Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xupa" dins totes les àrees temàtiques

jonça jonça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonça, n f
  • ca  jonça xufera, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
  • ca  xufa, n f alt. sin.
  • ca  xufa vera, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xufla (tubercle), n f alt. sin.
  • ca  xuflera, n f alt. sin.
  • ca  xufles, n f pl alt. sin.
  • ca  xufleta, n f alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
  • ca  jufera, n f var. ling.
  • nc  Cyperus esculentus L.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonca, n f
  • ca  escirp, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  xufa d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  escirpus, n m var. ling.
  • nc  Scirpus sp. pl.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonca, n f
  • ca  escirp, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  xufa d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  escirpus, n m var. ling.
  • nc  Scirpus sp. pl.

<Botànica > ciperàcies>

jupa jupa

<Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  jupa, n f
  • es  chupa
  • fr  justaucorps

<Indumentària > Roba de carrer>

Definició
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues o sense, usada pels pagesos en algunes contrades.
jupa jupa

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  jupa, n f
  • es  chupa, n f

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i faldons, que es posa sobre el gec.

Nota

  • La jupa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, generalment era més llarga que el gec i més curta que la casaca, si bé va variar pel que fa a la llargada i també pel que fa als faldons segons la moda de cada moment.
jupa jupa

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  jupa, n f
  • es  chupa, n f

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i faldons, que es posa sobre el gec.

Nota

  • La jupa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, generalment era més llarga que el gec i més curta que la casaca, si bé va variar pel que fa a la llargada i també pel que fa als faldons segons la moda de cada moment.
lliri dels blats lliri dels blats

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lliri dels blats lliri dels blats

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lupa lupa

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lupa, n f
  • es  lupa
  • en  magnifying glass

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definició
Instrument òptic consistent en una lent de fins a quaranta augments que permet de veure un objecte ampliat i el fa observable en detall.
lupa lupa

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lupa, n f
  • es  lupa
  • fr  loupe
  • it  lente d'ingrandimento
  • en  loupe
  • de  Lupe

<Gemmologia > Aparells òptics>

Definició
Aparell òptic consistent en una lent convergent que permet veure objectes augmentats sense necessitat de fer cap esforç d'acomodació de l'ull.

Nota

  • La lupa de butxaca és un dels equips més senzills però alhora més útils, ja que permet observar gemmes a qualsevol lloc. Les lupes més usuals són les de 10 augments.