Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xuclament" dins totes les àrees temàtiques

cireretes de pastor cireretes de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

cireretes de pastor cireretes de pastor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

coltell coltell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadatx, n m alt. sin.
  • ca  espadell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  gladiol de codina, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  gladíol de codina, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadatx, n m alt. sin.
  • ca  espadell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  gladiol de codina, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  gladíol de codina, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

coltell coltell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Gladiolus communis L. subsp. communis

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coltell, n m
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Gladiolus communis L. subsp. communis

<Botànica > iridàcies>

complement alimentari complement alimentari

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  complement alimentari, n m
  • ca  complement alimentós, n m sin. compl.
  • ca  suplement alimentari, n m sin. compl.
  • es  complemento alimentario, n m
  • es  complemento alimenticio, n m
  • es  suplemento alimenticio, n m
  • fr  aliment complémentaire, n m
  • fr  complément alimentaire, n m
  • fr  supplément alimentaire, n m
  • en  food supplement, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Producte alimentari comercialitzat en dosis, consistent en fonts concentrades de nutrients o altres substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, la finalitat del qual és complementar la dieta normal.

Nota

  • 1. Els complements alimentaris es presenten en càpsules, pastilles, dragees, píndoles, bossetes de pólvores, ampolles de líquid, ampolles amb comptagotes i altres formes semblants de líquids i pólvores que s'han de prendre en petites quantitats unitàries. Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d'estar correctament etiquetats segons la normativa vigent.
  • 2. Complement alimentari és un terme genèric que inclou tant els complements que nodreixen com els que no, mentre que complement alimentós fa referència específicament a un complement que nodreix.
conillets conillets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  conillets, n m pl
  • ca  vedells, n m pl sin. compl.
  • ca  cucut, n m alt. sin.
  • ca  gossos grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Antirrhinum majus L. subsp. latifolium (Mill.) Rouy
  • nc  Antirrhinum latifolium Mill. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  conillets, n m pl
  • ca  vedells, n m pl sin. compl.
  • ca  cucut, n m alt. sin.
  • ca  gossos grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Antirrhinum majus L. subsp. latifolium (Mill.) Rouy
  • nc  Antirrhinum latifolium Mill. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

coocurrència mútuament exclusiva coocurrència mútuament exclusiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  coocurrència mútuament exclusiva, n f
  • es  coocurrencia mutuamente exclusiva
  • fr  cooccurrence mutuellement exclusive
  • en  mutual exclusivity cooccurrence

<Lingüística>

Definició
Coocurrència en què uns elements A i B no poden combinar-se simultàniament amb un element C.

Nota

  • Per exemple, l'article definit i l'indefinit no poden coocórrer amb el mateix substantiu.