Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xurma" dins totes les àrees temàtiques

rinopitec de Stryker rinopitec de Stryker

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  rinopitec de Stryker, n m
  • es  rinopiteco de Birmania, n m
  • fr  rhinopithèque de Stryker, n m
  • en  Stryker's snub-nosed monkey, n
  • de  Burma-Stumpfnase, n f
  • nc  Rhinopithecus strykeri

<Mamífers > Primats > Cercopitècids>

Nota

  • El nom específic de Stryker fa referència a Jon Lloyd Striker (1958), arquitecte, filantrop nord-americà i un dels principals finançadors dels esforços de conservació dels grans simis arreu del món.
turma turma

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  turma, n f
  • es  criadilla
  • es  turma
  • fr  amourette
  • fr  animelle
  • fr  testicule
  • en  animal testicle

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Testicle de l'animal, que forma part de la canal, destinat a consum humà.
turma turma

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  turma, n f
  • es  criadilla
  • es  turma
  • fr  amourette
  • fr  animelle
  • fr  testicule
  • en  animal testicle

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Testicle de l'animal, que forma part de la canal, destinat a consum humà.
turma turma

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  turma, n f
  • ca  turbó, n m sin. compl.
  • es  criadilla
  • es  turma

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>, <Veterinària>

Definició
Testicle d'animal.
turma groguenca turma groguenca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  turma groguenca, n f
  • es  patata de tierra, n f
  • es  turma, n f
  • fr  rhizopogon jaunâtre, n m
  • en  yellow false truffle, n
  • nc  Rhizopogon luteolus

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  xura, n f
  • es  shura, n f
  • fr  choura, n f
  • en  shoora, n
  • en  shura, n

<Religió > Islamisme>

Definició
Parlament o consell consultiu d'alguns països de tradició islàmica.
xurmar xurmar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xurmar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Amorrar, a la mamella d'una ovella o una cabra, un anyell o un cabrit que no té mare o que aquesta no el vol, perquè li doni de mamar.
xurmar xurmar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xurmar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Amorrar, a la mamella d'una ovella o una cabra, un anyell o un cabrit que no té mare o que aquesta no el vol, perquè li doni de mamar.
xurra xurra

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: llet i llana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xurra
  • es  churra
  • fr  churra
  • en  Churra

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: llet i llana>

Definició
Raça ovina d'aptitud lletera originària de Castella i Lleó, que es caracteritza per ser de perfil recte o subconvex, longilínia i eumètrica, amb les orelles horitzontals, de llana basta que no cobreix el cap i color blanc amb taques negres o fosques al voltant dels ulls, orelles, morro i extremitats.
xurra xurra

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: llet i llana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xurra
  • es  churra
  • fr  churra
  • en  Churra

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: llet i llana>

Definició
Raça ovina d'aptitud lletera originària de Castella i Lleó, que es caracteritza per ser de perfil recte o subconvex, longilínia i eumètrica, amb les orelles horitzontals, de llana basta que no cobreix el cap i color blanc amb taques negres o fosques al voltant dels ulls, orelles, morro i extremitats.