Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xuclar" dins totes les àrees temàtiques

cementiri nuclear

<Medi ambient > Gestió ambiental>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca cementiri nuclear, n m
es cementerio nuclear
en burial graveyard
en burial ground
en radioactive burial ground

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició

Instal·lació destinada a l'emmagatzematge i dipòsit final de residus radioactius.

cementiri nuclear

<Ciències de la Terra>

ca cementiri nuclear, n m
es cementerio nuclear
en burial graveyard
en burial ground
en radioactive burial ground

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició

Instal·lació destinada a l'emmagatzematge i dipòsit final de residus radioactius.

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n f
es n f
fr n f
en n

<Física > Física nuclear>

Definició

central nuclear

<Medi ambient > Gestió ambiental>

ca central nuclear, n f
ca central termonuclear, n f sin. compl.
es central nuclear
es central termonuclear
fr centrale nucléaire
en nuclear power station

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició

Central elèctrica que transforma l'energia alliberada en la fissió de nuclis atòmics en energia tèrmica.

central nuclear

<Ciències de la Terra>

ca central nuclear, n f
ca central termonuclear, n f sin. compl.
es central nuclear
es central termonuclear
fr centrale nucléaire
en nuclear power station

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició

Central elèctrica que transforma l'energia alliberada en la fissió de nuclis atòmics en energia tèrmica.

central nuclear

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca central nuclear, n f
es central nuclear

Definició

Central elèctrica que transforma l'energia nuclear en energia elèctrica.

Nota

Àmbit: Catalunya
Les centrals nuclears que hi ha avui dia en funcionament utilitzen com a font d'energia la despresa en la fissió en un reactor nuclear. Els factors que componen aquest reactor impliquen que es tracti d'un tipus o un altre de central nuclear. Així, entre les centrals nuclears més emprades es troben les d'urani natural, les d'urani enriquit i les d'urani natural i òxid de tori. S'utilitza aquest element, l'urani, com a combustible, i es fan servir altres substàncies, com l'aigua, com a moderador o refrigerant. Avui a Catalunya només existeixen les centrals d'Ascó I i Ascó II, la de Vandellòs II i la de Cofrents.
Tal com disposa l'annex 1 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, les centrals nuclears i altres reactors nuclears, inclosos els que estan en desmantellament (central de Vandellòs I) o clausura definitiva, la potència màxima de les quals no superi 1 kW de càrrega tèrmica contínua, estan sotmesos a l'avaluació ambiental ordinària establerta en aquesta llei.
També estan sotmesos a aquesta avaluació ordinària la instal·lació de reprocessament de combustibles irradiats i les instal·lacions dissenyades per a la producció o l'enriquiment del combustible nuclear, per al procés de reutilització de combustible nuclear irradiat o de residus d'alta radioactivitat, per al dipòsit final de combustible nuclear gastat i per a l'emmagatzematge de combustibles nuclears irradiats o de residus radioactius en un lloc diferent del de producció.
Aquest procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'inicia amb la recepció per part de l'òrgan ambiental de l'expedient complet d'avaluació de l'impacte ambiental, una vegada dutes a terme les actuacions prèvies pertinents. Tot seguit es produeix la sol·licitud d'inici, una anàlisi tècnica de l'expedient de l'impacte ambiental i la declaració d'aquest.
V. t.: energia nuclear n f
V. t.: central tèrmica n f

cervina

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cervina

<Ciències de la vida>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

colibrí amazília cuaclar

<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí amazília cuaclar, n m
es colibrí ventriníveo
fr ariane à ventre blanc
en white-bellied hummingbird
de Weißbauchamazilie
nc Elliotomyia chionogaster
nc Amazila chionogaster alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí amazília cuaclar

<Ciències de la vida>

ca colibrí amazília cuaclar, n m
es colibrí ventriníveo
fr ariane à ventre blanc
en white-bellied hummingbird
de Weißbauchamazilie
nc Elliotomyia chionogaster
nc Amazila chionogaster alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>