència de les comunitats receptores respecte de llurs atorgants, membres dels estaments dominants. Dependència de tipus públic, en uns casos, però més sovint de caire senyorial, o si es vol feudal, a tenor dels diferents moments, situacions i llocs en què s'establia aquesta vinculació.
A la Catalunya Nova, la marxa del ja esmentat procés d'expansió territorial (de conquesta i reorganització de les comarques del país) marca una pauta en l'atorgament de les cartes que cal centrar a l'etapa final d'aquest procés expansiu, que es pot situar cap a mitjan segle XII, quan es produeix el coronament de la conquesta o la recuperació de la Catalunya Nova, i amb ella, virtualment, de tot el país. Aquest fet és el resultat de l'ocupació de les conques del Segre i del Baix Ebre, dirigida per Ramon Berenguer IV amb la col·laboració del comte d'Urgell i altres cabdills, i la consegüent restauració de les comarques. Ocupació i restauració centrades en les antigues fortaleses musulmanes, ara noves ciutats cristianes de Tortosa i de Lleida. Aquests centres urbans emprenien una nova vida sota la dominació catalana a l'empara de sengles cartes de poblament de gran abast, similars en el contingut, exponent d'uns propòsits sobirans de decidida promoció urbana que havien passat pràcticament indemnes del poder musulmà a la sobirania catalana.
Cal situar jurídicament les cartes en el quadre de les manifestacions ofertes per raó del contingut normatiu, el qual ofereix un ampli ventall de modalitats que, en nom de la simplificació, es pot reduir a tres tipus ben definits, salvant, però, el marge de convencionalisme que presenta sempre qualsevol divisió o numeració.
1. Seguint una escala ascendent, la modalitat més senzilla de carta de poblament presenta la fesomia d'un establiment agrari col·lectiu o comunal, xifrat en el lliurament d'un terme rural a un grup de pobladors -presents o futurs- i la fixació de les condicions de tinença de la terra, com ara: a) llur explotació (lliure possessió o bé subjecció a certes prestacions); b) les facultats de disposició de la mateixa explotació (alienació lliure o bé limitada a familiars o estranys inter vivos o mortis causa), i c) abast extensiu de la tinença (aprofitaments comunals de boscos i pastures, aigües, etc.). Els concedents acostumaven a revestir aquesta relació d'un seguit de reserves que en l'àmbit local podien incidir en el monopoli del forn, molí, ferreria i afectar, així mateix, els drets de justícia, multes i àdhuc servei d'host i cavalcada. Aquesta situació perfila una dependència dels pobladors d'índole senyorial respecte del dominus concedent.
2. Una segona modalitat en línia ascendent es podria anomenar cartes de franqueses per a poblar. L'essència de llur tramat normatiu no rau principalment, com les anteriors, en una donació de terres en condicions de tinença i disposició, sinó en el reconeixement d'un cercle d'excepcions i seguretats a favor dels habitants -actuals o futurs- d'una localitat, amb el propòsit de mantenir-ne o incrementar-ne el contingent demogràfic mitjançant la millora de la condició civil. A aquesta finalitat van adreçades l'acostumat alliberament ple o bé la substanciosa reducció de serveis o d'impostos, així com les garanties de llibertat personal i de circulació, domicili i possessió pacífica de béns, davant les actuacions arbitràries dels agents de l'autoritat.
3. Finalment, la modalitat més elaborada i completa en aquest ordre normatiu seria representada pels anomenats estatuts bàsics de la vida jurídica local. Aquests textos recapitulaven ordinàriament els dos aspectes anteriors -concessió de sòl territorial i exempcions o franqueses-, però hi afegien un bloc de preceptes més clarament normatius, «legals», adreçats a la correcta administració de justícia, a l'ordre públic i també al règim urbà de la ciutat o vila.
Aquests preceptes jurídics incidien en l'àmbit civil (tràfic de béns), penal (delictes de transcendència pública) i processal (actuació regular dels tribunals de justícia), a la manera de normes fonamentals i més urgents i indispensables per a la convivència ordenada de la col·lectivitat de veïns. Es tractava, generalment, de centres urbans importants que necessitaven una regulació completa de les relacions entre llurs habitants per a endegar, de la manera més justa possible, la vida col·lectiva. - V. t.: carta de franqueses n f
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cera de buidament, n f
- es cera para vaciados
- fr cire pour coulée
- en casting wax
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ciclamen, n m
- ca ciclamen de Pèrsia, n m alt. sin.
- ca ciclamor, n m var. ling.
- ca xiclamen, n m var. ling.
- nc Cyclamen persicum Mill.
<Botànica > primulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ciclamen, n m
- ca ciclamen de Pèrsia, n m alt. sin.
- ca ciclamor, n m var. ling.
- ca xiclamen, n m var. ling.
- nc Cyclamen persicum Mill.
<Botànica > primulàcies>
