Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xupa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonça, n f
- ca jonça xufera, n f alt. sin.
- ca ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
- ca xufa, n f alt. sin.
- ca xufa vera, n f alt. sin.
- ca xufes, n f pl alt. sin.
- ca xufla, n f alt. sin.
- ca xufla (tubercle), n f alt. sin.
- ca xuflera, n f alt. sin.
- ca xufles, n f pl alt. sin.
- ca xufleta, n f alt. sin.
- ca xufletes, n f pl alt. sin.
- ca xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
- ca jufera, n f var. ling.
- nc Cyperus esculentus L.
<Botànica > ciperàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonca, n f
- ca escirp, n m alt. sin.
- ca jonc, n m alt. sin.
- ca jonca d'estany, n f alt. sin.
- ca jonquera, n f alt. sin.
- ca junc, n m alt. sin.
- ca xufa d'arrossar, n f alt. sin.
- ca escirpus, n m var. ling.
- nc Scirpus sp. pl.
<Botànica > ciperàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonca, n f
- ca escirp, n m alt. sin.
- ca jonc, n m alt. sin.
- ca jonca d'estany, n f alt. sin.
- ca jonquera, n f alt. sin.
- ca junc, n m alt. sin.
- ca xufa d'arrossar, n f alt. sin.
- ca escirpus, n m var. ling.
- nc Scirpus sp. pl.
<Botànica > ciperàcies>
<Indumentària > Roba de carrer>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca jupa, n f
- es chupa
- fr justaucorps
<Indumentària > Roba de carrer>
Definició
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca jupa, n f
- es chupa, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- La jupa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, generalment era més llarga que el gec i més curta que la casaca, si bé va variar pel que fa a la llargada i també pel que fa als faldons segons la moda de cada moment.
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca jupa, n f
- es chupa, n f
<Indumentària>
Definició
Nota
- La jupa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, generalment era més llarga que el gec i més curta que la casaca, si bé va variar pel que fa a la llargada i també pel que fa als faldons segons la moda de cada moment.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lupa, n f
- es lupa
- en magnifying glass
<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>
Definició
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lupa, n f
- es lupa
- fr loupe
- it lente d'ingrandimento
- en loupe
- de Lupe
<Gemmologia > Aparells òptics>
Definició
Nota
- La lupa de butxaca és un dels equips més senzills però alhora més útils, ja que permet observar gemmes a qualsevol lloc. Les lupes més usuals són les de 10 augments.
